Imperi mogol
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Imperi mogol, Imperi Mughal, Imperi mogol de l'Índia o Gran mogol (en chagatai: Babür İmparatorluğo; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).; Plantilla:Lang-ur) va ser un poderós Estat túrquico-mongol islàmic del subcontinent indi, que va existir entre els sigles XVI i XIX.[1] Va comprendre en el seu periodo d'apogeu la major part dels territoris actualment corresponents a la Índia, Pakistan i Bangladés, aplegant a posseir zones d'Afganistan, Nepal, Bhutan i l'est d'Iran.[2]
Es diu convencionalment que l'Imperi mogol va ser fundat en 1526 per Babur, príncip túrquico del kanato de Chagatai i descendent de Tamerlán i Chagatai, governant de lo que hui és Uzbekistan, qui va contar en l'ajuda dels veïns imperis safávida i otomà[3] per a derrotar al sultà de Delhi, Ibrahim Lodi, en la Primera Batalla de Panipat i conquistar les planures del nort de l'Índia. No obstant, l'estructura imperial mogol a voltes es data en l'any 1600, durant el regnat del net de Babur, Akbar.[4] Esta estructura imperial va perdurar fins a 1720, poc despuix de la mort de l'últim gran emperador, Aurangzeb,[5][6] durant que el seu regnat l'imperi també va alcançar la seua màxima extensió geogràfica. Reduït posteriorment a la regió de la Vella Delhi i les seues afores per a 1760, l'imperi va ser dissolt formalment pel Raj britànic despuix de la Rebelió de l'Índia de 1857.
La dinastia mogol es va destacar per les seues més de dos sigles de domini efectiu sobre gran part de l'Índia, per la capacitat dels seus governants, els qui a lo llarc de sèt generacions varen mantindre un historial de talent excepcional, i per la seua organisació administrativa. Un atre dels seus mèrits va ser l'intent dels mogoles, de religió musulmana, d'integrar a hindús i musulmans en un estat indi unificat.[7]
Si ben l'Imperi mogol es va crear i es va mantindre per mig de la guerra,[8][9][10] no va reprimir enèrgicament les cultures i pobles que va aplegar a governar; més be, els va igualar i va assossegar per mig de noves pràctiques administratives i èlits #gobernant diverses, #lo que va conduir a un govern més eficient, centralisat i estandardisat. La base de la riquea colectiva de l'imperi eren els imposts agrícoles, instituïts pel tercer emperador mogol, Akbar.[11][12] Estos imposts, que ascendien a més de la mitat de la producció d'un llaurador,[13] es pagaven en la moneda d'argent, ben regulada, i varen impulsar a llauradors i artesans a accedir a mercats més amplis.
Nom
[editar | editar còdic]El nom «mogol», a voltes també «mogul», deriva del persa i és una corrupció del terme mongol, en alusió a l'orige de la dinastia timúrida de Babur. Este orige mongol no era evident en estos sobirans, la cultura dels quals estava fortament influïda per Pèrsia.
Generalment no era usat pels propis sobirans, que preferien cridar-ho Imperi de Babur o Gurkani (del persa: گورکانیان, gūrkāniyān ‘gendres’) si es referien a la dinastia.
A partir de el XVIII i en Occident, no obstant, el nom mogol va ser prevalent; al principi com a designació del seu sobirà: El Gran mogol i per extensió, de l'imperi. Des de el XIX és usat en les obres històriques.[14]
El Ain-i-Akbari, document que registra les característiques de l'administració d'Akbar, usa Hindustán com a nom de l'estat.
Este imperi és considerat per la historiografia paquistaní com l'antepassat històric de Pakistan.
Història
[editar | editar còdic]L'Imperi mogol va rebre tal nomene perque els seus sobirans pertanyien per la llínea materna del seu fundador, és dir, a descendents del jan turc[15][16]Tamerlán (o Timur Lang).
