Anar al contingut

Magistrat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Magistrat[1] (del llatí magistratus) és un terme utilisat per a referir-se a certs funcionaris públics. Procedix dels temps de l'Antiga Grècia i ha evolucionat en els països de parla hispana per a referir-se a càrrecs administratius i, especialment, judicials. La seua principal funció és la de jujar i fer eixecutar lo jujat. Deuen ser independents (és dir, que no siguen influïts per un atre poder) i imparcials.


Antiga Roma

Artícul principal → Magistratura romanes.

En l'antiga Roma, els magistrats eren ciutadans elegits per a encarregar-se de la direcció i administració de la ciutat. Practicaven les funcions eixecutives, llegislatives i judicials de manera conjunta o per separat.

Els magistrats eren essencialment els cònsuls, procònsuls, pretores, edils, tribunos i censores. En l'época del principat i, més tart, del dominat, els magistrats varen ser perdent poder efectiu.


Actualitat

En l'actualitat, els magistrats són generalment els encarregats que integren els tribunals superiors de justícia, com el Tribunal Suprem d'un país. En ocasions, es denomina magistrat a tot aquell juge que forma part d'un orgue colegiat o tribunal, fent menció a un ranc superior dins de la jerarquia.

En un sentit més ampli, també rep eixe nom la persona que ocupa un càrrec públic de l'àmbit judicial. En eixe sentit, els juges reben el nom de magistrat.

En Espanya, un juge deu tindre una antiguetat efectiva de tres anys en el cos per a ascendir a la categoria de magistrat. Es tracta per tant d'una categoria professional dins de la carrera judicial. Ademés, es distinguix en la doctrina jurídica com a primer magistrat al rei.[2][3]


Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Derecho Constitucional, Volumen II, Luis Lopez Guerra, 2016
  3. ↑ Constitución Española

Enllaços externs