Tribu

El terme tribu se sol utilisar en distints contexts com a categoria de grup social humà. S'usa predominantment en antropologia, pero existixen múltiples i contrastantes definicions, des de distintes perspectives teòriques, per la varietat d'estructures de parentesc i formes d'organisació social existents. Es considera jerárquicamente major que el linaje o clan, pero menor a una nació o estat. En algunes ocasions les tribus tenen inclús estatus llegal, com és el cas de les tribus de natius americans en els Estats Units, que tenen una relació de nació a nació en el govern federal d'eixe país.

Erro al crear miniatura:

Tribu de tobas, prop del riu Pilcomayo, 1892.

El concepte és a sovint contrastat pels antropòlecs en atres grups socials i de parentesc, sent jerárquicamente major que un linaje o clan, pero menor que una jefatura, ètnia, nació o estat. Estos térmens són igualment controvertits. En alguns casos, les tribus tenen reconeiximent llegal i cert grau d'autonomia política respecte al govern nacional o federal, pero este us legalista del terme pot entrar en conflicte en les definicions antropològiques. En Estats Units, es considera llegalment que les tribus natives americanes tenen un estatus de «nació depenent domèstica» dins del territori d'Estats Units, en una relació de governe a govern en el govern federal.

Teories

El concepte de tribu es troba en les cultures judeua i grecolatina; originàriament feya referència a un conjunt culturalment homogéneu de famílies en un antepassat comú real o mític. A la seua volta les tribus agrupades podien constituir un conjunt cultural major assimilable al de protonación.

Marshall sugerix la següent definició: "grup social associat a la família, junt en l'autonomia d'una nació". Un interaccionisme simbòlic rellevant entre els membres i un clar lloc de socialisació dels mateixos, que deu perdurar per més d'una generació i en parentesc i obligacions comprobables pels observadors i documentat per ells. Els artefactes, les tradicions i evidències, tals com una carta magna, un llibre sagrat, un folore i un idioma, per a un territori que va anar històricament delimitat. El terme tribu, pres del vocabulari de les institucions polítiques de la Antiguetat que inclou atres térmens per a expressar l'afiliació per naiximent a un grup (Benaveniste, 1969), va ser utilisat en primer lloc pels evolucionistes d'el XIX per a designar l'organisació política de societats situades en un determinat estudi de l'evolució de la humanitat. Escapant al fracàs dels conceptes evolucionistes, seguix sent usat en antropologia, associat a l'aproximació funcionalista a les ciutats sense Estat, freqüentment denominades societats tribals. El terme tribu s'aplica de fet a societats molt distintes sobre la seua forma de mantindre l'orde social sense que existixca una autoritat centralisada. Aixina, la tribu nuer és la major unitat política reunida, front a atres unitats paregudes, i que regulen per mig de l'arbitrage les seues diferències internes (Evans-Pritchard, 1940). Esta definició subralla la dimensió territorial de la tribu, a l'inversa de la definició evolucionista, que oponia organisació tribal arcaica i organisació territorial.

Orige i etimologia

El terme tribu apareix en la antiga Roma, quan es agremian vàries bandes, clanés o conjunt de persones emparentades diferents entre sí, pero que tenen la necessitat de formar una comunitat i crear institucions per a que siga possible la convivència entre les persones que han decidit viure juntes i unides, coneixent les diferències entre elles i entre les tribus. La paraula tribu ha originat del llatí numerosos vocablos com:

• Distribuir: donar materials o menjar entre les tribus.
• Tribunal i tribuno: per a administrar la justícia i la política.
• Tribut i contribució: aporte dels bens econòmics. La paraula anglesa moderna tribe procedix de l'anglés mig tribu, que en última instància deriva dellatí tribus. Segons el Oxford English Dictionary, seguix sense estar clar si esta forma és el resultat d'un préstam d'una font en llengua romanç (com el francés antic tribu) o si la forma és el resultat d'un préstam directe del llatí (el plural de l'anglés mig tribuz 1250 pot ser una representació directa del plurallatí tribūs). L'anglés modern tribe també pot ser el resultat d'un patró comú en el que l'anglés pren prestats sustantius directament dellatí i elimina els sufixos, inclós -us. Ellatí tribus és generalment considerat per llingüistes com un compost format per dos elements: tri- 'tres' i bhu, bu, fu, una raïl verbal que significa 'ser'.

Se sosté que ellatí tribus deriva de la Protoindoeuropeo compost tri-dʰh₁o/o- ('rendit en tres, divisió tripartita/tripartida'; compare's en Umbria trifu 'trinitat, districte', sánscrito trídha 'triple').

Tribus en l'Antiga Roma

Artícul principal → Tribu (Antiga Roma).

