Idioma rapanui

El idioma rapanui o rapa nui (autoglotónimo Re'o Rapa Nui o Vānaŋa Rapa Nui), també cridat pascuense, és l'idioma parlat pel poble rapanui en l'Illa de Pasqua (Chile), i forma part del grup de les llengües polinesias orientals junt en l'hawaiano, el mangarevano, el maorí, el marquesano, el rarotongano, el tahitiano i el tuamotuano. La seua estructura fonètica és típicament polinesia, en cinc fonema vocàlics i un número reduït de consonants.

Història

L'evidència arqueològica, biològica i llingüística present en Rapa Nui vincula, sense lloc a dubtes, a l'ètnia rapa nui en la Polinèsia. Ya que existix informació que permet conjeturar l'arribada d'una única ona migratòria, se sol assumir que la data d'este poblament coincidix en la separació de l'idioma rapa nui en el seu protolengua. Els primers habitants de Rapa Nui, provablement, varen aplegar des de Mangareva, Illes Pitcairn i/o des de l'Illa Henderson. La seua cultura i idioma es varen desenrollar en relatiu aïllament fins a l'arribada del navegant neerlandés Jacob Roggeveen en 1722. Des d'eixe moment, múltiples navegants europeus varen recalar en l'illa durant el sigle XVIII i molts més ho varen fer durant el sigle XIX, incloent exploradors, comerciants i bucs balleneros.

Durant la segona mitat del XIX, la societat rapa nui va sofrir canvis demogràfics, socials i culturals radicals producte de malalties introduïdes, l'esclavitut i la disputa entre comerciants i misionero. Esta situació va dur a una important reducció dels seus membres, passant de ser 4.100 persones en 1862 a sol 500 en 1871. En això, les seues tradicions i estructures socials i culturals, incloent el seu idioma, es varen vore fortament diezmades. En 1873, l'arribada del comerciant anglés-tahitiano Alexander Ariʻipaea Salmon a Rapa Nui junt a un grup de tahitianos i rapa nui va marcar el començ de l'influix llingüístic del tahitiano sobre el rapa nui, llengua que també rebria l'influència posterior del francés i de l'anglés.

Fonologia

L'idioma conté dèu vocals i nou consonants fonémicas.

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		o
Mija	i		o
Oberta		a | align="center" |

Totes les vocals poden ser llargues o curtes i sempre són llargues quan estan accentuades en la posició final d'una paraula i si la paraula no termina en vocal llarga, es pronuncia en major intensitat la penúltima sílaba. La majoria de les seqüències vocals estan presents, en l'excepció de **uo. L'única seqüència de tres vocals idèntiques és eee, també escrita ꞌēē (sí).

Consonante

	bilabial	coronal	velar	glotal
nassal	m	n	ŋ
oclusiva	p	t	k	ʔ
fricativa	β			h
vibrant		ɾ

Escritura moderna

Hui en dia, s'usa l'alfabet llatí per a escriure la llengua, de la mateixa manera que les atres llengües polinésicas. L'alfabet conté dèu vocals i dèu consonant.