Els inicis de l'Imperi mogol es remonten a un periodo de debilitat del poder timúrida. Els uzbecos en 1507 pràcticament varen aniquilar als mogoles timuríes en l'àrea que havia segut el centre del seu poder: la Transoxiana i el Jurasán. Perseguides, les tropes mogolas es varen retirar al sur de la cordillera del Hindú Kush, i des d'esta zona al centre de l'actual Afganistan. Un dels descendents de Tamerlán, cridat Zahir al-Din Muhammad, més conegut com Babar o Baber va aprofitar les #discòrdia existents en el Subcontinent Indi per a invadir-ho temps despuix.
En 1526, Babur va derrotar a l'últim dels sultans de Delhi, Ibrahim Lodi, en la Batalla de Panipat.
L'imperi va ser pràcticament conquistat durant el regnat d'Humayun pel líder afgà Sher Shah Suri que va establir la dinastia Suri, encara que Humayun va acabar recobrant el poder. Més vesprada, en Akbar en el poder, l'imperi va créixer de forma considerable i va seguir creixent fins al final del regnat d'Aurangzeb. A la mort de Aurangzeb en 1707, l'imperi va iniciar un llent pero imparable decliu, encara que va mantindre el poder en el subcontinent indi durant 150 anys més. El Imperi Britànic va terminar en el mogol en 1857.
Este Imperi mogol (que va dominar la Índia entre principis de el XVI i mediats de el XIX) no es deu confondre en el Imperi Mongol (que va dominar gran part d'Àsia entre els sigles XIII i XIV).
Establiment de l'imperi i regnat de Babur (r. 1526-1530)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Babur.
A principis de el XVI, descendents dels mongoles, turcs, perses i afgans varen invadir l'Índia baixe el liderage de Zahir-ud-Din Babur. Babur era el bisnieto de Tamerlán, qui havia invadit l'Índia en 1398, i que va anar també durant un breu periodo líder d'un imperi en capital en Samarcanda. Babur va establir en un inici el seu govern en Kabul, en 1504; més vesprada (1526-1530) es va convertir en el primer governant mogol.[17] La seua intenció era la d'estendre la seua poder més allà del Punyab a on ya havia realisat un important número d'incursions. L'invitació per part d'un líder afgà en el Punyab li va donar l'oportunitat d'aplegar fins al cor del sultanato de Delhi, governat per Ibrahim Lodi.
Babur va entrar en l'Índia en 1526 junt a un eixèrcit de veterans compost per 12 000 hòmens. Es varen enfrontar a l'eixèrcit del sultà, 100 000 hòmens en poca experiència i molta desunió. Babur va véncer al sultà en la batalla de Panipat, a uns 90 quilómetros al nort de Delhi. Un any més vesprada va derrotar a una confederació rashput dirigida per Granota Sangha. Babur va morir en 1530 abans de poder consolidar els seus triumfos militars. Va deixar escrit un llibre de memòries, conegut com Babur-nama, diversos jardins en Kabul i Lajore i uns descendents que culminarien el seu desig d'establir un imperi en la zona.[17]
El regnat de Jumaiún (r. 1530-1556)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Humayun.
Babur va ser succeït pel seu fill Jumaiún (Humayun) que va tindre que enfrontar-se en numerosos problemes. Va sofrir l'atac per part de les tropes afganes liderades per Sher Shah Suri (que va fundar la dinastia Suri) i va tindre que exiliar-se a Pèrsia, país en el que va passar casi 10 anys. En 1545 va conseguir conquistar Kabul i va recomençar les reivindicacions sobre l'Índia; tasca que va resultar més fàcil en el carpiment del poder afgà en la zona despuix de la mort de Sher Shah Suri en maig de 1545. Humayun va reprendre el control de Delhi en 1555.[17]
El regnat de Akbar (r. 1556-1605)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Akbar.
Jumaiún va morir en 1556, deixant el treball de consolidar l'imperi al seu fill de tretze anys Akbar. Despuix de la decisiva victòria en la segona batalla de Panipat en 1556, el regente Bayram Khan va seguir una vigorosa política d'expansió. Tan pronte com Akbar va alcançar la majoria d'edat va escomençar a lliberar-se de les influències dels ministres i la cort i va demostrar la seua pròpia capacitat de liderage. Era un adicte al treball i no dormia més de tres hores al dia. Supervisava personalment l'implementació de les seues polítiques administratives, espina dorsal de l'Imperi mogol durant més de 200 anys. Va seguir conquistant, anexionando consolidant un territori que s'estenia des de Kabul al noroest, Cachemira al nort, Bengala a l'est i més allà del riu Narmada en la zona central d'Índia. El seu imperi era sol comparable al que 1800 anys arrere havia consolidat el Imperi Mauria.
