Pecat original
El pecat original, també cridat pecat ancestral,[1][2] és una doctrina cristiana de l'estat de pecat en el qual es troba l'humanitat captiva com a conseqüència de la caiguda del home, originat per la rebelia d'Adán i Eva en el Jardí del Edén, és dir, el pecat de la desobediència en consumir un frut del arbre del coneiximent del ben i del mal. Dit estat de pecat seria transmés a tota l'humanitat i consistiria en la privació de la santitat i de la justícia originals, les quals Adán i Eva posseïen en un principi abans de menjar del frut prohibit.[3]
El concepte «pecat original» va ser concebut en el II per Ireneo (h. 140-h. 202), bisbe de Lió, en la seua controvèrsia en alguns gnósticos dualistas.[4] Atres pares eclesiàstics com Agustín de Hipona (354-430) també varen desenrollar la doctrina,[3] els qui la varen justificar en les ensenyances de Pablo de Tarso (Romans 5:12–21[5] i 1 Corintios 15:21-22[6]) i en el versícul Salms 51:5.[7][8][9][10][11][12] Tertuliano, Cipriano, Ambrosio i Ambrosiaster varen considerar que l'humanitat compartix el pecat d'Adán, transmés de generació en generació. Interpretació particular varen fer Martín Lutero i Juan Calvino, els qui ho varen identificar en la concupiscencia, la qual, segons la seua interpretació, destruiria el lliure albir.[3] Dins del catolicisme, el moviment jansenista, al que l'Iglésia va declarar herético, també mantenia que el pecat original destruïa el lliure albir.[13] En el seu lloc l'Iglésia catòlica declara que «[i]l batisme, donant la vida de la gràcia de Crist, borra el pecat original i torna el home a Deu, pero les conseqüències per a la naturalea, debilitada i inclinada al mal, persistixen en el home i ho criden al combat espiritual».[14] «Encara debilitat i disminuït per la caiguda d'Adán, el lliure albir no és destruït en la carrera».[15] Sobre el protestantisme algunes denominacions tenen diferents interpretacions del pecat original.
Cristianisme
[editar | editar còdic]
La doctrina cristiana catòlica sobre el pecat original es va fixar en el concilie de Cartago i es va precisar posteriorment en el concilie d'Orange i el concilie de Trento. Els detalls de la seua forma actual es troben ya en els escrits de sant Agustín de Hipona, a través del com la noció d'una corrupció fonamental de la naturalea humana va fer peu en l'Iglésia. Els escassos fragments de doctrina sobre el pecat original continguts en els escrits dels Apòstolés (especialment Romans 5:12[16]) no efectuen majors precisió sobre el text del Génesis.
La teologia escolàstica distinguix entre el pecat original originante (peccatum originale originans), l'acte concret de desobediència comés per Adán i Eva, i el pecat original originat (peccatum originale originatum), les conseqüències que eixe pecat provocaria sobre la constitució de l'espècie humana. En virtut del peccatum originale originatum, no solament es perdrien els dons preternaturalés de l'immortalitat i l'exenció del sofriment, sino que les capacitats de l'esperit humà —tant les morals com les intelectuals— caririen del seu vigor natural, sometent la voluntat a les passions i l'intelecte a l'error. D'acort en la doctrina fixada en el concilie de Trento, la condició de "naturalea caiguda" (natura lapsa) es transmet a cada u dels naixcuts despuix de l'expulsió del Edén.
En els concilios es va establir que el batisme borra el pecat original i torna el home a Deu, pero les conseqüències per a la naturalea, debilitada i inclinada al mal, persistixen en el home i ho criden al combat espiritual. l'Iglésia catòlica i unes atres que practiquen el cult mariano exclouen, no obstant, de les conseqüències del pecat original a la Verge María, en virtut d'una gràcia especial de Deu per a que Jesucristo no tinguera el pecat original.[17]
L'Iglésia catòlica
[editar | editar còdic].JPG)
D'acort en el Catecisme de l'Iglésia catòlica
Pel seu pecat, Adán, en quant primer home, va perdre la santitat i la justícia originals que havia rebut de Deu no solament per a ell, sino per a tots els humans.
Adán i Eva varen transmetre a la seua descendència la naturalea humana ferida pel seu primer pecat, privada per tant de la santitat i la justícia originals. Esta privació és anomenada "pecat original".
Com a conseqüència del pecat original, la naturalea humana va quedar debilitada en les seues forces, somesa a l'ignorança, al sofriment i al domini de la mort, i inclinada al pecat (inclinament anomenat "concupiscencia").
