Aparat fonador

Parts que integren l'aparat fonador

El aparat fonador és el conjunt d'òrguens del cos humà encarregat de generar i ampliar el sò que es produïx al moment de parlar i articular un sò determinat.

Ho componen tres grups d'òrguens que, a la seua volta, pertanyen a atres sistemes del cos:

• Òrguens de respiració (cavitats infraglóticas: pulmons, bronquis i tráquea).
• Òrguens de fonació (cavitats glóticas: laringe, cordes vocals i ressonadors (nassal, bucal i faringe)).
• Òrguens d'articulació (cavitats supraglóticas: paladar, llengua, dents, llavis i glotis).

Ademés, el correcte funcionament de l'aparat fonador ho controla el sistema nerviós central, ya que més allà de la mera fonologia està el significat. Específicament, se sap que el control del parla es realisa principalment en l'àrea de Broca, situada en l'hemisferi esquerre de la corfa cerebral.

Per a convertir-se en sò, l'aire procedent dels pulmons deu provocar una vibració, i la laringe és el primer lloc en que es produïx. La laringe està formada per un conjunt de cartílecs i una série de lligaments i membranas que sostenen unes bandes de teixit muscular cridades cordes vocals. La tensió, elasticitat, altura, esgambi, llongitut i gruixa de les cordes vocals poden variar, lo que dona lloc a diferents efectes sonors.

L'efecte més important de les cordes vocals és la producció d'una vibració audible en els cridats consonants i vocals sonores, en contrast en els sons sorts, en la producció dels quals no vibren les cordes vocals. En espanyol, totes les vocals i moltes consonants (m, b, d,...) són sonores.

Vore també

• Beatboxing