Els métodos d'administració de Akbar varen afiançar el seu poder sobre l'aristocràcia afgana i turca i sobre els intérprets de la llei islàmica, la Ulama. Va crear un servici imperial el qual es basava en habilitat i no en classe social.[18] Els seus servidors eren remunerats en diners i no en terres i no tenien dret d'herència, de manera que se centralisava el poder en l'estat i assegurava la seua supremacia. Les funcions polítiques i militars estaven separades de les de cobro d'imposts, les quals recaïen baix els funcionaris del tesor de l'imperi. Este sistema administratiu, cridat mansabdari, es basava en la llealtat i el pagament en diners, la qual cosa era la base de l'Imperi mogol.
Akbar va iniciar en 1571 la construcció d'una ciutat amurallada prop d'Agra cridada Fatehpur Sikri. Es varen construir palaus per a cada una de les reines, un extens llac artificial i suntuosas fonts d'aigua. No obstant, la ciutat va tindre una vida molt curta i la capital es va traslladar a Lahore en 1585. La raó d'este canvi va ser la falta d'aigua en Fatehpur. En 1599 Akbar va tornar la capitalitat a Agra, ciutat des de la que va governar fins a la seua mort.
Sent un astut governant, Akbar apreciava els desafius que suponien administrar un imperi tan extens. Va introduir una política d'assimilació dels hindús que representaven la majoria de la població. Va reclutar a diversos caps hindús i els va premiar en alts càrrecs en el govern; va fomentar els matrimonis entre els mogoles i l'aristocràcia rashput; va permetre la construcció de nous temples; va participar personalment en festivals hinduistas; i va abolir la yizia o impost de capitació que s'aplicava als no musulmans. Per una atra part es va declarar juge suprem de totes les disputes derivades de l'interpretació del Corán i la llei sharia.
Akbar va fundar una nova religió, cridada din-i-ilahi (‘fe divina’) que fusionava part dels principis del hinduismo, el islamisme i atres religions. La nova religió era compatible en atres en la mida que es demostrara llealtat a l'emperador. En el fondo, no obstant, esta nova religió va ofendre profundament als musulmans ortodoxos. El principi de que l'islamisme era la religió suprema es va vore compromés. La ulama va perdre influència. La conciliació entre les religions i la tolerància cap als hindús i musulmans no ortodoxos va causar una reacció entre els musulmans suníés. Per una atra part, Akbar va introduir atres canvis. Va animar a les viudes a casar-se de nou, va ser contrari als matrimonis entre chiquets i va persuadir als comerciants de Delhi de dedicar dies especials dels mercats per a les dònes, fins a llavors recloses en les seues llars. Al final del regnat de Akbar, l'Imperi mogol s'estenia per la major part de l'Índia.
La tolerància religiosa va ocasionar un moviment de rebelia per part dels musulmans suní. En la lluita fratricida que va precipitar la caiguda del regnat del net de Akbar, Sha Jahan, en 1658, l'aristocràcia va respalar al militar islamiste Aurangzeb en la pugna contra el seu germà, el poeta i escritor, Dara Shikoh, al com va véncer i va manar decapitar en 1662.
Els regnats de Jahangir (r. 1605-1627) i Sha Jahán (r. 1627-1658)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Jahangir.
L'Imperi mogol baix els governs de Jahangir i Sha Jahan es va caracterisar per l'estabilitat política, una forta activitat econòmica, belles pintures i edificis monumentals. Jahangir es va casar en una princesa persa de nom Nur Yeján (llum del món) que es va convertir en el personage més important de la cort despuix de l'emperador. Com a resultat d'això, poetes, artistes i oficials perses varen trobar asil en la cort mogol. El número d'oficials improductius, la corrupció i l'excessiva representació persa varen terminar en l'imparcialitat de la cort. Jahangir va promoure les #conversió al islamisme; va perseguir als seguidors del jainismo i va eixecutar al gurú Áryuna Dev, líder dels sijes. L'interés de l'emperatriu en assegurar el tro a un príncip de la seua elecció va fer que Sha Jahan es rebelara en 1622. Eixe mateix any els perses varen prendre Kandahar en el sur d'Afganistan lo que va significar un revés en el prestigi de l'Imperi mogol.