Grafia	AFI	Eixemple	Espanyol	Pronunciació aproximada
align="center" |a | align="center" |ariŋa	cara	Com la a de l'espanyol en avena.
Ā, ā	a:	'karā	ala	Sense equivalent en espanyol, sona com una a allargada.
I, i	i	ira	aquell, aquella	Com la i de l'espanyol en caminé.
Ē, ē	i:	'ēē	sí	Sense equivalent en espanyol sona com una i allargada.
H, h	h	hllaure	casa	Sò aspirat, com la h de l'anglés en house o com la j d'alguns dialectes de l'espanyol.
I, i	i	ivaig vore	os	Com la i de l'espanyol en imán.
Ī, ī	i:	hāpī	ensenyar	Sense equivalent en espanyol sona com una i allargada.
K, k	k	koe	tu	Com la c de l'espanyol en cgosa.
M, m	m	maika	banana	Com la m de l'espanyol en meixa.
N, n	n	nui-nui	gran	Com la n de l'espanyol en nariz.
Ŋ, ŋ	ŋ	ŋaŋnuga	hòmens	Com la n de l'espanyol en anca, pero en principi de sílaba.
O, o	o	oru	porc	Com la o de l'espanyol en oreixa.
Ō, ō	o:	pō	nit	Sense equivalent en espanyol sona com una o allargada.
P, p | align="center" |p	poki	chiquet/a |	Com la p de l'espanyol en pelo.
R, r	ɾ	roŋo	mensage	Com la r intervocàlica de l'espanyol en pera.
T, t	t	ti	el, la, els, les |	Com la t de l'espanyol en tomar.
O, o	o	oma	pit	Com l'o de l'espanyol en oña.
Ū, ū	o:	hetu'o putū	febrer	Sense equivalent en espanyol sona com o una allargada.
V, v	β	vi'i	dòna	Com la b o v intervocàliques de l'espanyol en deber o lavo.
'	ʔ	to'oku	el meu	Sense equivalent en espanyol, és una consonant sorda produïda que interromp el fluix d'aire en la glotis.

L'oclusió glotal present en l'inventari fonémico va representada pel signe ortogràfic ' (apòstrof recte) o per mig del saltillo (encara que sense distinguir entre mayúscules i minúscules) en l'escritura. Du Feu (1996, p. 2) opina que la retenció d'eixa consonant oclusiva glotal es deu a l'aïllament geogràfic de l'illa a través dels anys. Aixina mateix, les lletres d, f, g, s i els dígrafs ch i ll s'usen per a les paraules d'orige estranger, sobretot en les paraules preses del castellà.

Escritura antiga o còdic mnemotècnic

Artícul principal → Rongo rongo.

Junt en l'escritura woleai de la Micronesia, la societat rapanui va desenrollar una forma d'escritura coneguda com rongo rongo, abans de l'arribada dels europeus o a raïl de la visita dels espanyols en 1770.

Pese a numeroses reivindicacions per part dels autors, es pot afirmar sense lloc a dubtes que fins ara els signes rongo rongo no han pogut ser dessifrats, degut a que els vells lletrats, únics coneixedors d'esta escritura o d'este còdic mnemotècnic varen ser raptats i esclavizados per a fer-els treballar en les illes de guano i en les plantacions peruanes. Per la tragèdia i atres contratemps adversos estos hòmens varen morir i segons pareix es varen dur en si a la tomba els coneiximents de gravar i de llegir i/o cantar els glifos rongo rongo.

Hui en dia queden pocs objectes autèntics rongo rongo gravats, i una font d'informació existent podria ser la tradició oral dels vells rapanui, aixina com les anotacions que va fer el Pare Sebastián Englert en els seus llibres de 1948 i de 1970. Dins dels numerosos relats hi ha un que conta sobre la creació d'una tablilla rongo rongo i del seu text. Esta siga potser una pista que nos podria dur a l'enteniment del còdic en qüestió, pero no s'ha trobat la benaventurada tablilla, i els autors dubten sobre la veracitat del conte o la seua exactitut.

El sistema d'escritura rongo rongo se supon que està compost de sílabes i logogramas, és dir, image o símbol que representa un ser, un objecte o una idea, pero no paraules o frases fixes, i segons una tradició va ser inventat cap als sigles XII i XIII Ademés, se sap en certea que el sentit de l'escritura és en bustrófedon invers. Açò vol dir que es llig d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra alternadamente per llínea. Pero no és tot, perque s'agrega a la llista de particularitats que per cada canvi de llínea es dona regrés en 180 graus la tablilla. Aixina, la segona llínea de glifos està de cap i en un atre sentit. Una teoria alguna cosa sorprenent oferida pel franc-hongarés Guillaume d'Hevesy d'Hevesy (1934) en els anys 1930, senyalava la relació genètica entre dita escritura i els suposts signes gràfics del Valle del Indo per la gran semblança entre alguns dels signes del sistema proto-índico i el rongo rongo, abdós qüestionats en vàries ocasions i no dessifrats.

