Linaje
El linaje, estirp, alcurnia o abolengo és la série d'antepassats i, en ocasions, descendents, d'una persona o família, especialment de la noblea.[1]
Si elinaje té solament varons dins del arbre genealògic, la llínea patern-filial que va unint a cada persona en el seu pare se li denomina varonía puix es compon, en sentit ascendent o descendent, únicament de varons. Encara que és usual identificar el primer llinage d'una persona –que fins a dates recents era casi sistemàticament el representant del seu varonía– en elinaje al que pertany, cal resaltar que llinage no és sinònim de linaje. Solament un estudi genealògic detallat de l'ascendència d'una persona pot determinar si pertany o descendix d'un linaje determinat. En el cas de persones que ostenten títuls nobiliarios, “linaje” aludix a la casa o solar a la que es va otorgar originàriament la distinció. En Espanya se solen denominar els linajes anteponent l'artícul "els" com és el cas de "els Velasco". En Europa i els països que varen ser colónies europees, elinaje és molt important en relació en la successió dels títuls, propietats, drets i atres usufructes, especialment en les regions en que està instituït el mayorazgo, sistema en el que el primogènit hereta tots els títuls i propietats.
Etimologia
[editar | editar còdic]El vocablo procedix de la veu llatina linea. Més exactament, segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, procedix del provençal linhage o del català llinage.
Antropologia delinaje
[editar | editar còdic]En cultures no europees i inclús no occidentals, els linajes també solen tindre gran importància, ya que segons siguen les societats patrillinials o matrillinials s'establixen diversos órdens per als subjectes; per eixemple els seus llinages (o la/s paraula/s que tinguen funcions semblants a les d'un llinage) establint aixina simbòlicament una ubicació dels subjectes en l'estructura de parentesc corresponent a cada linaje; igualment en vàries cultures ademés de les d'orige europeu típic, els linajes solen establir les herències o heredades, atres formes de propietat i drets i inclús la possibilitat de constituir matrimonis o aliances. El cas dels linajes com a estructures que resguarden l'exogàmia sembla haver aplegat a extrems entre les ètnia d'alguns aborigen australians fins a mediats d'el XX: en efecte, en certs clans[2] australians era tabú[3] el matrimoni entre els integrants del mateix clan, ya que se'ls suponia integrants del mateix linaje i un matrimoni entre individus del mateix linaje era considerat en eixes societats una acció endogàmica interdicta. En algunes societats els linajes han servit i encara servixen per a establir llínees de noms i/o llinages o les possibilitats d'heretar o de contraure matrimoni sino també inclús la de localisació o lloc de vida dels subjectes, per eixemple, un matrilinaje pot implicar una matrilocación —la progenie viu en la localitat de la mare— mentres que un patrilinaje implica que la progenie viva en el domicili del pare.
Diferències entre genealogia i linaje
[editar | editar còdic]Mentres que una genealogia és l'estudi ampli de l'ascendència, descendència i relacions socials d'una persona, l'estudi d'un linaje és un estudi genealògic acotat que solament se centra en la varonía (llínea patrillinial) o en la llínea de melic (llínea matrillinial) d'una persona siga en forma ascendent o descendent. En Iberoamèrica no ha deixat mai de cultivar-se este gènero d'estudis i per tant hi ha obres molt ben documentades de senyes sobre linajes i famílies tant en la península ibèrica com en Amèrica.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ La paraula "clan" és usada en sentit ampli, estrictament un "clan" és un grup de linaje escocés, no obstant com la nortamericana paraula totem o la llatina tribu sol ser utilisada per a cultures molt diferents i sense cap nexe històric -encara que sí existixen nexes prehistòrics entre totes les societats humanes-.
- ↑ La hui usada i abusada paraula tabú prové dels llenguages polinesios i correspon originalment a alguna cosa que ha segut sacralizado fins al punt de ser intocable o inviolable per a mantindre l'orde estructural de la cultura; com les paraules "tribu" (d'orige llatí) o "clan" (d'orige celta escocés) o "totem" (originada en el noroest d'Amèrica), o la paraula chaman (originada entre els pobles siberianos); per extensió sol ser aplicada a totes les cultures del orbe en les quals existixen traces culturals semblants.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Linaje en el Viccionari.
- Faustino Menéndez Pidal de Navascués, archive. org/web/20100401234714/http://revistas. ucm. es/ghi/02143038/articulos/ELEM0606220012A.PDF «Elinaje i els seus signes d'identitat», En l'Espanya medieval, unirioja. es/servlet/articulo? codigo=2688727 n.º extra 1, 2006, págs. 12-28. ISSN 0214-3038.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.