Entre 1636 i 1646, Sha Jahan va enviar els eixèrcits mogoles a conquistar Decán i atres zones al noroest de l'Imperi mogol. Encara que varen servir per a demostrar la capacitat militar, estes campanyes drenaron l'economia de l'Imperi mogol. L'estat es convertia cada volta més en una màquina militar i els nobles es multiplicaven lo que aumentava la demanda d'ingressos. L'unificació política i el manteniment de la llei i l'orde en un territori tan extens va fomentar l'aparició de grans centres del comerç i l'artesania com Agra, Lahore, Delhi i Ahmadabad. Estos centres estaven conectats per carreteres i camins fluvials fins a atres ports o llocs més lluntans. El mundialment famós Taj Mahal es va construir en Agra durant el regnat de Sha Jahan com a tomba per a la seua amada esposa Mumtaz Mahal. Este monument simbolisa tant l'arquitectura mogol com les excessives despeses que es produïen en un moment en el que l'economia estava en recessió. La posició econòmica de llauradors i artesans va seguir sense millorar, ya que l'administració va ser incapaç de conseguir canvis en l'estructura social.
El regnat de Aurangzeb (r. 1658-1707)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aurangzeb.
L'últim dels grans emperadors mogoles va ser Aurangzeb que va aplegar al tro despuix d'assessinar a tots els seus germans i ficar en presó al seu pare, Sha Jahan. Durant els 50 anys que va durar el seu regnat l'Imperi mogol va alcançar la seua màxima extensió territorial, alcançant a dominar casi tot el territori de l'Índia actual, unificant el Indostán i el Decán, pero va mostrar també inevitables síntomes de decliu.
La burocràcia va créixer de forma desmesurada i corrupta i l'eixèrcit va quedar atrassat en armament i tàctiques militars. Aurangzeb va restablir l'ortodòxia musulmana i va adoptar dures polítiques contra els musulmans que no demostraven plenament la seua fe.
L'emperador es va vore envolt en una série de guerres: es va enfrontar contra els pastunes (en Afganistan); els sultans de Bijapur (en Decán); els marathas (en Majarastra) i els ahoms (en Assam). Els tumults dels llauradors contra els líders locals es varen fer habituals. La major integració dels seus governs en la fe islàmica va fer que el poble, majoritàriament hinduista, se sentira cada volta més llunt de l'emperador.
Aurangzeb no solament va prohibir la construcció de nous temples hinduistas, sino que va destruir un gran número dels existents. Com fonamentaliste islàmic va prohibir la música en la cort, va abolir les cerimònies i va perseguir als sijes en Punyab; les guerres contínues contra les federacions marathas no varen debilitar a estes, sino que les feroces represàlies de Aurangzeb varen provocar que numerosos clans lleals a l'Imperi mogol s'uniren paulatinament als marathas. Les guerres mateixes llançades per Aurangzeb varen causar un increment en l'extensió territorial de l'imperi, pero varen resultar a la llarga excessivament costoses en recursos, ya que els mogoles gastaven grans cantitats d'hòmens i soldats en estos conflictes per a obtindre a canvi territoris devastats i casi despoblados. Inclusivament, cap a 1700 els fracassos de Aurangzeb per a conquistar i controlar la totalitat del Decán varen fer que les federacions marathas es constituïren en l'Imperi Maratha que a lo llarc de el XVIII desafiaria en un mateix pla als mogoles.
La crisis econòmica causada per les guerres de Aurangzeb es varen manifestar en el cost excessiu de mantindre la seua maquinària militar i la seua burocràcia, mentres la recaptació de tributs i el comerç escomençava a decaure per les polítiques restrictives i fonamentalistes de l'emperador. Inclusivament encara abans de la mort de Aurangzeb en 1707, quedara en evidència que el poder anava pronte a canviar de mans.