Aixina i tot, el còdic pascuense sembla ser una de les escritures que més passions ha alçat entre els investigadors i el seu dessiframent potser siga una clau per a conéixer el passat d'este poble antic i part de l'història de Polinèsia.

Gramàtica

El gènero es pot expressar lèxicament, per eixemple: poki tane «chiquet»; poki vahine «chiqueta». Encara que tane i vahine són térmens moderns adoptats del tahitiano i parlat entre les generacions més jóvens, els térmens pròpiament rapanui són: tama rosegue (masculí); tama hahine (femení). Els pronoms personals són els següents:

	Singular	Dual	Plural
1	(ko)au	incl. taua excl.maua	tātou mātou
2	koe	kōrua	kōrua
3	īa	rāua	rāua

Els pronoms demostratius són els següents: et em'i nei (açò), et em'i ena (això), et em'i era (allò). Els interrogatius són a'ai (¿quí?) o aha (¿qué?). El relatiu és i. Els verps rapanui té una raïl invariable: el temps i l'aspecte es marquen per mig de partícules, com en el restant de llengües polinesias.

Història i estat de vitalitat

Erro al crear miniatura:

Avís de ruta d'evacuació en cas de tsunami en idioma espanyol i en rapanui en l'illa de Pasqua (Chile) que es troba en la Polinèsia, en el continent d'Oceania.

Entre 1864 i 1872, els contactes en europeus varen ser sistemàtics despuix de l'instalació en l'illa de dos missions religioses franceses. En algun moment, la població nativa va quedar reduïda a menys de 150 persones, en lo que l'idioma es va transformar en un espai viu de lluita per la preservació històrica. Els primers préstams es varen donar del francés i del anglés, a partir del XVIII, pels contactes en els balleneros i atres tipos de bucs europeus i nortamericans. A partir de la segona mitat del XIX, s'observa la penetració de lèxic tahitiano ya que dit idioma era utilisat en la seua llabor catequista pels misionero i pel repoblament de l'illa en tahitianos i marquesanos despuix del decliu demogràfic dels anys 1860-1870 a causa de l'activitat d'esclavista peruans i de malalties contagioses. També és important la presència de préstams del hebreu i del llatí, utilisats pels catequistas per a traduir térmens eclesiàstics i llitúrgics. En 1888 l'illa va ser anexada a Chile i, com a conseqüència, l'influència del espanyol chilé va aumentar.

Actualment, l'espanyol és la llengua oficial de l'illa, encara que el rapanui està amparat per les lleis, des de l'aprovació en Chile en els anys 1990 de la «Llei indígena». Una ordenança municipal d'Illa de Pasqua de 2017 va aprovar que el rapanui es transforme en la llengua oficial de l'illa. Si be la llengua rapanui goja de respecte i prestigi en la comunitat, sent un element definitorio de l'identitat dels parlants, actualment està considerada com una llengua en perill d'extinció.

Quan en 1934 va entrar en vigor l'educació formal en l'illa, la llengua rapanui no figurava en els plans d'estudi, sent incorporada recent en 1976 com a assignatura als plans d'estudi. Cap a eixa data, el 76% dels estudiants parlava la llengua vernàcula; en 1997 este grup representava el 23%, i en 2016, solament alcançava el 10%. Segons una enquesta realisada en 2016 pel Ministeri d'Educació de Chile i l'Unesco, el 50% dels parlants de rapanui té més de 40 anys d'edat, i que la llengua és dominant en ambients privats i en activitats socials, familiars i tradicionals, mentres l'espanyol domina en àrees d'us nou i públic.

