Deglució
La deglución, del llatí deglutĭo, és un procés complex pel qual substàncies com els aliments i la saliva es traslladen des de la boca fins al estòmec[1] sense obstruir les vies respiratòries. S'inicia de manera voluntària en tant el reflex de deglució involuntari s'activa per mig d'estimulació de la base de la llengua. El procés d'ingestió dels aliments comença en la boca, a on són mastegats pels dents, amasados per la llengua i humits per la saliva, la qual a la seua volta inicia el procés de digerir els aliments per mig de l'enzima amilasa, de modo que el menjar es transforma en una massa de consistència pastosa cridada birla alimentícia. Una volta que esta adquirix la consistència adequada la llengua espenta la birla alimentícia cap a arrere per a que ingresse a la faringe. Des d'allí, la birla alimentícia continua el seu camí fins a aplegar al esòfec. L'acció de deglutir implica l'intervenció de diversos músculs que actuen de forma integrada,[2] convertint-se en una resposta reflectix desencadenada per impulsos nerviosos aferentes dels nervis trigémino, glosofaríngeo i vago.
La deglució és considerada un dels actes instintivos inherents al ser humà des del seu naiximent; un mecanisme complex en el que intervenen coordinadament estructures de diferents sistemes tals com el sistema digestiu, el sistema respiratori i el sistema nerviós, entre uns atres.[3]
Fase voluntària
_BHL11476490tagged.png)
La fase voluntària es produïx una volta que els aliments es troben preparats per a la deglució. Llavors la llengua comprimix la birla alimentícia contra el paladar i ho espenta voluntàriament cap a la faringe. És dir, esta fase inicia l'acció voluntària d'engolir l'aliment que ha segut mastegat i ho propulsa cap a la faringe; el restant de fases són involuntàries.
Fase oral
Es tracta de la primera fase de la deglució, conscient i voluntària per complet. Comprén la masticació d'aliments i la formació de la birla alimentícia, per a lo que es necessita la propulsió de la llengua. Requerix de la participació de la corfa cerebral, els nervis craneals V, VII i XII (trigémino, facial i hipogloso respectivament) i de l'aparat masticatorio i l'articulació temporomandibular o ATM, ademés de les estructures musculars orals i llinguals.
Esta fase pot ser alterada per l'insuficiència de l'estat d'alerta de l'individu, apràxies orolinguales (alteració de l'esquema mental del moviment) i d'insuficiències musculars.
La fase oral es dividix en:
a) Oral preparatòria: es porta a terme quan preparem l'aliment mossegant-ho i mastegant-ho, per a que siga transformat en una massa homogénea i, aixina, facilitar la deglució. Esta fase finalisa en l'estabilisació mandibular en oclusió dentaria.
b) Oral propulsiva: es caracterisa per una combinació de moviments llinguals de tipo ondulatorios i peristálticos que permeten el passage de la birla alimentícia des de la seua posició preparatòria en l'esquena de la llengua cap a l'entrada de la faringe.
Fase involuntària
Correspon al conjunt de moviments peristálticos que impulsen el birla alimentícia per a que este passe primer per la gola, després per l'esòfec, i continue cap als següents processos digestius. La digestió bucal correspon a una degradació bàsica o simple per part de dos enzimes que es troben en la saliva i actuen sobre els aliments, sent la principal l'amilasa salival, que inicia la digestió química del almidó en un procés de degradació molt simple i ràpit. En la fase prèvia es forma la birla alimentícia en ajuda de la llengua, en un procés voluntari despuix del qual el terç anterior de la llengua s'eleva fins al terç anterior del paladar (ruga palatina), lo que produïx que la birla alimentícia ubicada entre abdós superfícies es dirigixca a la faringe. Archiu:Real-time MRI - Swallowing (Pineapple Juice).ogv
Fase faríngea
Esta fase comença en el pas del birla alimentícia des de la base de la llengua fins a la paret faríngea posterior. El vel del paladar s'eleva per a cobrir les fosses nassals; la cavitat bucal es tanca, les cordes vocals es contrauen i causen el tancament de la glotis. Els músculs faríngeus es retrauen de colp i repent i mouen la birla. Com a resultat de la força ocasionada pel moviment de la birla, l'epiglotis cobrix la laringe per a que l'aliment no passe al tracto respiratori. Després l'esfínter esofágico superior es relaixa i permet que la birla entre a l'esòfec.