Decadència i extinció
[editar | editar còdic]En 1709 va pujar al tro Bahadur Shah I, que no va poder revertir la decadència que havia escomençat en els últims anys de Aurangzeb, i solament va regnar fins a 1712. Els seus descendents varen tindre molt curts regnats, succeint-se fins a sis emperadors entre 1712 i 1720. En 1720 va pujar al tro mogol l'emperador Muhammad Shah, que pese a les seues habilitats gubernativas no va poder impedir la creixent decadència marcada pels atacs del Imperi Maratha, els tumults d'afgàs i pashtunés en el nort, i la corrupció de les seues cortesanos. De fet en el regnat de Muhammad Shah els perses i afgans de Nadir Sah varen invadir i varen saquejar Delhi en 1739, duent-se en si numerosos tesors, inclós el Tro del Pavo real. (vejau Invasió de l'Índia per Nader Sah)
Despuix d'este terrible acontenyiment el poder de l'Imperi mogol es va debilitar més acceleradament, sent omplit eixe buit pels marathas, el Imperi Sij i els nizam d'Hyderabad, mentres els mogoles veen reduït el seu poder efectiu l'àrea més septentrional del Indostán, perdent tota presència en el Decán. Inclusivament quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals va escomençar el seu predomini en Índia despuix de la batalla de Plassey en 1757, els britànics denominaven al monarca mogol com "rei de Delhi" i ya no com "emperador".
El carpiment de la Confederació Maratha despuix de la tercera batalla de Panipat en 1761 no va significar consol per a l'Imperi mogol puix ara la Companyia Britànica de les Índies Orientals era el poder major en l'Índia. Inclusivament en 1803, despuix de fallancs intents d'assegurar l'autoritat dels mogoles sobre el seu reduït territori, l'emperador Shah Alam II va deure acceptar la protecció de Gran Bretanya (la qual cosa equivalia a subjectar-se al poder britànic), sent que el seu domini ara es reduïa als actuals estats de Punyab, Haryana, i el nort d'Uttar Pradesh. Els britànics no varen assumir el govern directe sobre l'Imperi mogol, pero sí varen eixercir el seu control indirecte i varen mantindre als emperadors mogoles com a simples símbols sense poder efectiu; esta situació va terminar quan en la rebelió de 1857 els soldats cipayos sublevats varen invocar el liderage de l'últim emperador mogol, Bahadur Shah II. Vençuda la sublevació, el Raj britànic va assumir el govern directe sobre tota la Índia i es va abolir formalment l'Imperi mogol.
Cultura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultura indo-persa.
L'Imperi mogol va ser definitiu en els periodos modern primerenc i modern de l'història del sur d'Àsia, en el seu llegat en Índia, Pakistan, Bangladés i Afganistan que es veu en contribucions culturals com:
- Govern imperial centralisat que va consolidar les entitats polítiques més menudes del sur d'Àsia.[19]
- La fusió del art i la lliteratura perses en el art indi.[20]
- El desenroll de la cuina Mughlai, una amalgama d'estils culinaris del sur d'Àsia, Iran i Àsia Central.
- El desenroll de la roba, la joyeria i la moda mogolas, utilisant teles ricament decorades com la muselina, la seda, el brocat i el vellut.
- L'estandardisació del idioma indostaní (l'idioma coloquial de Bollywood) i, per lo tant, el desenroll del hindi i del urdu.[21]
- L'introducció de sofisticades obres hidràuliques i horticultura a l'estil iraní a través de la jardineria mogol.[22]
- L'introducció dels banys turcs en el subcontinent indi.
- L'evolució i el refinament de la arquitectura mogol i índia i, a la seua volta, el desenroll de l'arquitectura palatina Rajput i Sikh posterior. Una fita famosa dels mogoles és el Taj Mahal.
- El desenroll de l'estil Pehlwani de lluita índia, una combinació de malla-yuddha índia i varzesh-i bastani persa.[23][24]
- La construcció d'escoles Maktab, a on als jóvens se'ls ensenyava el Corán i la llei islàmica com el Fatawa-i-Alamgiri en les seues llengües indígenes.
