Idioma protopolinesio

El protopolinesio (abreviat PPn) és l'hipotètica protolengua de la que descendixen totes les llengües polinesias modernes. És un idioma fill del idioma protoaustronesio. Els llingüistes històrics han reconstruït la llengua utilisant el método comparatiu, de la mateixa manera que en el protoindoeuropeo i el protourálico. Este mateix método també s'ha utilisat per a respalar l'evidència arqueològica i etnogràfica que indica que la pàtria ancestral del poble que parlava el protopolinesio estava en les rodalies de Tonga, Samoa i illes propenques.^[1]

Fonológia

El Protopolinesio té un chicotet inventari fonològic, en 13 consonant i 5 vocals.^[2]

Consonante

	Bilabials	Alveolars	Velares	Glotals
Sordes Oclusivas	p	t	k	ʔ
Nassals	m	n	ŋ
Fricatives	f	s		h
Vibrants múltiples		r
Laterals		l
Semivocal	w

Vocals

El protopolinesio tenia cinc vocals, /a/ /i/ /i/ /o/ /o/, sense distinció de llongitut. En varis idiomes fills, les seqüències successives de vocals es varen unir per a produir vocals llargues i diptongos, i en algunes llengües estos sons es varen tornar fonémicos més vesprada.^[3]

Correspondències de sò

Protopolinesio			p	t	k	ʔ	m	n	ŋ	w	f	s	h	l	r
Tongano			p	t	k	ʔ	m	n	ŋ	v	f	h		l	l/Ø
Niuano						Ø						h
Niuafoʻou						ʔ/Ø						h	h/Ø
Protonuclear-polinesio			p	t	k	ʔ	m	n	ŋ	w	f	s	Ø	l
	Samoano		p	tk	ʔ	Ø	m	n	ŋ	v	f	s	Ø	l
	Futunano Oriental			t	k	ʔ/Ø								l
	Tikopian					Ø								ɾ
	Nukuoro					Ø					h			l
	Protopolinesio oriental		p	t	k	ʔ/Ø	m	n	ŋ	w	f	h	Ø	l
		Rapa Nui	p	t	k	ʔ/Ø	m	n	ŋ	v	v/h	h	Ø	ɾ
		MVA, Rarotongano				Ø					ʔ/v	ʔ
		Tuamotu									f/h/v	h
		Maorí								w	ɸ/h
		Tahitiano			ʔ				ʔ	v	f/v/h
		Marquesano del nort			k				k		h			ʔ
		Marquesano del sur			ʔ			n			f/h			ʔ
		Hawaiano		k	ʔ			n		v/w	h/w			l

Vocabulari

La següent és una taula en alguns eixemples de vocabulari tal com es representa ortográficamente en varis idiomes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Totes les instàncies de ⟨ʻ⟩ representen una oclusiva glotal, IPA /ʔ/ . Tots els casos de ⟨ng⟩ i samoano ⟨g⟩ representen el fonema únic /ŋ/. La lletra ⟨r⟩ en tots els casos representa una vibrant simple alveolar sonora /ɾ/, no una vibrant múltiple /r/.

Vocabulari polinesio
Protopolinesio	Tongano	Niuano	Samoano	Rapa Nui	Tahitiano	Maorí	Rarotongano	Marquesano	Hawaiano	Espanyol
**taŋnuga	tangata	tangata	tagata	tangata	ta'nuga	tangata	tangata	ʻenata	kanaka	persona
**sina	hina	hina	sina	hina	hinahina	hina	ʻina		hina	canoso
**kanahe	kanahe	kanahe	ʻanae		'anae	kanae	kanae		ʻanae	salmonete
**tiale	siale	tiale	tiale	tiare	tiare	tīllaure	tiare		kiele	flor
**waka	vaka	vaka	vaka	waka	vaka	vaka	canoa
**fafine	fefine	fifine	fafine	vaig vore'i/vahine	vahine	wahine	vaʻine	vehine	wahine	dòna
**matuʔmāla teua'a \|motua	matua	metua	matua	metua, matua	motua	makua	pare
**rua	ua	ua	lua	rua	rua^[4]	rua	rua	ʻua	lua	dos
**tolu	tolu	tolu	tolu	toru	toru	toru	toru	toʻo	kolu	tres

Vore també

Referències

↑ Kirch, Patrick Vinton (2001). org/details/hawaikiancestral00kirc Hawaiki, Ancestral Polynesia: An Essay in Historical Anthropology, Cambridge University Press, pp. org/details/hawaikiancestral00kirc/page/n118 99–119. ISBN 978-0-521-78309-5.
↑ Marck, Jeff (2000). anu. edu. au/bitstream/1885/144462/2/b20278883_Marck_J. pdf Topics in Polynesian languages and culture history, Pacific Linguistics.
↑ Rolle, Nicholas (2009). “library. utoronto. ca/index. php/twpl/article/view/6093 The Phonetic Nature of Niuean Vowel Length”. Toronto Working Papers in Linguistics (TWPL) 31. ISSN 1718-3510.
↑ Archaic: the modern Tahitian word for two is piti, due to the practice of pi'i among Tahitians, a form of linguistic taboo. However, the cognate remains in the second-person dual pronoun ʻōrua, roughly translated you two.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Proto-Polynesian language» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protopolinesio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Kirch, Patrick Vinton (2001). org/details/hawaikiancestral00kirc Hawaiki, Ancestral Polynesia: An Essay in Historical Anthropology, Cambridge University Press, pp. org/details/hawaikiancestral00kirc/page/n118 99–119. ISBN 978-0-521-78309-5.

[2] Marck, Jeff (2000). anu. edu. au/bitstream/1885/144462/2/b20278883_Marck_J. pdf Topics in Polynesian languages and culture history, Pacific Linguistics.

[3] Rolle, Nicholas (2009). “library. utoronto. ca/index. php/twpl/article/view/6093 The Phonetic Nature of Niuean Vowel Length”. Toronto Working Papers in Linguistics (TWPL) 31. ISSN 1718-3510.

[4] Archaic: the modern Tahitian word for two is piti, due to the practice of pi'i among Tahitians, a form of linguistic taboo. However, the cognate remains in the second-person dual pronoun ʻōrua, roughly translated you two.

[1]

[2]

[3]

[4]