Geografia (Ptolomeo)
_(cropped).jpg){kind=link}
La Geografia (en grec Γεωγραφικὴ ὑφήγησις), també coneguda com Cosmografía durant el XV,[1] és una obra de Claudio Ptolomeo, geógrafo grec de el II. Consta de tres parts, dividides en huit llibres.
La primera part, el primer llibre, és introductòria, a on establix la seua metodologia per a realisar treballs cartogràfics i proyeccions. En la segona part, del segon a sèptim llibre, cataloga aproximadament 8000 llocs de l'ecúmene o món conegut, als que assigna un parell de coordenades llongitut i latitut. Mentres que les latitut són relativament exactes, Ptolomeo comet errors en la llongitut ya que utilisa unes dimensions del globo terrestre inferiors a les reals, basant-se en les estimacions de Posidonio i Marí de Tir en lloc de les d'Eratóstenes, molt més propenques a la realitat. En l'última part, que es correspon en l'últim llibre, aporta vintisset mapes del món conegut.
Mapes
[editar | editar còdic]Pese a que mai es varen trobar mapes confeccionats pel geógrafo grec, la Geographia conté aproximadament 8000 topònims del món conegut o ecúmene (oikoumene, en grec) en les seues respectives coordenades, llongitut i latitut, lo que va permetre que els cartógrafos reconstruïren la visió del món de Ptolomeo quan el manuscrit va ser redescubierto prop de l'any 1300.
El mapa diferencia dos grans mars tancats: el primer és el mar Mediterrànea i el segon és l'oceà Índic (Indicum Pelagus), que s'estén fins al mar de China (Magnus Sinus), a l'est. Els principals llocs geogràfics són Europa, Orient Mig, Índia, i una Sri Lanka (Taprobana) massa gran, aixina com la península del Surest Asiàtic (Aurea Chersonesus o «península dorada»), i la China (Sinae).[2]
Reconstrucció
[editar | editar còdic]El historiador danés Gudmund Schütte va intentar reconstruir la secció corresponent a Dinamarca del mapamundi de Ptolomeo. Dit treball derivat inclou els noms de varis llocs i tribus que poden traduir-se als seus equivalents contemporàneus. La traça més destacada del mapa és Jutlandia, ubicada al nort del riu Albis Trêva, a l'oest del Saxonôn Nesôi (archipèlec) i a l'est del Skandiai Nêsoi, que a la seua volta es troba a l'oest d'una gran illa, Skandia. Al nort de Jutlandia es troba un tercer archipèlec: Alokiai Nêsoi. Al sur del Albis es troben assentats els Lakkobardoi i, al nort, els Saxones. La costa occidental de Jutlandia alberga als Sigulônes, els Sabaliggio, els Kobandoi, els Eundusioi i els Kimbroi (possiblement, els cimbros). L'àrea central i oriental està ocupada pels Kimbrikê (possiblement els cimbros), els Chersonêsos, i els Charoudes.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pàgina de la Biblioteca Nacional d'Espanya: Cosmographia de Claudio Ptolomeo
- ↑ (1999) Maps & Civilization: Cartography in Culture and Society, University of Chicago Press. ISBN 0226799735.
- ↑ (1961) Bure, Kristjan (ed.). Jernalderen, Turistforeningen for Danmark (en danés), Årbog.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía (Ptolomeo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.