Del llatí tribus, en referència a l'original divisió ètnica tripartita/tripartida de la Antiga Roma: Ramnes (Ramnenses), Tities (Titienses) i Luceres, que segons Varrón es correspondrien en els llatins, els sabinos i els etruscs, respectivament. Ramnes ve de Rómulo, líder dels llatins, Tities per Tito Tacio, líder dels sabinos, i Luceres per Lucumon, líder de l'eixèrcit etrusc, que hauria ajudat als llatins. per a Tito Livio, les tres tribus eren, de fet, esquadrons de ginets, en lloc de divisions ètniques. Cada tribu aportava cent ginets, cridats celeres per a formar les Centurias inauguratae.

Definició crítica (en clau antropològica)

Tant per a evolucionistes com per a funcionalistas, la tribu és un grup social en una organisació preestatal, basada en l'agrupació de numeroses famílies. Per als evolucionistes, estem davant un dels quatre estadis essencials que marquen l'evolució de la societat: banda, tribu, jefatura i Estat, a on la relació en el territori (inexistent, sobre les bandes i tribus, necessària per lo que fa per a entendre a la jefatura i a l'Estat és clau per categorizarlas. El funcionalisme considera que l'existència o no d'una associació territori/grup social no és el fet determinant, sino que es basa en si l'orde social està fundat en un poder centralisat i existix segmentación social (jefatura i Estat) o el poder no està centralisat i no existix segmentación social (banda i tribu).

La generalisació de l'us del concepte de “tribu” a diferents grups socials de qualsevol part del món fa aflorar contradiccions en qualsevol de les dos aproximacions: en la Polinèsia les tribus tenen una certa segmentación social (aristocràcia tribal) i poder central (el cap de la tribu assumix funcions eixecutives, militars i econòmiques, ademés de les religioses, que van més allà de les típiques d'un “big man”;); en Nova Zelanda les tribus (iwi) són el resultat de l'agregació de grups de descendència cognaticios (hapu) en un territori clarament delimitat; en la Índia els estudis etnogràfics desenrollats entre 1881 i 1961 nos mostren que estem davant unes 50.000 subcastas agrupades en 3000 castas que donen lloc a 427 tribus, agrupació que no respon a cap dels dos eixos mencionats: es presumix que el seu orige prové de l'evolució en la divisió del treball i de l'intrusió dellegislador brahman, que en codificar-ho ho va fixar. Per una atra part, en la societat àrap preislámica les tribus venien determinades per fets religiosos (com, per eixemple, compartir sacrificis); en Siberia es basaven en unions exogámicas de filiació patrillinial (intercanvi de dònes); en Japó una mateixa paraula (zoku) designa tant a família com a tribu o raça; en Alaska les tribus estaven formades per cases (que són agrupacions diferents de famílies, també existents en societats arcaiques de Guinea o Madagascar o en la Edat medieval d'Europa o del Extrem Oriente) que mantenien una forta autonomia econòmica i política... Una verdadera constelació de significats baix un concepte massa potent com per a que puga ser descrit d'una única forma, sense oblidar que l'aproximació a estes realitats s'ha fet moltes voltes en ulls romàntics que busquen (i per lo tant, veuen) el exotisme d'allò diferent. Un atre aspecte que complica la conceptualización de tribu ve dau per la falta de teories documentades empíricamente que demostren cóm les tribus evolucionen cap a les jefatures.

En tot, i tenint en conte que cap antropòlec ha pogut vore en estat pur ni bandes ni tribus ni jefatures, ya que l'antropologia va aparéixer molt despuix del naiximent del Estat, hi ha evidències arqueològiques, relats històrics i fets actuals que permeten establir una série de fets bàsics asociables a les tribus: grups socials en producció no intensiva d'aliments (horticultura i pastoreig), poblats i grups de filiació sense una estratificació social determinant (encara que, com a pansa en els nuer de Sudan, quan les tribus són molt grans apareix un atre tipo de segmentación denominat OLS: organisació en linajes segmentarios, que apunten a antepassats comuns), un govern central insuficient com per a forçar el compliment de les seues decisions (com a eixemple de l'impacte que en la vida social té el carir d'un poder central fort, Bronislaw Malinowski descriu en molt detall en el capítul IV (Canoas i Navegació) les extenses i prolijas negociacions i reglamentacions necessàries per a l'organisació social del treball en estos grups socials categorizables com a tribus,- que esta carència fa imprescindibles en el moment en que els caps de les tribus de les comunitats de Tobriand i Kitava demanen construir una canoa per a ells), dret basat en la consanguinitat i no en el contracte, i, finalment, absoluta desigualtat de gènero.