- El desenroll de la música clàssica indostaní,[25] i instruments com el sitar.[26]
Arquitectura mogola
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Art i lliteratura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → pintura mogol.
La tradició artística mogol, expressada principalment en miniatures pintades, aixina com en menuts objectes de lux, era eclèctica i prenia elements estilístics i temàtics d'Iran, Índia, China i de la Renaixença europea.[27] Els emperadors mogoles a sovint acollien a encuadernadores, ilustradors, pintors i calígrafos iranís de la cort safávida pels punts en comú dels seus estils timúridas i per l'afinitat mogol per l'art i la caligrafia iranís.[28] Les miniatures encarregades pels emperadors mogoles es varen centrar inicialment en grans proyectes que ilustraven llibres en escenes històriques plenes d'acontenyiments i de la vida de la cort, pero després varen incloure més imàgens individuals per a àlbums, en retrats i pintures d'animals que mostraven un profunt aprecie per la serenitat i la bellea del món natural.[29] Per eixemple, l'emperador Jahangir va encarregar a artistes lluents com Ustad Mansur que retrataren de manera realista la flora i la fauna inusuals en tot l'imperi.
Les obres lliteràries que Akbar i Jahangir varen ordenar ilustrar anaven des de epopeyas com Razmnama (una traducció persa de la epopeya hindú, el Mahabharata) fins a memòries històriques o biografies de la dinastia com Baburnama i Akbarnama, i Tuzk-i-Jahangiri. Àlbums ricament terminats (muraqqa) decorats en caligrafia i escenes artístiques es montaven en pàgines en vores decoratives i després es encuadernaban en cobertes de cuiro estampat i dorat o pintat i lacado.[30] Aurangzeb (1658-1707) mai va ser un mecenes entusiasta de la pintura, en gran part per motius religiosos, i es va alluntar de la pompa i del ceremonial de la cort al voltant de 1668, despuix de la qual cosa provablement no va encarregar més pintures.[31]
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → idioma persa en el subcontinent indi.
Encara que els mogoles eren d'orige turcomongol, el seu regnat va promulgar la renaixença i l'apogeu del idioma persa en el subcontinent indi. Junt en el patrocini lliterari, el persa va ser institucionalisat com a llengua oficial i cortesana; açò va dur a que el persa alcançara casi l'estatus de primera llengua per a molts habitants de l'Índia mogol.[32][33] Muzaffar Alam argumenta que els mogoles varen utilisar el persa a propòsit com a vehícul d'una cultura política indo-persa general, per a unir el seu divers imperi.[34] El persa va tindre un profunt impacte en els idiomes del sur d'Àsia; un d'eixos idiomes, hui conegut com urdu, es va desenrollar en la capital imperial de Delhi a finals de l'era mogol. Va començar a usar-se en la cort mogola des del regnat de Shah Alam II i va reemplaçar al persa com l'idioma de l'èlit musulmana.[35][36]
Pintura mogola
[editar | editar còdic]Babur, qui va fundar l'Imperi mogol (1526) procedent del vall de Ferganá, va escriure extenses memòries sobre els seus viages i experiències. Jumaiún durant el seu exili va mantindre contacte en alguns dels millors pintors de la cort safaví de Pèrsia, com a amant de les arts Jumaiún contracte a alguns dels pintors recent despedits del prestigiós taller pel sah qui s'havia convertit a una estricta versió de l'islamisme que prohibia que es pintaren figures. A pesar de que Babur i Jumaiún varen assentar precedents d'aprecie per l'art i la lliteratura, va anar fins al govern de Akbar que va ocórrer un important canvi de l'història de l'art indi.
Aixina Akbar convertint-se en emperador prematurament als 14 anys en acabant de que el seu pare Jumaiún morira en caure per les escales de la seua biblioteca guiat per un clar gust personal va fondre elements de les pràctiques artístiques de Pèrsia, Índia i Europa innovant la pintura en una nova forma.
