Anar al contingut

Vocal oberta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

<<a>> La vocal oberta anterior no redonejada (<phonos file="Open front unrounded vowel. ogg">escoltar</phonos>) és un sò vocàlic usat en algunes llengües. El símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional és «a», i el símbol X-SAMPA corresponent és «a».

Característiques

[editar | editar còdic]
  • És una vocal oberta, lo que significa que la llengua està situada tan llunt com és possible del paladar.
  • La seua localisació és anterior, lo que significa que la llengua se situa tan alvance com siga possible en la boca sense crear una constricció que es puga calificar com a consonant.
  • No està redonejada, lo que significa que no es fa descollar els llavis per a eixercir fricció en la seua pronunciació.

Apareix en

[editar | editar còdic]

Inglés, espanyol, alemà, francés, neerlandés, rumà, japonés, hongarés, etc. En totes estes llengües, està més prop de la localisació central, o inclús posterior. En igbo, llengua africana, apareix la vocal anterior.

Idioma Paraula AFI Significat Notes
àrap Levantine[1] بان [baːn] 'ell/això va aparéixer' Vejau Fonologia de l'àrap
bengalí পা/pa [pa] 'Cama' Vejau Fonologia del bengalí
chinenc cantonés /saa1 [saː˥] 'arena' Vejau Fonologia del cantonés
mandarín /tā [tʰa˥] 'ell' Vejau Fonologia del mandarín
anglés Norteamérica stock [stak] 'existències' Vejau desplaçament vocàlic de les ciutats del nort
canadenc stack [stak] 'montó' Depenent de la regió, la calitat pot variar d'anterior a central o inclusivament a posterior (per eixemple en alguns accents escocesos i d'Úlster); la duració pot variar també (Per eixemple, és més curt en l'anglés escocés que en el canadenc; molts parlants poden dir [æ] en el seu lloc. Per a les vocals canadenques, Vejau desplaçament vocàlic canadenc i Fonologia de l'anglés
Inglés norteny
Irlandés
Jamaicà
escocés
galés
alemà Rat [ˈʀaːt] 'consell' Esta pot ser en realitat una vocal posterior en alguns dialectes. Vejau Fonologia de l'alemà
grec ακακία/akaa [akaˈcia] 'acacia' Vejau Fonologia del grec modern
lituà names [ˈnaːmes] 'casa'
malayo api [api] 'fòc'
rus там [tam] 'allí' Vejau Fonologia del rus
vietnamita xa [saː] 'gasa' Vejau Fonologia vietnamita
galés mam [mam] 'mare' Vejau Fonologia del galés
zapoteco Tilquiapan[2] na [na] 'ara'

Referències

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vocals