Llengua (anatomia)
La llengua[1] és un orgue muscular mòvil, situat en l'interior de la boca, impar, mig i simètric, que eixercita funcions essencials com el sentit del gust, el homogénea hidratació de la boca, la deglució, i el llenguage. La musculatura té un orige hipobranquial com l'epiglotis i és posterior a la formació de l'envoltura llingual. L'amígdala palatina té el mateix orige tímico que el restant dels elements del anell de Waldeyer.
Etimologia
[editar | editar còdic]Prové del llatí antic: lingua;[2] [3] (cridada coloquialment la sinhueso com a orgue de la paraula).[4]
Anatomia
[editar | editar còdic]La llengua està situada en l'interior de la boca, és mòvil, impar, mija i simètrica.
Conformació exterior
[editar | editar còdic]La llengua té forma de con, presenta un cos, una forma de V llingual, una raïl i un os cridat hioides. El cos o porció bucal comprén els dos terços anteriors, la raïl o porció faríngea, el terç posterior,[5] separats abdós per la V llingual o istme de les fauces. Les parts de la llengua són:
- Cara superior: També es diu esquena de la llengua, presenta la V llingual, oberta cap a davant, formada per les papiles circunvalades o caliciformes.cita requerida La superfície de l'esquena de la llengua, per davant de la V llingual, està en relació en el paladar, sol ser plana i generalment té unes regates congènites i atres adquirits que diferencien les llengües dels individus.
- Cara inferior: Descansa en el sol de la boca. En la llínea mija, es troba el frenillo (cridat també frenillo llingual o filete llingual), de forma semilunar, molt resistent, que llimita els moviments de la llengua. De no ser per este frenillo, podríem inclús morir en engolir la llengua; d'allí la seua gran importància. A abdós costats del frenillo de la llengua, en la seua part més anterior, apareixen dos tubèrculs, perforats en el seu centre, que són els orificis dels conductes de Wharton o orificis d'eixida de les glàndules salivals submandibulares. Més posteriorment, es troben els orificis d'eixida dels conductes de Bartolini de les glàndules sublinguales. Les venes raninas es visualisen blavenques en la cara inferior de la llengua, a abdós costats del frenillo.
- Vores llinguals: Són lliures, redonejats i en relació en els arcs dentarios i importants. També conten en filtradores de bactèries.
- Base de la llengua: És grossa i ampla i està en relació d'avant cap a arrere en els músculs milohioideos i genihioideos, en l'os hioides i en l'epiglotis, a la que es troba unida pels tres replecs glosoepiglóticos.
- Punta llingual: També coneguda com a àpiç o vèrtiç llingual. Servix per a degustar els aliments per mig de la masticació.
Constitució de la llengua
[editar | editar còdic]
- Esquelet de la llengua: És un armassó osteofibroso format pel os hioides, la membrana hioglosa i el septum mig, que són dos làmines fibrosas sobre les que s'inserten els músculs de la llengua.
- Músculs de la llengua: La musculatura llingual permet a la llengua gran movilitat. Consta de músculs extrínsecos, originats fòra de la llengua, i músculs intrínsecs, originats dins d'ella. Totes les fibres musculars de la llengua. Els músculs de la llengua són 17; un solament és impar i mig, el llingual superior; tots els demés sò pares i laterals,[6] i són:
- Geniogloso: S'inserta en l'apófisis geni de la mandíbula i es dirigix en forma de palmito a la llengua.
- Estilogloso: S'inserta en l'apófisis estiloides del os temporal.
- Hiogloso: S'inserta en l'os hioides.
- Palatogloso: També es diu múscul glosoestafilino i constituïx la gruixa del pilar anterior del vel del paladar. És capaç d'elevar la porció posterior de la llengua o deprimir el paladar bla, més comunament actua com constrictor de l'istme de les fauces.
- Faringogloso: Dirigix la llengua cap a avall i arrere.
- Amigdalogloso: Elevador de la base de la llengua.
- Múscul llingual superior: És un múscul impar i mig.
- Múscul llingual inferior: Que va del apex al frenillo llingual.
- Múscul transverso de la llengua: Es fixa en la cara del tabic llingual, format per fascículos travessers que terminen en les vores de la llengua. La seua contracció redoneja la llengua, acostant les seues vores, i la proyecta cap a avant. És un múscul intrínsec.
- Mucosa de la llengua: La mucosa que revist l'esquena del cos és una mucosa especialisada. La mucosa que està darrere de la V llingual constituïx les amígdales llinguals. La mucosa de l'esquena llingual presenta sis tipos de papiles gustativas (tal i com s'observen en la llengua de dalt cap a avall):
- Papiles caliciformes o circunvalades
- Papiles foliadas
- Papiles filiformes
- Papiles fungiformes
- Els corpúsculs gustatorios presenten quatre tipos de cèlules:
- Cèlules obscures
- Cèlules clares
- Cèlules intermiges
- Cèlules de sostingues
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Llengua». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ «Llengua». DiccioMed.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «llengua» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
- ↑ Compendio d'anatomia descriptiva. Escrit per Léo Testut i el seu alumne André Latarjet, anys despuix reeditat pel fill d'este últim, Michel Latarjet. Pàgina 517. (Recuperat books.google.és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua (anatomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.