Sant Anselmo dia que "el pecat d'Adán va ser una cosa pero el pecat dels chiquets en nàixer és alguna cosa distint; el primer va ser la causa, el segon és l'efecte"[18] El pecat original en un chiquet és distint de la falta d'Adán; és un dels seus efectes. Els efectes del pecat d'Adán d'acort en l'Enciclopèdia Catòlica són:
1. Mort i sofriment.
2. Concupiscencia (o inclinament al pecat). El batisme borra el pecat original, pero l'inclinament al pecat permaneix.
3. L'absència de la gràcia santificante en els chiquets recent naixcuts és també efecte del primer pecat, ya que Adán, havent rebut de Deu la santitat (o gràcia santificante) i la justícia, no solament la va perdre per a ell, sino per a nosatres. El batisme conferix la gràcia santificante original, perduda pel pecat d'Adán, eliminant aixina el pecat original i qualsevol pecat personal.[19]
El catecisme presenta la doctrina del pecat original com el “anvers de la redenció” (cf. CEC 389). Recorda que encara que el relat està fet d'imàgens o es trobe redactat usant figures lliteràries, es tracta d'un acontenyiment real dels inicis de l'història i que la marca (cf. CEC 390).[20]
L'Iglésia catòlica sempre ha sostingut que "pel Batisme, tots els pecats són perdonats, el pecat original i tots els pecats personals"[21] ya que el batisme conferix la gràcia santificante original, perduda pel pecat d'Adán, eliminant aixina el pecat original i els pecats personals. Encara que propi de cada u el pecat original no té, en cap descendent d'Adán, un caràcter de falta personal. El pecat original és la privació de la santitat i de la justícia originals.[22]
Després, entre els números 396 i 409[23] analisa els diversos elements relacionats en este pecat: La prova que implicava el no poder menjar de l'arbre del coneiximent del ben i del mal com una mostra del llímit que la llibertat humana té pel fet de ser una criatura; el pecat presentat com un acte de desconfiança primer i de desobediència despuix; les conseqüències: pèrdua de la santitat original, es destruïx el harmonia del món i de l'interior del home, la mort entra en el història. L'universalitat del castic a partir del pecat original se sosté en texts presos de sant Pablo:
En el número 404 es diu que el pecat d'Adán és el pecat de tots els hòmens que vénen despuix d'ell, ya que, segons una expressió de Tomás d'Aquino, l'humanitat és en Adán com el cos d'un únic home. Ara be, el catecisme afirma que la transmissió d'eixe pecat és un misteri,[24] i que, per tant, l'expressió “pecat” s'usa de manera anàloga, ya que no es tracta d'una falta “comesa”, sino d'un pecat “contret”.
Condenaciones heréticas
[editar | editar còdic]El pelagianisme, que rebuja la condició caiguda de la naturalea humana com una corrupció maniquea de la doctrina cristiana, va ser declarat herético en el concilie de Cartago; el primer partidari d'esta doctrina del que es tenen notícies va ser Teodoro de Mopsuestia, encara que la seua influència va ser major en l'iglésia occidental a través de Pelagio i Celestio. Segons els pelagianos, l'introducció del pecat per Adán es llimita a proporcionar un mal eixemple als seus descendents, pero no ferix les seues facultats.
Protestantisme
[editar | editar còdic]Els líders de la Reforma admetien el dogma del pecat original, pero el dia de hui hi ha algunes denominacions protestants que ya no creuen en el pecat original influenciats per la doctrina sociniana del reformador Fausto Socino.[19]
Llibres Apócrifos
[editar | editar còdic]El llibre apócrifo 4 Esdras escrit per un judeu en el I presenta a Adán com l'autor de la caiguda de la raça humana:
i a Adán com qui va transmetre a tota la seua progenie la malaltia permanent, la malignitat i la mala llavor del pecat:[19]
Judaisme
[editar | editar còdic]
D'acort en el text bíblic del Génesis 1-3, despuix de haver segut creats Adán i Eva residien en el jardí del Edén en perfecta harmonia en Deu; l'únic mandat al que devien acollir-se era l'abstenció de menjar de l'arbre de la ciència del ben i del mal, el consum del qual ocasionaria la mort (Génesis 2:17). No obstant, Eva i —per la seua intermediació— Adán varen cedir a la tentació de la serp (identificada en Satán o Shaitan, "el tentador") i varen descobrir, menjant de l'arbre, el seu desnudez. La conseqüència de la violació del seu mandat va dur a la mort —"[tornaràs] a la terra, perque d'ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs" (Génesis 3:19) i l'expulsió del jardí del Edén.
La tradició talmúdica identifica este acte com החטא הקדמון (en hebreu hajet hakadmon, "la falta primordial") de la desobediència al mandat diví. No obstant, els efectes d'este pecat es reduïxen a castics personals, com l'expulsió del paraís, dolors de part en el cas d'Eva —i de tota la seua descendència—, la multiplicació excessiva de la dificultat del treball (no el treball en sí mateixa, que és descrit abans com un dò diví i precedia al pecat mateix), la malaltia, la vellea i la mort.
Les corrents renovadores dins del judaisme interpreten la caiguda com el primer acte de lliure albir del home, i la consideren com a part del pla diví, ya que la falta representaria l'admissió de la responsabilitat; en atres paraules, el mit de la caiguda seria una elaborada alegoria del passage a l'adultez i l'autonomia.
