Jahangir
Nuruddin Salim Jahangir (31 d'agost de 1569 – 28 d'octubre de 1627). Va ser el 4º emperador mogol de l'Índia des de 1605 fins a 1627. El nom de Jahangir, en persa, significa conquistador o dominador del món.
Biografia
[editar | editar còdic]
Va nàixer com a príncip Muhamand Salim el 30 d'agost de 1569 sent el fill únic de l'emperador Akbar que va aplegar a l'edat adulta. La seua mare va ser la princesa Amber Jodhabai. L'emperador Akbar el Gran es va assegurar que el seu fill rebera la millor educació possible. Salim va començar els seus estudis a l'edat de quatre anys instruint-se de la mà de tutors importants com Abdur Rahim Khan-i-Kkanan en persa, àrap, turc i urdu, aixina com en història, geografia, aritmètica i atres ciències.
Es va casar en Man Bai (filla de Bhagwan) el 13 de febrer de 1585. Posteriorment se li va permetre casar-se en diferents dònes de famílies aristocràtiques (Mughal i Rajput). Una de les seues esposes favorites va ser la princesa Rajput, qui va donar a llum al príncip Khurram, el successor de Jahangir, que va regnar en el nom de Sha Jahan. Va tindre un total de vint esposes, sent l'última Mehr-un-nisa, en qui va contraure matrimoni en maig de 1611.
Jahangir va iniciar un tumult per a usurpar el tro del seu pare, Akbar, en 1599, pero no va poder regnar fins al 3 de novembre de 1605, huit dies despuix de la seua mort. Jahangir va ascendir al tro en el títul de Nuruddin Muhammad Jahangir Ghazi, començant un regnat de 22 anys a l'edat de 36. En accedir a tro va tindre que defendre el poder en contra del seu propi fill, derrotant-ho en 1606; Ho va confinar en una fortalea en Agra i posteriorment va ser castigat per Jahangir deixant-ho cego. No obstant el seu amor de pare ho va dur a buscar als millors meges, que varen conseguir salvar-li un ull.
El regnat va començar en molts actes que li varen guanyar el favor popular. Va lliberar presoners de guerra, va donar amnistia a molts dels seus oponents, va prometre protegir l'Islam, etc. També va colocar una “Cadena dorada de justícia”, la qual estava nugada a xixanta campanes, de tal manera que qualsevol podia tocar les campanes i rebre una audiència en l'emperador.
Va viure rodejat de comoditats, i sumit en l'alcoholisme; se li podia vore dia i nit en una copa de vi en la mà. Va ser un gran escritor, amant de la naturalea, dedicant-se a descriure la flora i la fauna del seu regne en la seua biografia. També era coleccioniste d'art, hui dia moltes de les seues pintures poden ser vistes en museus.
Jahangir era susceptible a ser manipulat per lo que la seua esposa Nur Jehan era la gobernant de l'imperi en l'ombra. Va ser durant el regnat de Jahangir, quan es va concedir als britànics, permís formal per a comerciar en l'Imperi mogol.
L'emperador va morir en 1627, sent enterrat en Shahdara, Pakistan. El seu tercer fill, Khurram va ser qui va continuar el regnat, prenent el títul de Sha Jahan.
La tomba de Jahangir —erigida en 1627-1637 supervisada per la seua dòna Nur Jehan— està en Shahdara Bagh, un suburbi de Lahore, en la província de Punyab, Pakistan; és una gran atracció turística de la ciutat.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jahangir.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jahangir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.