Anar al contingut

Bollywood

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Film City, Mumbai.jpg
Bollywood


Bollywood és el nom amprat per a l'indústria cinematogràfica en idioma hindi, ubicada en Bombay, la ciutat més poblada de l'Índia. El terme és utilisat incorrectament per a referir-se a tota l'indústria cinematogràfica en l'Índia; no obstant, és únicament una part de la mateixa, que inclou molts atres #epicentre en atres idiomes. Este terme, designat en la década de 1970, procedix d'un joc de paraules entre «Bombay» i «Hollywood», el centre de l'indústria cinematogràfica dels Estats Units.[1]

Esta paraula apareix reconeguda en el Oxford English Dictionary. Va ser usat per primera volta en els anys 1970 per l'historiador del cine Amit Khanna i la periodista Bevinda Collaco.[2][3]

El conjunt format per Bollywood i les filmacions en llengües com maratí, tamil, telugu, bengalí, canarés (kannada) i malayalam, constituïxen el núcleu de l'indústria fílmica de l'Índia. Bollywood és una peça fonamental de la cultura popular de l'Índia i el restant del subcontinent Indi.

La característica més representativa de les películes de Bollywood són les seues escenes musicals. Per lo general, en cada película s'inclouen vores i danses típiques del país, mesclades en curioses coreografies del pop occidental. Estes escenes apareixen sempre doblades. Açò és propi de la tradició d'esta indústria fílmica, en la que primer es graven les escenes i després es doblen tots els diàlecs (és una pràctica que facilita, aixina mateix, la posterior traducció a atres llengües), lo que en l'Índia (país plurilingüístico, a on es parlen setze idiomes distints àmpliament estesos) resulta essencial. Les pistes musicals de les películes de Bollywood són produïdes moltes voltes per coneguts artistes. Hi ha entre ells alguns famosos asiàtics com Nusrat Fateh Ali Khan, o occidentals com Andrew Lloyd Weber. És costum que la música d'una película es llance al mercat mesos abans de la difusió del film. És una forma de promocionar el llarcmetrage, ya que, d'esta manera, és esperat en major interés pel públic.

Història sobre Bollywood

[editar | editar còdic]

Història primerenca

[editar | editar còdic]

En 1913 es va estrenar Raja Harishchandra de Dadasaheb Phalke, la primera película índia muda. En els anys 1931 l'indústria va produir 200 películes a l'any. La primera película sonora Alam Llaura (1931) va resultar tot un èxit de taquilla. Despuix va seguir la primera película en color Kisan Kanya (1937).

L'época d'or de Bollywood

[editar | editar còdic]

L'edat d'or del cine de Bollywood és de fins de la década del 40 i tota la de 1950 i 1960.[4][5][6] Els directors Gurú Dutt i Raj Kapoor varen fer els drames socials i es varen estrenar les películes èpiques Mare Índia i Mughal-i-Azam. El cine paralel es va iniciar als finals dels anys 60 en els directors famosos Mani Kaul, Govind Nihalani i Shyam Benegal. En els 1970 les películes d'acció es varen tornar populars. Sharmila Tagore, Amitabh Bachchan, Dharmendra, Anil Kapoor, Hema Malini, Jaya Bachchan i Rekha varen ser algunes de les estreles més grans d'esta época.

Tornar a les películes romàntiques

[editar | editar còdic]

En les décades dels 80 i 90 va aplegar el màxim esplendor de Bollywood en produccions inoblidables i en l'auge dels més renombrados i reconeguts actors i actrius del cine indi. El gènero de comèdia romàntica musical engloba a la majoria de les produccions d'esta época. Shah Rukh Khan i Kajol són tal volta la parella d'actors més coneguda en Bollywood i les películes a on apareixen junts són de les més recordades: Kuch Kuch Hota Hai, Kabhi Khushi Kabhie Gham i Dilwale Dulhania Li Jayengue són una gran mostra de la bellea dels actors i de la calitat de Bollywood.

És també esta época la de l'auge dels grans Khan: el ya nomenat Shah Rukh, el reconegut Aamir i les noves estreles Saif Ali i Salman. És precisament Salman Khan l'atra gran estrela en el firmament Bollywood. En una innumerable llista de películes en la seua haver, destaca en la seua actuació la diversitat dels seus papers com les coestrellas en les que participa, sent destacable la seua participació junt a Aishwarya Rai (Miss Món 1994) en Hum dil de chuke sanam i junt a Sushmita Sen (Miss Univers 1994) en Maine Pyaar Kyun Kiya.