No existixen més de 2500 parlants de rapanui, 2000 en la pròpia illa i el restant en el Chile continental i atres parts del món, encara que per un atre costat Du Feu posa la sifra total en uns 2000; en canvi, en 2009 Ethnologue estimava en 2200 en l'illa i 200 o 300 en atres parts de Chile o el planeta. Idioma en franca regressió fins fa poc, en l'actualitat existix una Comissió d'Estructuració de la Llengua pascuense, que ha elaborat una gramàtica fonamental i un diccionari etimològic. En juny de 2004 es va instaurar l'Acadèmia de la Llengua Rapa Nui ('Ūmaŋa Hatu Re'o), espai que va nàixer en l'objectiu de preservar l'idioma i recolzar l'educació intercultural bilingüe en l'illa. En 2017 es va crear el centre educatiu per a chiquets Hoŋa'a Re'o («Niu de Llengua»), a on es parla exclusivament rapanui.

Bibliografia

• «Osterinselschrift und Indusschrift».Orientalistische Literaturzeitung.37doi:10.1524/olzg.1934.37.16.333.
• Du Feu, Veronica (1996). Rapanui (en en), London: Routledge. OCLC 823161366.
• (2019) Idioma Rapanui: Gramàtica i diccionari de l'antic idioma de l'Illa de Pasqua, Rapa Nui: Rapanui Press. OCLC 1318615332.
• «Reversing Hispanisation on Rapa Nui (Easter Island)».Hispanisation.De Gruyter Mouton.Berlin:doi:10.1515/9783110207231.2.149.
• (1997) Rongorongo: the Easter Island script (en en), Oxford: Clarendon Press. OCLC 911288993.
• (1960) Diccionari i gramàtica de la llengua de l'Illa de Pasqua, Santiago: Andrés Bell. OCLC 912679964.
• Kieviet, Paulus (2017). A grammar of Rapa Nui (en en), Berlin: Language Science Press. OCLC 1030820863.
• Krupa, Viktor (1982). The Polynesian languages: A guide (en en), London: Routledge. OCLC 8475402.
• The Language of Easter Island: Its development and Eastern Polynesian relationships (en en), Laie, Hawaii: Institute for Polynesian Sudies. OCLC 760395386.
• «Rapa Nui ways of speaking Spanish: Language shift and socialization on Easter Island».Language in Society.34(5)
• «Being Rapa Nui, speaking Spanish: Children's voices on Easter Island».Anthropological Theory.5(2)doi:10.1177/1463499605053995.
• «The old, the new and the in-between: Comparative aspects of Hispanisation on the Marianes and Easter Island (Rapa Nui)».Hispanisation.De Gruyter Mouton.Berlin:doi:10.1515/9783110207231.2.167.

Enllaços externs

{{{1}}}{{{1}}}

• academialenguarapanui. cl/ Acadèmia de la Llengua Rapa Nui
• conadi. gob. cl/storage/docs/Diccionario_Rapa_Nui. pdf Diccionari de la llengua Rapa Nui, del Ministeri de Desenroll Social i Família
• lenguasindigenas. cl/webhosting/lenguasindigenas. cl/fileadmin/Carpeta_documentos/publicacionesRapaNui24/Diccionario_Etimol%F2gico_Rapanui_Espa%F1ol. pdf Diccionari etimològic rapa nui - espanyol de la Comissió per a l'Estructuració de la Llengua rapa nui lenguasindigenas. cl/webhosting/lenguasindigenas. cl/fileadmin/Carpeta_documentos/publicacionesRapaNui24/Diccionario_Etimol%F2gico_Rapanui_Espa%F1ol. pdf archivat en Wayback Machine.
• ine. cl/cd2002/sintesiscensal. pdf Chilean Census 2002
• Llesta Swadesh de llengües originàries parlades en Chile (Wikcionario)
• glosbe. com/es/rap/ espanyol rapanui diccionari en llínea
• glosbe. com/rap/es/ rapanui espanyol diccionari en llínea
• archive. org/web/20110812134825/http://language. psy. auckland. ac. nz/austronesian/language. php? id=264 Paraules Rapa Nui (en anglés)
• proel. org/mundo/rapanui. htm Llengua Rapanui (PROEL)