Anar al contingut

Cordes vocals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cordes vocals

Les cordes vocals (en terminologia anatòmica, plecs vocals) són quatre replecs o llavis membranosos (distribuïts en dos parells) que formen part del aparat fonador humà i són directament responsables de la producció de la veu (vore també vora). No tenen forma de corda, encara que aixina li les seguix cridant coloquialmente. Es tracta de dos parells: un de verdader i un atre fals. Els plecs vocals superiors són els plecs vestibulars, i es diuen falsos perque no participen en la producció de sons. Els inferiors són els plecs vocals verdaders, responsables de la producció de sons al vibrar.[1]

Ubicació

Cuerdo vocals

S'ubiquen dins de la laringe, en la part superior de la tráquea que s'unix posteriorment als cartílecs aritenoides, i de manera anterior al cartílec tiroides. Les seues vores externes s'unixen als músculs de la laringe, mentres que les vores internes són lliures (el forat). Es construïxen a partir d'epiteli, pero tenen unes poques fibres musculars en ells, és dir, el múscul vocal que tensa la part anterior del lligament prop del cartílec tiroides.

Si considerem solament un dels costats de la laringe, el plec vocal es forma gràcies a la presència d'un lligament denominat lligament vocal o tiroaritenoideo inferior. Este lligament discorre des de la cara ventral del cartílec aritenoides fins a la cara dorsal del cartílec tiroides, i sobre ell cauen a modo de manta el múscul vocal i la mucosa laringe, per a constituir finalment els replecs membranosos dels plecs vocals.

Entre els replecs vocals inferiors queda una obertura que rep el nom de glotis. Esta glotis es dividix a la seua volta en glotis fonadora (espai que queda entre les vores ligamentosos dels replecs vocals i que és més anterior) i glotis respiratòria (espai que queda entre les vores membranosos, que no es tanca en la fonació, i constituïx un canal per a on transcorre aire de forma contínua. És més posterior).[1]

Els músculs que componen l'estructura dels plecs vocals es coneixen com a músculs vocals, que són medials, i més lateralment es troben els músculs tiroaritenoideos. L'obertura o tancament de la glotis es dona per un mecanisme de moviment lateral i medial dels cartílecs aritenoideos -que sostenen als plecs vocals- per acció dels músculs cricoaritenoideos (laterals i medials). Tot este aparat musculocartilaginoso forma partix de l'estructura de les cordes vocals i els dona la seua funcionalitat.

Característiques

Els plecs vocals són bandes planes triangulars i de color blanc perlado. Per damunt d'abdós costats dels plecs vocals (el forat i el propi lligament) es troben els plecs vestibulars, que tenen un chicotet sac entre els dos plecs cridat ventrícul (no ilustrat). Si realisem un tall coronal en les cordes vocals i revisem la seua estructura, nos trobarem en diferents capes:

  • la primera d'elles és el "epiteli",
  • la segona és la capa més important: la "làmina pròpia superficial",
  • per baix d'esta es troba el "lligament vocal" i,
  • per últim, el "múscul vocal".[2]
Moviment de les cordes vocals.

Organisació

S'organisen en quatre plecs vocals:

  • Dos superiors (bandes ventriculares), que no participen en l'articulació de la veu.
  • Dos inferiors, les verdaderes cordes vocals, responsables de la producció de la veu

Característiques dels plecs vocals

Els dos plecs inferiors són dos chicotets músculs elàstics, denominats clínicament músculs vocals:

  • Si s'òbrin i s'arrepleguen als costats, l'aire passa lliurement, sense fer pressió: respirem.
  • Si, pel contrari, es junten, l'aire que passa entre elles dona orige a un moviment molt ràpit de vibració, el qual produïx el sò que denominem veu.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 López Guerra, Gerardo (2018). «Abordage Integral al Pacient en Disfonía - El ABC de l'otorrinolaringologia 2018», Alejandro M. Vargas Aguayo (ed.). L'abordage integral del pacient en disfonía. Gerardo López Guerra MD. FACS. (en Espanyol), Alfil, p. CAPÍTULO 26. ISBN 978-607-741-216-8.
  2. ↑ ncbi PubMed (en anglés)

Bibliografia

94-101.
p535-43.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, {{{nom2}}} (2006). «Ventilació Pulmonar (Capítul 37)», Tractat de fisiologia mèdica, 11a edició, Barcelona: Elsevier Saunders, p. 481. ISBN 978-84-8174-926-7.
  • Lopez-Guerra (2011). «Practical Suggestions for Phonomicrosurgical Treatment of Benign Vocal Fold Lesions», Pearls and Pitfalls in Head and Neck Surgery, 3a edició (en anglés), Alemània: Karger, pp. NA. ISBN 978-3–8055-8425-8.
  • Lopez-Guerra, Gerardo; Alejandro M. Vargas. El ABC de l'Otorrinolaringologia. Editorial Alfil. ISBN 978-607-741-216-8, 1a. Edició, 2018


Referències