En general en Àfrica s'ha assimilat el concepte de tribu al de nació com en el cas d'entitats sociopolítiques estatals com els Yorubá, els Mandinga, els Mossi, i centenars de conjunts culturals i estatals que en cap cas poden ser considerats com a tribu. Este tipo de definició pijorativa minimisava l'importància de les entitats sociopolítiques africanes com a forma de justificar l'intervenció del colonizador en un sistema supostament superior. Aixina mateix els antropòlecs colonialista varen fer us del terme com a ferramenta de divisió que justificaria les fronteres impostes. Eixe és el cas de la divisió del grup cultural Fang en grups menors atenent a criteris llingüístics no científics. Una recent definició del terme en la pàgina aportada per l'antropòlec i defensor dels drets indígenes, Stephen Corry, posa en relació el concepte de "tribu" en l'adscripció "indígena" i es concentra en el component diferencial de les formes de vida respecte als models dominants. L'aporte de Corry és que els "survival. es/pueblos-indigenas-per a-el-mundo-del-manana pobles indígenes tribals" preserven "formes de vida eminentment autosuficients", durant generacions, que es distinguixen d'aquelles de la "societat majoritària", a la qual els subjectes "indígenes tribals" no s'integren. Com a anàlisis crític final, fa falta dir que l'enorme dificultat que la Antropologia ha trobat en el moment de definir “tribu” posa de relleu les carències reals dels fonaments empírics de la via antropològica del seu estudi.

Atres usos

Tribus urbanes, colles, bandes, o, simplement, agrupacions de jóvens i adolescents, que es visten de modo paregut i cridaner, seguixen hàbits comuns i es fan visibles, sobretot, en les grans ciutats. El fenomen de neotribalisme es referix a cóm dolescentes i jóvens urbans solen vore en les tribus la possibilitat de trobar una nova via d'expressió, un modo d'alluntar-se de la normalitat que no els satisfà, i, davant tot, l'ocasió d'intensificar les seues vivències personals i trobar un núcleu gratificant d'afectivitat. Es tractava, des de molts punts de vista, d'una espècie de covil emotiu per oposició a la "ras" urbana contemporànea que, paradòxicament, els du al carrer. Nos trobàvem, puix, davant un fenomen profunt de la vida de la segona mitat d'el XX: la crisis de la modernitat industrialisada, burocràtica i individualista, que està donant pas a una reivindicació de contacte humà, de contacte físic i, sobretot, d'una nova image dels jóvens i per als jóvens. També existixen les anomenades tribus civíticas formades per grups heterogéneus de membres l'únic víncul dels quals són les emocions compartides. Els investigadors António Damásio a través de la neurobiología i Edward Osborne Wilson des de la sociobiología varen explorar les conductes de diversos grups humans el sentiment tribal dels quals transcendix a l'individu i els du a comportar-se com a meres partícules de la comunitat. El seu nexe pot nàixer d'un territori, una llengua, una ideologia i inclús una afició deportiva. Esta sensació de pertinença naixcuda del civitio colectiu activa un mecanisme de comportament social pasional que supera les diferències particulars i unix a tot el conjunt en una identitat increbantable. Els símbols propis de la tribu provoquen fortes emocions tant quan s'enaltixen com quan es denigran i l'orgull front a atres grups socials origina l'afany de voler afirmar la valia, diferència, superioritat, distinció i poder de la seua tribu front a la veïna.

Vore també

• Antropologia del parentesc
• Asabiyyah
• Clan
• Família

Bibliografia

• Bonte, Pierre (2008). Diccionari AKAL d'Etnologia i antropologia, Madrit: Akal, pp. 762. ISBN 9788446004516.
• Malinowski, Bronislaw (1986). google. es/books? id=Aoydyh1iMT8C&printsec=frontcover&dq=Argonauts+of+the+Western+Pacific+by+Bronislaw+Malinowski&hl=es&ei=lbBKJS4NNO4jAesubzYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Els argonautas del Pacífic occidental, Planeta. «<smalla versió online és en anglés i pot no mostrar-se completa o en un atre paginado.»
• Benveniste, Émile (1973). Indo-European Language and Society, translated by Elizabeth Palmer. London: Faber and Faber. ISBN 0-87024-250-4.
• Benveniste, Émile (1935). Origines de la formation dones noms en indo-européen.
• Fried, Morton H. (1975). The Notion of Tribe. Cummings Publishing Company. ISBN 0-8465-1548-2.
• Helm, June, ed., (1968). Essays on the Problem of Tribe, Proceedings, American Ethnological Society. Seattle: University of Washington Press.
• James, Paul (2006). academia. edu/1642214 Globalism, Nationalism, Tribalism: Bringing Theory Back In, London: Sage Publications.
• James, Paul (2001). “academia. edu/6874068 Relating Global Tensions: Modern Tribalism and Postmodern Nationalism”. Communal/Plural 9 (1): 11–31. doi:10.1080/13207870124780.
• Nagy, Gregory (1990). Greek Mythology and Poetics, Cornell University Press. Chapter 12, beginning on p. 276, explores the meaning of the word origin and social context of a tribe in ancient Greece and beyond.
• Sutton, Imre (1975). Indian Land Tenure: Bibliographical Essays and a Guide to the Literature. Clearwater, NY: Tribe. pp. 101–02, 180–82, 186–87, 191–93.
• Renfrew, Colin & Paul G. Bahn (2008). Archaeology: Theories, Methods and Practice. New York: Thames and Hudson

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Tribu en el Viccionari.