Esta fase és controlada pel centre de deglució en la mèdula oblonga, ya que els impulsos nerviosos per a activar els reflexos d'este procés vénen directament des del centre de deglució cap als eferentes en la faringe. Estos impulsos viagen per mig del nervi vago per a activar directament els músculs estriados requerits i no hi ha intervenció del sistema nerviós entérico en estos reflexos.
Fase esofágica
Comença en la relaixació de l'esfínter esofágico superior (duració menor d'un segon) com a conseqüència de l'arribada de l'ona de contracció faríngea. Esta ona es produïx com a conseqüència d'una inhibició no colinérgica ni adrenérgica que determina la relaixació muscular (evident a la seua arribada a la regió esfinteriana), seguida d'una ona de contracció del múscul circular. Esta ona de contracció o peristaltisme primari té una velocitat de progressió en la regió anterior a l'esfínter esofágico superior de 9 a 25 cm/s. A l'inici de l'esòfec baixa a 3-4 cm/s, aumenta a 5 cm/s i despuix cau a 2 cm/s. El responsable d'esta resposta peristáltica és el sistema nerviós entérico, a diferència de la regió anterior a l'esfínter, a on són motoneuronas craneals. No obstant, no es descarta la participació del vago en la coordinació de dit moviment en l'acetilcolina com estimulador mientérico de la contracció per darrere de la birla i no VIIP com a transmissors mientéricos de relaixació per davant de la birla. També semblen molt implicades les cèlules intersticiales de Cajal. Ademés d'este tipo de moviment s'observa una acurtada de l'esòfec generat per l'estimulació del múscul pla llongitudinal.
El temps invertit en el trànsit depén de la naturalea dels aliments. Els líquits tarden en travessar l'esòfec uns tres segons (l'ona peristáltica tarda en recórrer l'esòfec uns huit segons), mentres que els sòlits invertixen uns huit segons. També influïx la gravetat. Junt a esta ona peristáltica primària solen aparéixer ones peristálticas secundàries en aquells punts de l'esòfec a on es produïx distensió. Les característiques d'estes ones són molt similars a la primària i el seu orige és entérico.
En el mateix moment que es produïx la relaixació de l'esfínter esofágico superior, es produïx en menys d'un segon una forta contracció de l'esfínter que torna despuix als valors basals (el significat dels quals és evitar el refluix de la birla alimentícia). Coincidint en la relaixació de l'esfínter esofágico superior, es produïx la relaixació del esfínter esofágico inferior, el qual es manté relaixat fins que aplega l'ona peristáltica. En esta regió es genera una forta contracció de tancament que torna despuix al seu valor de repòs i s'evita aixina el refluix gàstric. El contingut del menjar també influïx en la seua forma; si és rica en proteïnes accentuen més el to. La pressió en este esfínter es disminuïx per VIP, secretina, CCK, NO, GIP i progesterona, i aumenta en l'acetilcolina, gastrina, motilina i la pressió intraabdominal.
Vore també
Referències
- ↑ «deglutir | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-10-31.
- ↑ «Definició de deglució». Cun.és. Consultat el 23 de maig de 2022.
- ↑ «Physiology of oral, pharingeal, and esophageal motility: GI Motility». www.nature.com. Consultat el 10 d'agost de 2020.
Bibliografia
- Cámpora Horacio, Faldoth Alejandra (2019). Deglución de la A la Z Fisiopatologia Evaluació Tractament (en Espanyol), Journal. ISBN 9789874922366.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deglución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.