Juí

<div style='text-align:center'>El procés d'Oscar Wilde<br />(*The Illustrated Police News*, 1895)</div>

El juí^[1] (que prové del llatí iudicium) és una discussió judicial i actual entre parts, i somés al coneiximent d'un tribunal de justícia.

Açò presupon l'existència d'una controvèrsia o conflicte d'interés, és dir, la sustentació de drets i interessos contradictoris o contraposts a lo defés per la part contrària, i que la perjudiquen.

El terme juí, que prové del llatí iudicium, té diversos usos. Es tracta, per eixemple, de la facultat de la raó, que permet distinguir entre el ben i el mal o entre lo verdader i lo fals. El juí és, per una atra part, una opinió, un dictamen o un parecer. El juí està format per un subjecte (el concepte d'objecte del juí), un predicat (el concepte que s'aplica al subjecte) i la còpula (lo que establix si lo pensat és propi o no de l'objecte del juí). «El ser humà és mal» és un eixemple de juí, a on «ser humà» és el subjecte, «mal» és el predicat i «és» la còpula.

El juí oral és el periodo decisiu del procés penal, civil o polític en el que, despuix de conclós el sumari, es practiquen directament les proves i es presenten alegacions davant el tribunal sentenciador. Són juïns concentrats, caracterisats per la inmediacó judicial i l'actuació pública de totes les parts i intervenció directa i constant del juge, que es porten a terme en forma oral. Reben este nom en contraposició als juïns escrits i estan regits per una série de principis propis.

El juí és un element epistemològic, és dir, és part de la teoria filosòfica que explica cóm coneix l'home el ser mentres que és. El juí és una associació de conceptes a través dels quals el subjecte afirma o nega un determinat fet. El juí és llavors una manifestació del subjecte, i és un cas clar de super-suma. L'afirmació o negació que es fa supera els llímits dels conceptes involucrats, ya que el subjecte, a través d'ell, pansa a modificar la realitat que coneix.