Tribunal

El tribunal^[1] (jujat o cort o simplement tribunal) és un orgue públic la finalitat principal del qual és eixercir la jurisdicció, és dir, resoldre litigis en eficàcia de cosa jujada, de complir atres actes que les lleis que els organisen els puguen atribuir, els quals formen part de la jurisdicció voluntària.

No deu confondre's l'orgue jurisdiccional (el tribunal), en les persones que en calitat de funcionaris servixen en ell (juges i demés personal auxiliar).

Els tribunals de justícia són aquells òrguens o elements públics que tenen la funció de resoldre conflictes de rellevància jurídica que se susciten en l'orde temporal i dins del territori d'un Estat, en eficàcia de cosa jujada i eventual possibilitat d'eixecució, sense perjuí de complir actes d'una atra índole que les lleis que els organisen els puguen atribuir.^[2]

Etimologia i orige

En l'antiga Roma, tribunal, paraula que provablement deuria vincular-se a tribu, designa una tribuna elevada, una plataforma, especialment un suggestsus utilisada per a procediments judicials i sobre la qual era comú colocar la cadira curul del magistrat i els assents del seu sèquit, per a que tots pogueren dominar al públic.

Definició

La definició del terme "tribunal" ha evolucionat moltes voltes a lo llarc de l'història. El terme "tribunal" es referix a la plataforma de l'época romana i també al personal del tribunal en l'audiència. A voltes va acompanyada d'una connotació moral o d'un juí, com ho demostren en particular els térmens «tribunal de consciència» o «tribunal de l'història», per eixemple.

Des de l'Edat Mija fins a la Revolució, en cap moment el terme “tribunal” va designar un lloc de justícia. Durant este periodo, la justícia s'administra en llocs oficials anexos als tribunals i denominats “sales d'audiències”.

Durant la Revolució Francesa, l'ús del terme "tribunal" es va fer més comú, en la creació del Tribunal de Cassació en 1790, i despuix del Tribunal Revolucionari (una cambra penal de curta duració creada en 1792).

Durant els sigles XIX i XX, el terme "tribunal" s'utilisava per a referir-se a un edifici cridat "palau de justícia". El tribunal es convertix llavors en el lloc a on es dicta la llei.^[3]

Descripció

Un tribunal és qualsevol persona o institució, a sovint una institució governamental, en l'autoritat per a decidir disputes llegals entre parts i portar a terme l'administració de justícia en assunts civils, penals i administratius de conformitat en l'estat de dret.^[4] En els sistemes jurídics de dret consuetudinari i de dret civil, els tribunals són el mig central per a la resolució de disputes, i generalment s'entén que totes les persones tenen la capacitat de presentar els seus reclams davant un tribunal. De manera similar, els drets dels acusats d'un delicte inclouen el dret a presentar una defensa davant un tribunal.

El sistema de tribunals que interpreta i aplica la llei es coneix colectivamente com el poder judicial. El lloc a on es troba un tribunal es coneix com la sèu del tribunal. La sala a on es porten a terme els procediments judicials es coneix com a sala d'audiències, i l'edifici generalment com a palau de justícia; les instalacions judicials varien des d'instalacions simples i molt menudes en comunitats rurals fins a instalacions grans i complexes en comunitats urbanes.

L'autoritat pràctica que se li otorga al tribunal es coneix com a jurisdicció (del llatí iūrisdictiō, de iūris, "de la llei", + dīcō, declarar + -tuō, sufix formador de sustantius), el poder del tribunal per a decidir certs tipos de qüestions o peticions que se li presenten. Segons els Comentaris sobre les lleis d'Anglaterra de William Blackstone, un tribunal (per als agravis civils) està constituït per un mínim de tres parts: l'actor o demandant, que es queixa d'un dany causat; el reus o demandat, que està cridat a donar satisfacció per això; i el jūdex o poder judicial, que deu examinar la veritat del fet, determinar la llei que sorgix d'eixe fet i, si sembla que s'ha causat algun dany, determinar i aplicar un remei llegal per mig dels seus funcionaris. També és habitual en els tribunals superiors contar en advocats, pro curadores o consellers com a assistents,^[5] encara que, a sovint, els tribunals estan composts per advocats, aguasils, taquígrafs i en ocasions un jurat adicionals.

Classificació dels tribunals

Segons la seua composició

Tribunals unipersonals: són aquells les resolucions del qual són dictades per un sol juge. Es diuen jujats.
Tribunals colegiats: són aquells que resolen en pluralitat de juges. Són denominats pròpiament tribunals o corts.

Lo essencial d'esta classificació no és el número de juges que conformen els tribunals, sino el número de juges que resolen l'assunt controvertit.

Tribunals ordinaris: són aquells òrguens jurisdiccionals als quals els correspon el coneiximent i la generalitat dels assunts judicials que es promouen en el respectiu país, per l'interés jurídicament vinculant, qualsevol que siga la naturalea o la calitat de les persones que en ells intervenen, llevat les excepcions llegals.^[6]
Tribunals especials: són aquells òrguens jurisdiccionals a els qui els correspon únicament el coneiximent de les matèries que el llegislador específicament els ha encomanat en atenció a la naturalea del conflicte o la calitat de les persones que en ell intervenen.^[7]
Tribunals arbitrals: són aquells constituïts per juges àrbits, és dir, per membres que no són funcionaris públics i són remunerats i elegits per les parts a els qui presten els seus servicis.

Segons la fase del procediment en que intervenen

Tribunals d'instrucció: són aquells als quals els correspon totes les actuacions preparatòries del juí, generalment d'investigació criminal. No obstant en la majoria de països occidentals esta funció és eixercida pel Ministeri Públic o Fiscalia, la qual carix de poders jurisdiccionals. Per això s'ha sostingut que esta classificació és un tant anacrònica.
Tribunals sentenciadores: són aquells que reben l'actuació provatòria, provinents dels tribunals instructors, estant encarregats de dictar sentència en tals assunts.

Segons la seua jerarquia

Tribunals inferiors: són aquells que, en la respectiva organisació jeràrquica i piramidal dels sistemes judicials, ocupen el grau inferior. Esta classificació es fa des d'un punt de vista administratiu i no atenent a l'eixercici de la funció jurisdiccional. Generalment són tribunals unipersonals.
Tribunals superiors: són aquells que, en la respectiva organisació judicial, ocupen el grau superior. Per lo general, són tribunals colegiats i els seus integrants són cridats ministres o magistrats.

Segons l'extensió de la seua competència

Tribunals de competència comuna o mixts: són aquells tribunals que tenen competència per a conéixer de tota classe d'assunts o per a conéixer d'una matèria i, ademés, d'atres assunts de competència especial a falta o inexistència, en el respectiu territori jurisdiccional, d'un tribunal en eixa competència. Els tribunals superiors són, generalment, de competència comuna.
Tribunals de competència especial: són aquells que tenen competència de certs assunts con exclusión de uns atres.