Corfa cerebral
La corfa cerebral (o córtex cerebral) és la substància grisa que cobrix la superfície dels hemisferis cerebrals. A la corfa li la reconeixen tres components principals: l'arquicorteza (o arquicórtex), la paleocorteza (o paleocórtex) i la neocorteza (o neocórtex). La corfa cerebral es presenta com una prima làmina de matèria grisa, de pocs milímetros de gruixa, que cobrix abdós hemisferis cerebrals. És en la corfa cerebral a on ocorren la percepció, l'imaginació, el pensament, el juí i la presa de decisions.
Anatomia
La corfa alcança el seu màxim desenroll en els primats i cetáceos.
En els sers humans, la corfa cerebral està molt evolucionada; representa casi el 80 % del pes del seu encéfal i conté el 20 % del número total de neurones.
La gruixa cortical és variable entre 1,5-4 mm (depenent del lòbul cerebral i de la circumvolució cortical) i se li descriuen entre 2 i 6 capes horisontals superpostes.[1]
Esta prima làmina està fortament plegada i empaquetada en el humà, si s'estenguera aplanándola, ocuparia una superfície calculada de 1900-2300 cm² (0.23 m²).[2]
La corfa cerebral humana inclou un número de neurones estimat entre 14 000 000 000 (catorze mil millons; 14 × 109) i 18 000 000 000 (díhuit mil millons; 18 × 109) i, ademés, 60 000 000 000 (xixanta mil millons; 60 × 109) de cèlules que no són neurones.
S'ha calculat que la corfa cerebral humana alberga 1,4-2,4 billons (2,4 × 1012) de sinapsis.[3]
Tal acúmulo de soma neuronals i fibres amielíniques en la corfa, macroscópicament (a simple vista), s'observa com una substància grisa, d'allí el seu nom.
Filogenéticamente, la corfa és d'aparició recent si es compara en les atres àrees del sistema nerviós central. Encara dins de la corfa cerebral es poden distinguir àrees més modernes i en capacitat de processar l'informació; són soport principal del registre de lo simbòlic, i pertanyen a la neocorteza.
Des del punt de vista de la seua estructura interna es distinguixen tres tipos bàsics de corfa: neocorteza, paleocorteza i arquicorteza.
Neocorteza
- Artícul principal → Neocórtex.
La neocorteza representa l'immensa majoria de la corfa cerebral dels primats (90% en el humà), és l'encarregada dels processos de raciocinio és dir, la part conscient del cervell.
Pertanyen a la neocorteza:
- El lòbul temporal que conté neurones de la corfa auditiva primària.
- El lòbul frontal que estaja la corfa motora primària i la corfa prefrontal.
- El lòbul parietal que conté a la corfa somatosensorial primària.
- El lòbul occipital que estaja la corfa visual primària.[4]
Paleocorteza
La paleocorteza s'origina en la corfa olfativa.
Arquicorteza
l'arquicorteza està constituïda per la formació del hipocamp, part del sistema límbico; esta és la partix «animal» o instintiva.
Primeres investigacions
El mege Theodor Meynert a partir de 1867 va reconéixer la diferència estructural de distintes àrees, distinguint entre la substància grisa, colonisada pels cossos celulars i la substància blanca, ocupada pels processos axonales recoberts de la seua baïna de mielina que conferix a esta estructura el seu color blanc característic.
En 1909, Korbinian Brodmann va descobrir que la corfa cerebral humana està estructurada seguint els mateixos principis generals que en els demés mamífers. Va publicar «Estudis comparatius de localisació en la corfa cerebral, els seus Fonaments representats en la base de la seua arquitectura celular», que tracta sobre la localisació de distintes àrees, d'acort a la citoarquitectura de la corfa cerebral. Va establir la divisió de la corfa en 51 àrees i va estudiar la seua localisació comparativa en diferents mamífers. Permet realisar la localisació topogràfica per excelència, quan nos referim a un àrea de Brodmann cortical en qualsevol espècie animal.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Radnikow G, Feldmeyer D(2018).«Layer- and Cell Type-Specific Modulation of Excitatory Neuronal Activity in the Neocortex.».Front. Neuroanat..12(1)doi:10.3389/fnana.2018.00001.Consultat el 15 de decembre de 2018.
- ↑ Luis Mariano Coll(2010).«Aspectes quantitatius de la corfa cerebral humana».Rev. argent. neurocir..scielo.24(suplement 1)Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ (2015).«Scale of the Human Brain».Ai impacts.Consultat el 19 de decembre de 2018.
- ↑ Gray (1918). Gray's Anatomy.
- ↑ Morris, Charles G. (1992-01-01). «2», Introducció a la psicologia, pp. pàgina 47. ISBN 968-880-287-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza cerebral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.