Jurats de Valéncia
El Jurats de Valéncia, equivalents als Regidors en Castella foren un càrrec foral del Regne de Valéncia, si be se diferenciaven dels Regidors de Castella en número i en atribucions.
El cos dels Jurats estava compost per sis individus.
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el "trabea purpúrea" del Consolat romà.
La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de cereals o ganado, castigar als infractors i inclús armar galeres contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els Furs. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes.
Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir.
Revien apelacions de lo jujat pel Mustaçaf i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions.
Per a apelar les seues decisions s'anava al Consell Real en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. També tenien jurisdicció en les terres de marjal, places, carrers, eixides i en les riberes del Turia.
Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el Jurat en Cap, aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid.
- Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L'Oronella. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4