Ademés de la figura de la mencionada Kajol, entre les actrius destaquen noves estreles com Rani Mukerji i Preity Zinta en Chori Chori Chupke Chupke, Karisma kapoor en Dil To Pagal Hai i Amisha Patel en Kahoo Naa Pyaar Hai. La Miss Món 1994 Aishwarya Rai es va convertir en la cara internacional del cine Indi en molts països, entre les seues películes no solament destaquen el tall romàntic i drama sino també películes d'acció com Dhoom 2. Va ser també l'actriu Índia que incursionó en Hollywood.

Bollywood en el XXI

[editar | editar còdic]

En les estreles de l'época dorada encara en cartellera es donen películes com Bunty Aur Babli (2015), ademés Bollywood veu nàixer noves revelacionscita requerida en la consagració d'Hrithik Roshan i noves luminarias com les jóvens actrius Kareena Kapoor en bodyguard i Deepika Padukone en Om Shanti Om (2007). El nou sigle du l'incursió de Bollywood en mercats estrangers[7][8][9] en películes com Lagaan (2001), Devdas (2002), Història d'una Cortesana (2002), Kal Ho Naa Ho (2003), Veer-Zaara (2004), Mangal Pandey (2005) i Kabhi Alvida Naa Kehna (2006).

Influències

[editar | editar còdic]

L'influència de Bollywood

[editar | editar còdic]

Cine i teatre

[editar | editar còdic]

Teleseries

[editar | editar còdic]

Adaptacions

[editar | editar còdic]

En el cine indi és molt comú realisar adaptacions de películes estrangeres i fusionar temes de música populars.[19][20]

  • Zinda (2006) còpia de Oldboy (2003)[22]
  • Banda Yeh Bindaas Hai (2010) còpia de El meu primer Vinny (1992)[23]
  • Knock Out (2010) còpia de Phone Booth (2002)
  • Kaante (2002) còpia de Reservoir Dogs (1992)
  • Bichoo (2000) còpia de Léon: The Professional (1994)
  • Agneepath (1990) còpia de Scarface (1983)
  • Dharmatma (1975) còpia de El padrí (1972)
  • Bas Ek Pal (2006) còpia de Carn Trémula (1997)
  • Nishabd (2007) còpia d'atres versions de Lolita (parts basades en la novela)
  • Hari Puttar: A Comedy of Terrors (2008) còpia de Home Alone.
  • Guzaarish (La Pregària, 2010) còpia de Mar Adins (2004)
  • Pyaar To Hona Hi Tha (1998) còpia de French Kiss (1995)
  • "Chura liya hai" de Yaadon Ki Baaraat (1973) - còpia de la tema de If It's Tuesday, This Must Be Belgium (1969)
  • "Dhoom Dhoom" de Dhoom (2004) - còpia de "Mario Takes a Walk" per Jesse Cook[24]
  • "Aao milo chale" i "Yeh Ishq Hai" de Jab We Met (2007) - còpies de "Vaig donar belakangku" (Peterpan) i "Être unix femme" (Anggun)[25]
  • "Kaho na kaho" de Murder (2004) còpia de "Tamally Ma'ak" d'Amr Diab
  • "The disc song" de Student of the year (2012) còpia de "Disc deewane" de Nazia Hassan

Escoles de Bollywood

[editar | editar còdic]

#Cineaste

[editar | editar còdic]

