Llinage
El llinage és el nom antroponímic de la família en que se distinguix a les persones. En els països de parla castellana o influenciats per estos, se gasten dos llinages, el primer és el primer del pare, i el segon el primer de la mare, en els països de parla portuguesa es solen gastar també dos llinages, pero el de la mare va primer i el del pare va segon.
Tipos de llinages[editar | editar còdic]
Els llinages més comuns són llinages patronímics, geogràfics i que fan referència a llocs de treball.
Llinages patronímics[editar | editar còdic]
Estos llinages es componen del nom del pare i una terminació segons en quina llengua, en valencià s'afig -is, mentres que en atres idiomes s'afig -son en anglés, -ez en castellà, -es en portugués, etc.
Al mateix temps, en atres idiomes s'afig al començament del llinage com O'- en irlandés o Mc'- en escocés.
Eixemples d'estos llinages:
- Eiximenis
- Llopis
- Gomis
- Sanchis
Llinages geogràfics[editar | editar còdic]
Entre estos podem trobar dos, els que tenen forma de gentilici, lo que reflectix l'orige d'una família, o els que tenen forma de nom d'un lloc, que són normalment de gent no cristiana que per a cristianisar el seu nom agarrava el nom del lloc a on vivia.
Eixemples de llinages en forma de gentilici:
- Aragonés
- Català
- Francés
- Italià
- Castellà (o Castallà)
- Navarro
- Alemany
- Anglés
- Saragossà
Eixemples de llinages en forma de nom propi:
- Valéncia
- Roselló
- Fraga
- Sevilla
- Castelló
- Nàpols
Llinages en relació a un lloc de treball[editar | editar còdic]
També són prou comuns els llinages que fan referència a un lloc de treball, com per eixemple:
- Fuster
- Ferrer
- Magraner
- Mariner
- Forner
- Ballester