Juge

Grup de juges de la Cort Internacional de Justícia, vestits en toga.

El juge és la persona que resol una controvèrsia o que decidix el destí d'un imputat, prenent en conte les evidències o proves presentades en un juí, administrant justícia. Convé distinguir al juge del tribunal, el qual no és jurídicament un ser humà, sino un orgue judicial compost per persones físiques, que poden rotar sense vulnerar esta garantia.

Habitualment són considerats empleats o funcionaris públics, encara que això dependrà del país en concret, són remunerats pel Estat (sense perjuí de la figura dels juges àrbits i els juges de pau), i integren el denominat Poder Judicial. En general, es caracterisen per la seua autonomia, independència i inamovilidad, sense que puguen ser destituïts dels seus càrrecs salve per les causes establides constitucional o llegalment. Aixina mateix, són responsables dels seus actes ministerials, civil i penalment.

La concepció de juge, troba justificació racional en l'aprofitament per l'entitat estatal respectiva, de l'experiència, coneiximents, destrea, capacitat, sensibilitat i identitat adquirides en l'eixercite de la llabor, aixina com del desenroll de la virtut innata per a impartir justícia com a producte de l'eixercici de la funció, dels millors juges en que conta el Poder Judicial, en el propòsit que la prestació del servici públic de justícia a la ciutadania, es trobe en mans dels més calificats i experimentats juges de cada Estat.

Subjecció del juge a la Llei

El dret és un sistema complex de seqüències de normes i actes jurídics establits de bestreta. No obstant, els òrguens d'aplicació decidixen el significat de la norma que s'aplica. Són els juges els encarregats de l'aplicació del dret i estes normes. Per això l'orde jurídic és el quadro de les transformacions jurídiques, no alguna cosa acabament o en repòs, i açò produïx una série de paradoxes ya que la creació jurídica és constant i els juges generen jurisprudència. El procés interpretatiu genera un enunciat que a la seua volta devé norma jurídica.

En el model europeu continental la figura del Juge és molt diferent a la del model nortamericà, en el que l'idea roussianiana de la Llei va generar un sistema jurídic que vincula als juges a la llei. En el model europeu –per eixemple, l'espanyol–, els juges posseïxen un major marge de discrecionalitat en l'interpretació jurídica.

En los Estados Unidos los jueces fundamentan sus decisiones en la Constitución más que en las leyes u otras normas jurídicas, lo cual les otorga un gran poder político. Si las leyes no les parecen constitucionales no las aplican.

No obstant, en el nostre model judicial (europeu i llatinoamericà) tots els poders públics estan somesos a la llei. Existix una subjecció del juge al llegislador (funció llegislativa del poder llegislatiu) i una subordinació del J.v.c. El juge no està autorisat a crear normes jurídiques. Les decisions del Juge estan fundades en normes jurídiques que provenen d'una font autorisada. Es presumix que el Juge coneix la llei i demés normes jurídiques. El juge no pot rebujar l'aplicació d'una llei.

No obstant, la funció del Juge no és alguna cosa merament mecànic, la visió tradicional del Juge i l'exigència bàsica de la seua sumissió a la llei no si gnifica que el Juge no siga un juriste, no significa l'esterilisació del seu professionalisme i els seus ideals de justícia. L'interpretació de la Llei implica una important funció valorativa, no solament tècnica, ya que la funció del Juge implica també un control dels atres poders de l'Estat sempre i quan la Llei siga conseqüència d'una democràcia i el Juge no es convertixca en un poder polític.

L'identificació del poder polític a l'impunitat i la corrupció, es dona quan els règims de transició cap a la democràcia conserven traces de la cultura política totalitària en la qual l'Independència judicial és incerta, tal com va succeir en l'Alemània nazi. El risc, en els països europeus i llatinoamericans que han vixcut règims dictatorials, és que els juges sempre fallen a favor del poder eixecutiu de tanda.

