Nuer

Nuer

Els nuer, o nath com es diuen a sí mateixos, són un grup ètnic nilótico concentrat en la regió del Gran Alt Nilo en Sudan del Sur. També existixen grups nuer en Etiopia. Els nuer són una societat de més o menys 200.000 persones, que es dediquen especialment a la ganaderia.

Esta cultura va ser estudiada a profunditat per Edward Evan Evans-Pritchard durant 1930 i 1956 i més tart per Sharon Hutchinson durant la década de 1990.

Economia

l'economia dels nuer es basa en la ganaderia i l'agricultura. El ganado per als nuer és una possessió de suma importància, ya que proporciona un dels aliments bàsics per a ells, que és la llet, la carn i cuiro. Aixina i tot, el ganado és més que res un símbol de riquea entre els nuer, sent el tamany i la gordura, aixina com el color i les banyes els detalls més importants per al prestigi del pastor. Ells no maten als seus animals per a alimentar-se, solament per a celebracions o acontenyiments importants. Solament es mengen la carn dels animals quan han mort naturalment, i com diu Evans-Pritchard en la seua etnografia, els nuer pensen que “l'estòmec d'un home prega, independentment de la seua ment, per a que li concedixca estos dons”. L'agricultura també és fonamental, encara que es practica solament per necessitat alimentícia. A estes activitats se li agrega la peixca en els rius, especialment en el Nilo. El calendari nuer està basat en les activitats i les condicions atmosfèriques. En decembre escomença la temporada de peixca, que termina quan escomencen les pluges en primavera; despuix ve la temporada de cultiu en estiu, a esta li seguix l'estació de vents que és l'autumne.

Sistema social

El sistema social i de parentesc nuer està format per clans i linajes. “Un clan nuer és el major grup d'agnados que tracen la seua filiació a un antepassat comú i entre els quals el matrimoni està prohibit i les relacions sexuals es consideren incestuosas.” Dins d'estos clans es troben els linajes, que vindrien a ser branques que es desprenen d'un parent en comú. Els integrants d'un linaje es reconeixen mútuament en certes classificacions de parentela més directa que en els integrants d'atres linajes dins d'un mateix clan. Els clans s'agrupen baix un antepassat de fa 10 o 12 generacions, mentres que els linajes de 3 o 5. Els llogarets nuer es aglomeran entorn a un linaje en específic, i de fet els nuer no parlen de linaje, sino que d'una comunitat (cieng). Per eixemple, si un home important viu en un llogaret, i té molts descendents, i es manté el seu nom en parlar del grup de cases en el que viuen els seus fills, ell passa a ser el fundador d'un linaje. La diferenciació més important que fan els nuer en parlar d'estatus social és entre els aristócrates (dil) i els forasters (rul). No obstant, este estatus es manté només dins del clan o linaje al que pertany l'aristócrata o foraster, ya que si es canvia de lloc, la seua posició és diferent. “Els dil tenen prestigi més que ranc i influència més que poder.” cal dir que els nuer tenen una especial aversió davant els forasters, especialment si són jikany o dinka. No obstant, és freqüent que en capturar a un dinka, un linaje nuer ho adopte. El rito, de la mateixa manera que tots, inclou un sacrifici animal i en ell el dinka és part de la família, sense cap diferenciació d'uns atres.