Existix controvèrsia entre els teòlecs judeus respecte a la causa de lo que és cridat "pecat original". Alguns ensenyen que va ser per la claudicació d'Adán en la tentació de menjar el frut prohibit i va ser heretat als seus descendents; la majoria, no obstant, no considera culpable a Adán dels pecats de l'humanitat,[28] sino que d'acort a Génesis 8:21[29] i Génesis 6:5-8[30] Deu va reconéixer que els pecats d'Adán són sol seus. No obstant, alguns consideren que açò va dur la mort al món; pel seu pecat, els seus descendents viuen una vida mortal que termina en la mort dels seus cossos.[31] La doctrina de el "pecat heretat" no es troba en la majoria del judaisme tradicional. Encara que alguns judeus ortodoxos culpen a Adán per la corrupció general del món, i a pesar de que varen existir alguns mestres judeus dels temps talmúdicos que creïen que la mort era un castic dut a l'humanitat pel pecat d'Adán, eixa no és la postura dominant en el judaisme actual. Els judeus moderns generalment ensenyen que els humans naixen lliures de pecat i purs i després elegixen pecar duent el sofriment a les seues vides.[32][33]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iglésia Ortodoxa de Mèxic. «Pecat original vs pecat ancestral». Consultat el 29 de juliol de 2014.
- ↑ Examples: Alexander Golitzin, On the Mystical Life by Saint Symeon (St Vladimir's Seminary Press 1995 ISBN 978-0-88141-144-7), p.119; Adam L. Tate, Conservatism and Southern Intellectuals, 1789–1861 (University of Missouri Press 2005 ISBN 978-0-8262-1567-3), p. 190; Marcelle Bartolo-Abel, God's Gift to Humanity (Apostolate–The Divine Heart 2011 ISBN 978-0-9833480-1-6), p. 32; Ann Hassan, Annotations to Geoffrey Hill's Speech! Speech! (Punctum Books 2012 ISBN 97814681298470, p. 62
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ODCC, 2005, p. Original sense.
- ↑ "In the person of the first Adam we offend God, disobeying His precept" (Haeres., V, xvi, 3)
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Peter Nathan - The Original View of Original Sense - Retrieved 14 October 2013.
- ↑ Phil Porvaznik - Original Sense Explained and Defendre [1] archivat en Wayback Machine. Evangelical Catholic Apologetics - Retrieved 14 October 2013.
- ↑ Preamble and Articles of Faith - V. Sense, Original and Personal - Church of the Nazarene. Retrieved 13 October 2013.
- ↑ Llaure Babies Born with Sense? [2] archivat en Wayback Machine. - Topical Bible Studies. Retrieved 13 October 2013.
- ↑ Original Sense - Psalm 51:5 - Catholic News Agency. Retrieved 13 October 2013.
- ↑ "Jansenius and Jansenism" in The Catholic Encyclopedia
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catòlica #
- ↑ Concilie de Trento Sessió VI, capítuls 1 i 5..
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ «Catecisme de l'Iglésia Catòlica (396-421 Pecat Original)». Consultat el 1 de giner de 2018.
- ↑ De conceptu virginali, xxvi
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Enciclopèdia Catòlica: Pecat Original.
- ↑ El catecisme afig cites de documents del Magisteri: Concilie de Trento, DS1513; Pío XII, DS 3897; Pablo VI, discurs de l'11 de juliol de 1966.
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catolica #
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catolica #
- ↑ Catecisme de l'Iglésia Catòlica
- ↑ Vore també: Concilie de Trento, DS1511 i 1512.
- ↑ 4 Esdras en la Vulgata, 2 Esdras en les bíblies protestants, la versió protestant New Revised Standard Version (NRSV) conté els fragments "2 Esdras 7:36–105" redescubiertos en 1874, per tant la numeració pot variar i és cridat 2 Esdras 2:118 https://www.biblegateway.com/passage/?search=2+Esdras+7&versió=NRSV
- ↑ 4 Esdras en la Vulgata, 2 Esdras en les bíblies protestants https://www.biblegateway.com/passage/?search=2+Esdras+3&versió=NRSV
- ↑ 4 Esdras en la Vulgata, 2 Esdras en les bíblies protestants https://www.biblegateway.com/passage/?search=2+Esdras+4&versió=NRSV
- ↑ SIN: – Jewish Encyclopedia. Retrieved 12 July 2013.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Shaul Magid (2008). From Metaphysics to Midrash: Myth, History, and the Interpretation of Scripture in Lurianic Kabbala, Indiana University Press, p. 238.
- ↑ Judaism’s Rejection Of Original Sense – Kolatch, Alfred J., The Jewish Book of Why/The Second Jewish Book of Why. NY: Jonathan David Publishers, 1989.
- ↑ Judaism's Rejection Of Original Sense [3] archivat en Wayback Machine. While there were some Jewish teachers in Talmudic claves who believed that death was a punishment brought upon humanity on account of Adam's sense, the dominant view was that man sins because he is not a perfect being, and not, as Christianity teaches, because he is inherently sinful.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pecado original» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.