Tabú

Tabú

Un tabú és una prohibició o estalvi per part d'un grup social d'alguna cosa (generalment una expressió o un comportament) basant-se en la sensació del grup de que és excessivament repulsivo, ofensiu, sagrat o permés solament per a certes persones. Estes prohibicions estan presents en pràcticament totes les societats. Els tabús poden estar prohibits explícitament, per eixemple dins d'un sistema llegal o una religió, o implícitament, per eixemple per mig de normes o convencions socials seguides per una cultura o organisació en particular. Els tabús solen tindre com a objectiu protegir a l'individu, pero existixen atres raons per al seu desenroll. Molts tenen un trasfondo ecològic o mege, incloent alguns que es consideren d'orige religiós o espiritual. Els tabús poden ajudar a utilisar un recurs de forma més eficient, pero quan s'apliquen solament a un subsector de la comunitat, també poden servir per a reprimir-ho. Un tabú reconegut per un grup o tribu en particular com a part de les seues costums contribuïx a la cohesió del grup, li ajuda a destacar i a mantindre la seua identitat front a uns atres, creant aixina un sentiment de pertinença. El significat de la paraula tabú s'ha ampliat una miqueta en les ciències socials per a incloure prohibicions fortes relacionades en qualsevol àrea de l'activitat o costum humana que siga sagrada o estiga prohibida en funció del juí moral, les creències religioses o les normes culturals. Per a evitar algunes paraules considerades o tabú, s'utilisen eufemismes. En atres casos, s'utilisen disfemismes.

Etimologia

La paraula tabú procedix de Llengües polinesias (tapu) i del idioma hawaiano (kapu); es va introduir als idiomes occidentals per mig dellibre «A Voyage to the Pacific Ocean» que es referix al tercer i últim viage de l'explorador britànic James Cook.

El terme li va ser traduït com «consagrat, inviolable, prohibit, impuro o malaït». Tapu sol considerar-se una paraula unitària, no composta, heretada del protopolinesio tapu. També existix en atres llengües oceàniques distintes del polinesio, com el tabu fiyiano, o el toq hiw ({[Vanuatu]]).

Eixemples

Sigmund Freud va especular que l'incesto i el parricidi eren els únics dos tabús universals que formaven la base de la civilisació. A través d'un anàlisis dellenguage que rodeja estes lleis, es pot vore cóm els responsables polítics, i la societat en el seu conjunt, consideren estos actes immorals. Els tabús comuns inclouen restriccions o regulacions rituals sobre la matança i la caça; el sexe i la sexualitat; la reproducció; els morts i les seues tombes; aixina com l'alimentació (principalment el canibalisme i lleis dietètiques com el vegetarianisme, el kashrut i el hal) o la religió (treif i haram). En Madagascar, un sòlit còdic de tabús, conegut com fady, canvia constantment i es forma a partir de noves experiències. Cada regió, llogaret o tribu pot tindre el seu propi fady.

En la religió i mitologia

Segons Joseph Campbell, els tabús s'utilisen en la religió i la mitologia per a posar a prova la capacitat d'una persona d'abstindre's de violar una prohibició que se li ha impost. Si algú no passa la prova i viola un tabú, serà castigat posteriorment o enfrontarà les conseqüències de les seues accions. Els tabús no són prohibicions socials; més be, l'us de tabú en estes històries es relaciona en el seu significat original de «prohibició»: per eixemple, a un personage se li podria prohibir mirar, menjar i parlar o pronunciar una determinada paraula.