Películes

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rajghatta, Chidanand. «Bollywood in Hollywood». The Times of Índia. Consultat el 20 de febrer de 2009.
  2. Anand. «On the Bollywood beat». The Hindu. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2004. Consultat el 31 de maig de 2009.
  3. Subhash K Jha. «Amit Khanna: The Man who saw ‘Bollywood’». Sify. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2005. Consultat el 31 de maig de 2009.
  4. (2004) Indian Popular Cinema: A Narrative of Cultural Change, Trentham Books, p. 17. ISBN 1858563291.
  5. Jenny Sharpe(2005).Meridians: feminism, race, transnationalism.6(1)
    58–81 60 & 75.
  6. Sharmistha GooptuEconomic and Political Weekly.37(29)
    3023–4.
  7. Economic warfare on the silver screen- Interview of Violaine Hacker, «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2012. Consultat el 23 de maig de 2015.
  8. «De l'Índia en amor». RPP. Archivat des d'el original, el 2004-05-15. Consultat el 2022-04-27.
  9. «El nou cine hindú». Terra. Archivat des d'el original, el 2004-06-13. Consultat el 2022-04-28.
  10. 10,0 10,1 Gokulsing (2004). Indian Popular Cinema: A Narrative of Cultural Change, Trentham Books, pp. 98–99. ISBN 1858563291.
  11. Doniger, Wendy (2005). «Chapter 6: Reincarnation», The woman who #pretendre to be who she was: myths of self-imitation, Oxford University Press, pp. 112–136 [135]. ISBN 0195160169.
  12. «Baz Luhrmann Talks Awards and "Moulin Rouge"». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2012. Consultat el 22 de novembre de 2010.
  13. «Exploits of a dona't doc». The Hindu. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2005. Consultat el 15 de març de 2009.
  14. Amitava Kumar. «Slumdog Millionaire's Bollywood Ancestors». Vanity Fair. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2008. Consultat el 4 de giner de 2008.
  15. «Slumdog draws crowds, but not all like what they see». The Age. Consultat el 24 de giner de 2008.
  16. «'Slumdog Millionaire' has an Indian co-director». The Hindu. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2009. Consultat el 23 de giner de 2009.
  17. «Truth Hurts». VH1. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2009. Consultat el 18 de maig de 2009.
  18. Erikka Innes. «In honor of A R Rahman - examples of Indian music in America». SF Indie Music Examiner. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2009. Consultat el 1 de març de 2009.
  19. «Plagiarism issue jolts Bollywood.». The Times Of Índia. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2008. Consultat el 17 d'octubre de 2007.
  20. Ayres, Alyssa; Oldenburg, Philip (2005). Índia briefing: takeoff at last, M.I. Sharpe, p. 174. ISBN 9780765615930.
  21. «Cloning Hollywood». The Hindu. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2004. Consultat el 14 d'abril de 2009.
  22. «Copycat filmmaker lacks creativity». The Hindu. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2007. Consultat el 13 de febrer de 2009.
  23. «Plagiarism case could stop Bollywood borrowing from Hollywood». Entertainment.timesonline.co.uk. Consultat el 12 de novembre de 2010.
  24. «Cook has no recipe for success». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 22 de novembre de 2010.
  25. http://www.dnaindia.com/entertainment/report_chura-liya-hai_1151997

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alter, Stephen. Fantasies of a Bollywood Love-Thief: Inside the World of Indian Moviemaking. (ISBN 0-15-603084-5)
  • Begum-Hossain, Momtaz. Bollywood Crafts: 20 Projects Inspired by Popular Indian Cinema, 2006. The Guild of Mastercraftsman Publications. (ISBN 1-86108-418-8)
  • Bose, Mihir, Bollywood. A History, New Delhi, Roli Books, 2008. (ISBN 978-81-7436-653-5)
  • Ganti, Tejaswini. Bollywood, Routledge, New York and London, 2004.
  • Bernard 'Bollywood' Gibson. Passing the Envelope, 1994.
  • Jolly, Gurbir, Zenia Wadhwani, and Deborah Barretto, eds. Onze Upon a Clave in Bollywood: The Global Swing in Hindi Cinema, TSAR Publications. 2007. (ISBN 978-1-894770-40-8)
  • Joshi, Lalit Mohan. Bollywood: Popular Indian Cinema. (ISBN 0-9537032-2-3)
  • Kabir, Nasreen Munni. Bollywood, Channel 4 Books, 2001.
  • Mehta, Suketu. Maximum City, Knopf, 2004.
  • Mishra, Vijay. Bollywood Cinema: Temples of Desire. (ISBN 0-415-93015-4)
  • Pendakur, Manjunath. Indian Popular Cinema: Industry, Ideology, and Consciousness. (ISBN 1-57273-500-5)
  • Prasad, Madhava. Ideology of the Hindi Film: A Historical Construction, Oxford University Press, 2000. (ISBN 0-19-565295-9)
  • Raheja, Dinesh and Kothari, Jitendra. Indian Cinema: The Bollywood Saga. (ISBN 81-7436-285-1)
  • Raj, Aditya (2007) "Bollywood Cinema and Indian Diaspora" in Mija Literacy: A Reader edited by Donaldo Macedo and Shirley Steinberg New York: Peter Lang
  • Rajadhyaksa, Ashish (1996), "Índia: Filming the Nation", The Oxford History of World Cinema, Oxford University Press, ISBN 0-19-811257-2.
  • Rajadhyaksha, Ashish and Willemen, Paul. Encyclopedia of Indian Cinema, Oxford University Press, revised and expanded, 1999.
  • Jackeff Habibi, La Princesa de Bollywood (la primera novela gràfica dedicada a danses índies), Edizioni Logopeditore, 2018

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Commons


Referències

[editar | editar còdic]