Per l'interés de Akbar en els relats d'acció i intriga ilustrats va contractar a un centenar d'artistes per a que treballaren en el taller imperial baixe la direcció de sèt pintors de la cort d'Iran, les obres que varen realisar en conjunt artistes iranís i indis baix el realisme petició de Akbar revelen un estil clarament nou dotat de vitalitat, eixes obres inclouen: Llibres de narracions perses. Biografies. Texts religiosos hinduistas traduïts al grec. Relats històrics.
Sha Jahan va transformar la pintura a una manifestació de les enormes riquees que posseïa, en els retrats cada volta més formalisats a on lluïa els millors textils i joyes que varen substituir les escenes narratives que havia introduït Akbar.
Un sigle despuix Muhammad Shah va resucitar un interés per eixes luxoses obres que es varen postergar durant regnats com el de Aurangzeb (preferia la caligrafia a la pintura.
En 1739 la cort de Muhammad Shah va ser saquejada per un caudillo d'Iran el tesor imperial va ser furtat i la biblioteca i les pintures destruïdes i disperses.
Anex: Governants de l'Imperi mogol
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Balfour, I.G. (1976). Encyclopaedia Asiatica: Comprising Indian-subcontinent, Eastern and Southern Àsia. New Delhi: Cosmo Publications. S. 460, S. 488, S. 897. ISBN 978-81-7020-325-4
- ↑ Richards, John F.. The Mughal Empire (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-511-58406-0.
- ↑ (2017).«South Àsia in World History».Oxford University Press. Cita: "Babur then adroitly gave the Ottomans his promise not to attack them in return for their military aid, which he received in the form of the newest of battlefield inventions, the matchlock gun and cast cannons, as well as instructors to train his men to use them."
- ↑ Stein 2010, pàg. 159–. Cita: "Another possible dona't for the beginning of the Mughal regime is 1600 when the institutions that defined the regime were set firmly in plau and when the heartland of the empire was defined; both of these were the accomplishment of Babur's grandson Akbar."
- ↑ Stein 2010, pàg. 159–. Cita: "The imperial career of the Mughal house is conventionally reckoned to have ended in 1707 when the emperor Aurangzeb, a fifth-generation descendant of Babur, died. His fifty-year reign began in 1658 with the Mughal state seeming as strong as ever or even stronger. But in Aurangzeb's later years the state was brought to the brink of destruction, over which it toppled within a decade and a half after his death; by 1720 imperial Mughal rule was largely finished and an epoch of two imperial centuries had closed."
- ↑ Richards 1995, p. xv. Cita: "By the latter dona't (1720) the essential structure of the centralized state was disintegrated beyond repair."
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-11-30 (en en).
- ↑ Stein 2010, pàg. 159–. Cita: "The vaunting of such progenitors pointed up the central character of the Mughal regime as a warrior state: it was born in war and it was sustained by war until the eighteenth century when warfare destroyed it."
- ↑ Robb 2011, pàg. 108–. Cita: "The Mughal state was geared for war and succeeded while it won its battles. It controlled territory partly through its network of strongholds, from its fortified capitals in Agra, Delhi or Lahore, which defined its heartlands, to the converted and expanded forts of Rajasthan and the Deccan. The emperor's will be frequently enforced in battle. Hundreds of army scouts were an important source of information. But the empire's administrative structure too was defined by and directed at war. Local military checkpoints or thanas kept order. Directly appointed imperial military and civil commanders (faujdars) controlled the cavalry and infantry, or the administration, in each region. The peasantry in turn were often armed, able to provide supporters for regional powers, and liable to rebellion on their account: continual pacification was required of the rulers."
- ↑ (2017).«South Àsia in World History».Oxford University Press.
- 75–. Cita: "With Safavid and Ottoman aid, the Mughals would soon join these two powers in a triumvirate of warrior-driven, expansionist, and both militarily and bureaucratically efficient early modern states, now often called "gunpowder empires" due to their common proficiency is using such weapons to conquer lands they sought to control."
- ↑ Stein 2010, pàg. 164–. Cita: "The resource base of Akbar's new order was land revenue"
- ↑ Asher & Talbot 2006, pàg. 158–. Cita: "The Mughal empire was based in the interior of a large land mass and derived the vast majority of its revenues from agriculture."