Grec

Un eixemple d'un tabú alimentari en la mitologia grega es pot trobar en el relat del rapte de Perséfone. Hades, que s'havia enamorat de Perséfone i desijava convertir-la en la seua reina, va irrompre a través d'un clavill en la terra i va raptar a Perséfone mentres ella arreplegava flors en un camp. Quan Deméter, la mare de Perséfone, descobrix el rapte de la seua filla, prohibix a la terra produir (o la descuida) i, en lo més profunt de la seua desesperació, no fa que creixca res. Zeus, pressionat pels crits de la gent famolenca i per les atres deïtats que també varen escoltar el seu oix, va obligar a Hades a tornar a Perséfone. Se li va explicar a Deméter que Perséfone seria lliberada, sempre i quan no provara el menjar dels morts. Hades accedix a la petició de tornar a Perséfone a Deméter, pero abans l'enganya, obligant-la a trencar el tabú alimentari donant-li llavors de granada. En atres interpretacions, Perséfone menja les llavors de granada per tentació o fam. Finalment, Hermes és enviat a recuperar-la, pero, com havia provat el menjar del inframón, es va vore obligada a passar allí un terç de cada any (els mesos d'hivern) i el restant de l'any en els deus celestials. En els escritors posteriors Ovidio i Higinio, el temps de Perséfone en el inframón es reduïx a la mitat de l'any. El tabú més notable en la mitologia grega es pot trobar en l'història d'Orfeo i Eurídice. Orfeo, el fill d'Apolo, era molt conegut com un músic llegendari la música del qual podia commoure qualsevol cosa, viva o no, en el món. Mentres caminava entre la seua gent en l'herba alta en la seua boda, Eurídice va ser atacada per un sàtir. En els seus esforços per escapar del sàtir, Eurídice va caure en un niu d'escurçons i va sofrir una mordedura fatal en el seu taló. El seu cos va ser descobert per Orfeo, qui, abrumar pel dolor, va tocar cançons tan tristes i lúgubres que tots els humans, nimfas i deus varen deprendre sobre el seu dolor i pena i varen plorar en ell. Seguint el consell dels deus, Orfeo va viajar al Inframón, a on la seua música va ablanir els cors d'Hades i Perséfone, els qui varen acceptar permetre que Eurídice retornara en ell a la terra en una condició: devia guiar-la i no mirar arrere fins que abdós hagueren aplegat al món superior. Quan va aplegar al món superior, Orfeo va mirar cap a arrere a Eurídice en el seu afany de reunir-se en ella, oblidant-se tràgicament del tabú de la mirada que li havia donat Hades, i com Eurídice no havia creuat al món superior, va desaparéixer de nou en el Inframón, esta volta per a sempre. Un tabú del parla en la mitologia grega es pot trobar en l'història d'Anquises, el pare del guerrer troyano Eneas. Afrodita s'havia enamorat del mortal Anquises en acabant de que Zeus convencera a Eros de disparar-li una flecha per a provocar estos sentiments emergents. Una interpretació relata que Afrodita va fingir ser una princesa frigia i ho va seduir, solament per a després revelar-se com una deesa i informar a Anquises que li donarà un fill cridat Eneas i li advertix que no li diga a ningú que es va gitar en una deesa. Anquises no presta atenció a este tabú del parla i després es jacta de la seua trobada en Afrodita, i com a resultat, Zeus ho colpeja en el peu en un raig . Despuix d'això, queda agarre d'eixe peu, per lo que Eneas té que traure-ho de les flames de Troya. Un atre tabú del parla, encara que menys conegut, en la mitologia grega es pot trobar en l'història d'Acteón. Acteón, durant un viage de caça en el bosc, es va topar per error i desafortunadament en Artemisa banyant-se. Quan Artemisa es va donar conte de que Acteón l'hi havia vist nueta, profanant aixina la seua castitat, ho va castigar per la seua desafortunada profanació del misteri de la seua virginitat prohibint-li parlar. Ya siga per oblit o per resistència rotunda, Acteón va desafiar el seu tabú del parla i va cridar als seus gossos de caça. Pel seu fracàs en acatar el seu tabú del parla, Artemisa va convertir a Acteón en un cérvol i va tornar als seus gossos contra ell. Acteón va ser destrossat i devastat pels seus lleals gossos que no varen reconéixer al seu antic amo.

Abrahámico

Possiblement el tabú alimentari més famós (si no tabú en general) es troba en l'història d'Adán i Eva en les religions abrahàmiques. En el relat judeocristià, que es troba en Génesis 3, Deu coloca a Adán i Eva en el Jardí del Edén i els diu que no mengen d'un arbre per a no morir. Pero Eva és tentada de colp i repent per una serp (a sovint identificada com Satanás disfrassat) a menjar de l'Arbre del coneiximent del ben i del mal perque segurament no moriran, sino que podrien aplegar a ser "«com Deu». Eva viola el tabú alimentari i menja del frut prohibit de l'arbre, donant-li poc despuix una miqueta de fruta al seu companyer, Adán. Despuix de menjar del frut prohibit, Adán i Eva, conscients del seu desnudez, es cobrixen en fulls d'higuera i s'amaguen de Deu. Deu es dona conte de que s'amaguen i els interroga sobre haver menjat de l'arbre, despuix de lo que Adán culpa a Eva, i Eva culpa a la serp. Com a resultat, Deu condena a Eva en dolors en el part i la subordinació al seu espós; condena a Adán a treballar en la terra per a alimentar-se i ser reduït a la terra en morir; i, en la tradició cristiana, condena a tota la humanitat per este pecat original. Deu llavors expulsa a Adán i Eva del Jardí del Edén per a que no mengen del Arbre de la Vida i es tornen immortals «com Ell». En l'Islam, l'història d'Adán i Eva és prou diferent, encara que conté un tabú alimentari: el Corán menciona que Adán (àrap: آدم), com l'autoritat successiva de la terra per decret d'Alá, és colocat en un jardí paradisíaco (no Jannah ni el Jardí del Edén) allí junt en la seua esposa (sense nom en el Corán, encara que l'Hadith li dona el nom Ḥawwā', àrap: حواء); tal paraís era este jardí, que mai passarien fam ni estarien nuets, ni mai tindrien set ni estarien exposts a la calor del sol. Alá va prendre una promesa d'Adán:

Iblis, indignat per la seua expulsió del Paraís per negar-se a inclinar-se davant Adán des del seu naiximent, va decidir enganyar a Adán i a la seua esposa per a que Alá els rebujara, tal com ell ho havia fet. Alá els havia advertit sobre Iblis, dient-els que era un «enemic declarat». Iblis va jurar en nom d'Alá que era el seu conseller sincer, els va revelar a Adán i a la seua esposa la desnudez mútua i els va convéncer de menjar de l'arbre prohibit per a que mai provaren la mort. Despuix de menjar de l'arbre (trencant aixina el tabú alimentari), Alá va expulsar a Adán i a la seua esposa del seu jardí paradisíaco, dient-els que la humanitat serà condenada, i alguns seran enemics d'uns atres en la terra, a on se'ls proporcionarà vivenda i sustente per un temps, i «Allí viuran, allí moriran i d'allí resucitaran». En el relat gnóstico d'esta història, el tabú és un complot dels arconts per a mantindre a Adán en un estat d'ignorança impedint-li menjar la fruta, lo que li permet alcançar la gnosis en acabant de que la serp, que és vista com a representant del món diví, ho convenç a ell i a Eva de menjar-la. Un tabú visual es troba en la narració judeocristiana de l'història de Lot, que es troba en ellibre del Génesis. En Génesis 19, dos àngels en forma humana varen aplegar a Sodoma a la vespradeta i varen ser invitats per Lot a passar la nit en la seua casa. Els hòmens de Sodoma eren extremadament malvats i varen exigir a Lot que traguera als seus dos invitats per a que pogueren «conéixer-els»; en canvi, Lot va oferir a les seues dos filles, els qui no havien «conegut» a home, pero elles es varen negar. En amanecer, els àngels visitants de Lot ho varen instar a reunir a la seua família i fugir, per a evitar ser atrapat en el desastre imminent per l'iniquitat de la ciutat. Es va donar l'orde: «¡Fuig per la teua vida! No mires arrere, ni et detingues en cap lloc de la planura; fuig als tossals, no siga que sigues agranat». Mentres fugia, l'esposa de Lot va trencar el tabú de mirar en tornar-se a vore la destrucció de Sodoma i Gomorra i va ser convertida en una columna de sal com a castic per desobedir l'advertència dels àngels.

Funció

Els teòrics comunistes i materialistes han argumentat que els tabús poden utilisar-se per a revelar l'història de les societats quan falten atres registres. L'antropòlec nortamericà Marvin Harris explica els tabús com una conseqüència de les condicions ecològiques i econòmiques.

Modernitat

Alguns sostenen que les societats multiculturals contemporànees tenen tabús contra els tribalismes (per eixemple, l'etnocentrisme i el nacionalisme) i els prejuïns (racisme, sexisme, homofòbia, extremisme i fanatisme religiós). Els canvis en les costums i normes socials també creen nous tabús, com la prohibició de l'esclavitut, l'extensió del tabú de la pedofilia a l'efebofilia; les prohibicions del consum d'alcohol, tabac o psicofármacos (en particular entre dònes embarassades), les discussions no moderades sobre política i religió, l'acossament sexual i la cosificació sexual s'estan tornant cada volta més tabú en les últimes décades. L'incesto en sí mateixa ha segut objecte de múltiples estratègies: alguns busquen normalisar les relacions consensuals entre adults independentment del grau de parentesc i uns atres amplien els graus de contacte prohibit. Encara que el terme tabú sol implicar connotacions negatives, a voltes s'associa en proposicions atractives en proverbis com la «fruta prohibida és la més dolça». En medicina, els professionals que eixercixen en zones ambigües d'ètica i moral, o en camps subjectes a estigma social com l'interrupció tardana de l'embaràs, poden abstindre's de debatre públicament la seua pràctica. Entre atres raons, este tabú pot deure's a la preocupació de que els comentaris es traguen del context adequat i s'utilisen per a prendre decisions polítiques mal informades que podrien conduir a una mort materna (d'un atre modo prevenible).

Vore també

• Antropologia
• Aliments tabú
• Busca tabú
• Interdicció llingüística
• Pecat original
• Tòtem i tabú
• Educació sobre la mort

Bibliografia

• Freud, Sigmund. Obres completes de Sigmund Freud. Volum XIII - Tòtem i tabú, i atres obres (1913-1914). Traducció José Luis Etcheverry. Buenos Aires & Madrit: Amorrortu editors. ISBN 978-950-518-589-4.
• Lévi-Strauss (1981). google. com. ar/books? id=V4J2xcibNvwC&printsec=frontcover&dq=levi+strauss+tabu+del+incesto+libro&hl=es-419&sa=X&ved=0ahUKEwjo6Y6C4YPVAhVHPJAKHZ72Ag8Q6AEIMjAD#v=onepage&q&f=false (en és), Grupo Planeta (GBS). ISBN 9788475091006.

Enllaços externs

Tabú en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..