No podrá ejercer como juez aquel que esté inculpado o procesado por algún delito hasta tanto no sea sobreseído o absuelto, tampoco aquella persona que haya sido condenada por un delito doloso hasta que no haya sido rehabilitada y tampoco aquellas personas que estén privadas de sus derechos cívicos por impedimentos físicos o psíquicos. No todos los jueces están al frente de un tribunal. Un juez puede dedicarse profesionalmente al ejercicio de la jurisdicción o cumplir funciones administrativas o gubernativas, como el que trabaja en el Registro Civil o el que trabaja, por ejemplo en España, en el Consejo General del Poder Judicial. En España los jueces de paz ejercen potestad jurisdiccional pero no tienen un carácter profesional como los otros ni su puesto es inamovible.

Tipos de judicatura

La potestat del juge és conferida pel Estat, a través de diversos procediments, otorgada, segons el país i fonamentalment segons la tradició jurídica que este comprenga.

En els sistemes jurídics de raïl romaniste (imperants en gran part d'Europa i Amèrica Llatina), denominat Dret continental, els juges solen ser nomenats per les autoritats administratives que conformen la Branca judicial, entre elles els superiors jeràrquics, (a sovint despuix d'un examen o concurs); mentres que en alguns Estats d'Estats Units (Estat Federal en que impera un sistema jurídic de raïl anglosaxona), són elegits. Estes diferències principals entre un i un atre sistema, reconeixen el seu orige en l'existència de tradicions llegals de procedència heterogénea.

Tipos de juge

Principalment es distinguixen cinc sistemes jurídics: el Dret continental, el Common Law, el Dret socialiste, el dret religiós i el Dret mixt o híbrit, sistemes que perduren fins als nostres dies. El seu concepte de justícia i la seua interpretació no és el mateix, ya que com ocorre en el Dret anglosaxó, la busca d'eixe ideal s'efectua d'acort al rigorismo exegético del precedent judicial, lo que ha anquilosado el dret anglosaxó, lo que diferix del Dret continental, a on l'interpretació a la Llei, en base en els principis constitucionals de cada país, imbuidos dels acorts i tractats internacionals, constituïx el camí per a la busca de solucions justes, en els casos concrets.

Encara que la funció dels juges té el mateix orige en cada u d'estos sistemes, la seua evolució és molt dispar. En el Common Law podríem situar al juge en un paper de «creador judicial», lo que es va minvar en la poca movilitat que li dona el sistema de precedents, mentres que en el Dret continental el juge estava adscrit a un paper més be interpretatiu.

Algunes classes de juge són les que es resenyen a continuació:

Atenent a la seua posició en el sistema judicial

• Magistrat o juge suprem, que és qualsevol dels magistrats que es troben en l'últim grau de carrera judicial. Habitualment integren la respectiva Alta Cort o Tribunal Suprem.
• Juge ordinari és tot aquell que eixercix el seu jurisdicció per dret propi i es troba establit per ofici permanent per a administrar justícia en un punt determinat.
• Juge convencional per les mateixes parts per a entendre en un negoci determinat, el qual no té pròpiament el càrrec públic de juge, sent solament un particular, en la potestat, baixe el compliment de certs requisits, de resoldre un problema particular i concret.

En relació en l'interposició del recurs d'apelació o alçada

• Juge superior cridat també Juge ad quem que és el que té autoritat per a jujar les causes en apelació i conéixer de les queixes contra els inferiors.
• Juge a quo, aquell la sentència del qual o auto és recorregut davant instància superior.

En relació en la seua competència

• Juge competent és el que té competència per a conéixer d'un assunt o un negoci.
• Juge incompetent és el que carix de competència per a conéixer del negoci de que es tracta per raó de la persona, de la matèria o del lloc o qualsevol atra.
• Juge privativo és el que té la facultat per a conéixer d'una causa, en inhibició o exclusió de l'ordinari que deuria conéixer-la; o el que eixercix alguna jurisdicció privilegiada en orden a certes persones o assunts.
• Juge promiscuo és el que coneix tot tipo d'assunt, dins de la seua jurisdicció territorial, en algunes salvetat que a cada jurisdicció concernixen.

Enllaços externs

• «juge». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).