Corfa prefrontal
El córtex prefrontal o corfa prefrontal és la part anterior dels lòbuls frontals del cervell, i s'ubica per davant de les àrees motora i premotora. Es distinguix d'atres àrees del lòbul frontal per la seua composició celular, la seua inervaació dopaminérgica i les seues aferencias talàmiques.[1] Esta regió cerebral està involucrada en la planificació de comportaments cognitivament complexos, en l'expressió de la personalitat, en els processos de presa de decisions i en l'adequació del comportament social adequat en cada moment.[2] Es considera que l'activitat fonamental d'esta regió cerebral és la coordinació de pensaments i accions d'acort en metes internes.[3]
El terme mèdic més utilisat per a referir-se a les funcions eixercitades pel córtex prefrontal és «funció eixecutiva». Este terme fa referència a la capacitat per a establir distincions entre pensaments conflictius, realisar juïns sobre el ben i del mal, predir les conseqüències futures d'activitats actuals, treballar conforme a metes determinades de bestreta, realisar prediccions de resultats, creació d'expectatives, i control social (la capacitat per a inhibir comportaments impulsius que, de no ser suprimits, podrien desembocar en resultats socialment inacceptables).
Molts autors han senyalat l'existència d'una relació entre el córtex prefrontal i les característiques de la personalitat d'un individu.[4]
Definició
[editar | editar còdic]Existixen tres formes possibles de definir el córtex prefrontal:
- Com el córtex frontal granular (celular).
- Com la zona de proyecció del núcleu mediodorsal del tàlem (conectivo).
- Com la part del córtex frontal l'estimulació elèctrica del qual no provoca moviments.
El córtex prefrontal ha segut definida en base en la citoarquitectura cerebral per la presència d'una capa granular (la capa cortical IV). No està completament clar quí va ser el primer en utilisar este criteri. Molts dels investigadors pioners en citoarquitectura de la corfa cerebral varen restringir el terme «prefrontal» a una regió molt més chicoteta de la corfa que incloïa la circumvolució recta i la circumvolució rostral (Alfred Walter Campbell, 1905; Grafton Elliot Smith, 1907; Korbinian Brodmann, 1909; Constantin von Economo i Georg N. Koskinas, 1925). No obstant, en 1935, Carlyle F. Jacobsen va utilisar el terme «prefrontal» per a diferenciar les àrees prefrontales granulars de les àrees no granulars motora i premotora.[5]
En la terminologia d'àrees de Brodmann, el córtex prefrontal inclou tradicionalment les àrees 8, 9, 10, 11, 44, 45, 46, i 47 (no obstant, no totes estes àrees són estrictament granulars, com les àrees 44, 11 i 47).[6] El principal problema que afecta a esta definició és que només és vàlida en primats, ya que els no primats no disponen d'una capa IV granular.[7]
La definició del córtex prefrontal com la zona de proyecció dels núcleus mediodorsales del tàlem es basa en el treball de Rose i Woolsey,[8] que varen demostrar que estos núcleus es proyecten cap a les zones anterior i ventral del cervell en animals no primats. No obstant, Rose i Woolsey varen denominar a esta zona de proyecció com a zona orbitofrontal. Sembla que va ser Akert qui, en 1964, va sugerir per primera volta explícitament que este criteri podria ser utilisat per a definir les zones homòlogues al córtex prefrontal en primats i no primats.[9] Açò permet l'establiment de homologia, a pesar de la carència de la capa granular en els animals no primats. Esta definició de córtex prefrontal com a zona de proyecció seguix estant àmpliament acceptada en l'actualitat,[10] encara que la seua utilitat ha segut posada en dubte.[6][11] Existixen estudis actuals que han mostrat que les proyeccions del núcleu mediodorsal del tàlem no estan restringides al córtex frontal granular en els primats. Per això, s'ha propost una definició de la corfa prefrontal com la regió del córtex cerebral que manté unes conexions recíproques en els núcleus mediodorsales més forts que en qualsevol atre núcleu talámico.[7] No obstant, Uylings et al.[7] reconeixen que inclús en l'aplicació d'este criteri, resulta difícil definir inequívocament la corfa prefrontal.
Una tercera definició del córtex prefrontal és com aquella àrea de la corfa frontal l'estimulació elèctrica de la qual no provoca moviments observables. Per eixemple, en l'any 1890, David Ferrier[12] va utilisar el terme en este sentit. Un problema en esta definició és que existixen zones l'estimulació de les quals no produïx moviments tant en les àrees granulars com en les no granulars del córtex frontal.[6]
Orige del terme
[editar | editar còdic]El terme prefrontal com una descripció d'una part del cervell sembla haver segut introduït per Richard Owen en 1868.[5] Per a este autor, l'àrea prefrontal estava llimitada a la part més anterior del lòbul frontal (aproximadament, la zona corresponent al pol frontal). S'ha hipotetizado que l'elecció d'este terme es va basar en l'os prefrontal, present en la majoria dels amfibis i reptils.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Davidson, R. J., Jackson, D. C., & Kalin, N. H. (2000). Emotion, plasticity, context, and regulation: Perspectives from affective neuroscience. Psychological Bulletin, 126(6), 890–909. https://doi.org/10.1037/0033-2909.126.6.890».
- ↑ Yang Y., Raine A.(2009).Psychiatry Res.174(2)
- 81-88.doi:10.1016/j.pscychresns.2009.03.012.Consultat el 19 de juliol de 2011.
- ↑ Miller E.K., Freedman D.J., Wallis J.D.(2002).Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci..357(1424)
- 1123-1136.doi:10.1098/rstb.2002.1099.Consultat el 19 de juliol de 2011.
- ↑ DeYoung C. G., Hirsh J. B., Shane M. S., Papademetris X., Rajeevan N., Gray J. R.(2010).Psychological Science.21(6)
- 820-828.doi:10.1177/0956797610370159.Consultat el 19 de juliol de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Finger, Stanley (1994). Origins of neuroscience: a history of explorations into brain function (en anglés), Oxford (Oxfordshire): Oxford University Press. ISBN 0-19-514694-8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Preuss T.M.(1995).The Journal of Cogntive Neuroscience.7(1)
- 1-24.doi:10.1162/jocn.1995.7.1.1.Consultat el 19 de juliol de 2011.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Uylings H.B., Groenewegen H.J., Kolb B.(2003).Behavioural Brain Research.146(1-2)
- 3-17.doi:10.1016/j.bbr.2003.09.028.
- ↑ Rose J.E., Woolsey C.N.(1948).Research Publications - Association for Research in Nervous and Mental Disease.27 (vol. 1)
- 210-232.
- ↑ Preuss T.M., Goldman-Rakic P.S.(1991).The Journal of Comparative Neurology.310(4)
- 429-474.doi:10.1002/cne.903100402.
- ↑ Fuster, Joaquin M. (2008). The Prefrontal Cortex, 4.ª edició (en anglés), Boston. ISBN 0-12-373644-7.
- ↑ Markowitsch H.J., Pritzel, M.(1979).Physiological Psychology.7(1)
- 1-6.
- ↑ Ferrier D.(1890).The British Medical Journal.1(1537)
- 1349-1355.doi:10.1136/bmj.1.1537.1349.Consultat el 19 de juliol de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corteza prefrontal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.