- ↑ Stein 2010, pàg. 164–. Cita: "... well over half of the output from the fields in his realm, after the costs of production had been met, is estimated to have been taken from the peasant producers by way of official taxes and unofficial exactions. Moreover, payments were exacted in money, and this required a well-regulated silver currency."
- ↑ Metcalf,Barbara D. i Metcalf ,Thomas R. (2006) A Concise History of Modern Índia. Cambridge university Press, p. 20 ISBN 9781139458870
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 16 de novembre de 2013.
- ↑ http://www.turkcebilgi.org/bilim/genel-tarih/baburluler-babur-imparatorlugu-gurganiyye-devleti-31601.html
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Berndl, Klaus (2005). National Geographic visual history of the world. University of Michigan. pp. 318–320. ISBN 978-0-521-52291-5.
- ↑ Ballhatchet, Kenneth A. "Akbar". Encyclopædia Britannica. Retrieved 17 July 2017.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Indo-Persian Literature Conference: SOAS: North Indian Literary Culture (1450–1650)». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2009.
- ↑ «Islam: Mughal Empire (1500s, 1600s)». BBC.
- ↑ Fatma, Sadaf (2012). “Waterworks in Mughal Gardens”. Proceedings of the Indian History Congress 73: 1268–1278.
- ↑ Alter, Joseph S.. “The sannyasi and the Indian Wrestler: The Anatomy of a Relationship”. American Ethnologist 19 (2): 317–336. doi:. ISSN 0094-0496.
- ↑ Alter, Joseph S. (1992). The Wrestler's Body: Identity and Ideology in North Índia, University of Califòrnia Press, p. 2. ISBN 978-0-520-07697-6. «Wrestling in modern Índia is a synthesis of two different traditions: the Persian form of the art brought into South Àsia by the Moguls, and an indigenous Hindu form.»
- ↑ Mughal influence on Indian music, The Hindu.
- ↑ (2013).«The Journey of the Sitar in Indian Classical Music».
- ↑ Crill, Rosemary, and Jariwala, Kapil. The Indian Portrait, 1560–1860, pp. 23–27, National_Portrait_Gallery,_London, 2010, ISBN 978-1855144095; Beach, Milo Cleveland (1987), Early Mughal painting, Harvard University Press, pp. 33–37, ISBN 978-0674221857, google books
- ↑ Soucek, Priscilla (1987). “Persian Artists in Mughal Índia: Influences and Transformations”. Muqarnas 4: 166–181. doi:.
- ↑ Blunt, Wilfrid (1948). “The Mughal Painters of Natural History”. The Burlington Magazine 90 (539): 48–50.
- ↑ Sardar, Marika. «The Art of the Mughals After 1600».
- ↑ Losty, J. P. Roy, Malini (eds), Mughal Índia: Art, Culture and Empire, 2013, pp. 147, 149, British Library, ISBN 978-0712358705
- ↑ «2. The Culture and Politics of Persian in Precolonial Hindustan».Literary Cultures in History.University of Califòrnia Press.
- 158–167.doi:10.1525/9780520926738-007.
- ↑ (2008).«Persian in South Àsia».Language in South Àsia.Cambridge University Press.
- 105.doi:10.1017/cbo9780511619069.007.
- ↑ Alam, Muzaffar. The languages of political Islam : Índia 1200–1800, University of Chicago Press, pp. 134, 144. OCLC 469379391. ISBN 0-226-01100-3.
- ↑ «14. A Long History of Urdu Literary Culture, Part 1: Naming and Placing a Literary Culture».Literary Cultures in History.University of Califòrnia Press.
- 805–863.doi:10.1525/9780520926738-019.
- ↑ Matthews, David. «Urdu».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Embree, Ainslee T.: Índia: història del subcontinent des de les cultures del Indo fins al començ del domini anglés. Mèxic: Sigle Veintiuno, 1987.
- Gascoigne, Bamber: Els grans mogoles. Barcelona: Noguer, 1971. Traducció d'Esteban Riambau.
- Majumdar, Ramesh Chandra: An advanced history of Índia. Madrás: MacMillan Índia Limited, 1981.
- Quintanilla, Sonya:"Visions de l'Índia" Mèxic D.F, Offset Rebosán.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio mogol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.