Dominat
El Dominat o Imperi romà tardà (284-565/641) va ser l'última fase de govern en l'antic Imperi romà, despuix del periodo conegut com Principat, que es va iniciar en 27 a. C. en César Augusto, el primer emperador. S'ha considerat tradicionalment que comença en 284 en la pujada al tro de Diocleciano, despuix de la [[crisis del sigle III|crisis de el III]] dels anys 235-284, i termina en la caiguda del Imperi romà d'Occident, en 476, mentres que el final del Imperi Romà d'Orient és discutit entre el fi del regnat de Justiniano I (565)[1] i el d'Heraclio (641).[2]
Orige del terme
[editar | editar còdic]El terme Dominat deriva del llatí dominus, que significa senyor o amo. Era la forma tradicional en la que els esclaus es dirigien als seus amos. Durant el Principat es va usar esporàdicament per a dirigir-se a l'emperador, encara que es considerava una adulació excessiva.[3] Augusto desalentó esta pràctica, i Tiberio la considerava un servilisme.[4] En canvi, Domiciano va encorajar el seu us,[5] pero cap dels emperadors va utilisar el terme fins al regnat d'Aureliano, quan en 274 les seues monedes duen l'inscripció deus et dominus natus.[6]
No obstant, és en Diocleciano quan el terme es va adoptar oficialment com a part de la titulatura oficial de l'emperador, formant part de les reformes radicals que varen transformar el Principat, en el que el tractament de l'emperador era el de princeps ('primer ciutadà'),[7] en Dominat.[8]
Transició
[editar | editar còdic]El sistema de govern del Dominat va sorgir com a resposta als 50 anys de caos de la [[crisis del sigle III|crisis de el III]]. Les usurpacions, insurrecció i conflictes militars varen revelar la debilitat de l'estat romà baix el Principat, i varen vore un moviment gradual cap a una versió més formalment autocràtica, que va començar despuix de 285.[9] En térmens generals, es veu una gradual exclusió de l'èlit senatorial a l'alt mando militar, i a una elevació paralela de l'orde ecuestre, aixina com la reorganisació de les forces armades, canvis en la vestimenta imperial, reforma monetària i creació d'una burocràcia civil imperial.[10]
Els historiadors contemporàneus rebugen l'interpretació d'una transició del Principat al Dominat tan clarament ocorreguda; més be la tilden d'una transformació més sotil i gradual, en la qual les reformes de Diocleciano en l'ofici imperial, encara que significatives, són solament un punt d'una llarga llista. No obstant, la distinció entre les dos fases principals del govern imperial es antoja important i útil.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lee, A. D., From Rome to Byzantium AD 363 to 565: The Transformation of Ancient Rome (2013) p. xiii
- ↑ Mitchell, S., A History of the Later Roman Empire, AD 284-641 (2014), Chapter 1
- ↑ Cambridge Ancient History, Vol. XI, The High Empire (2008) p. 82
- ↑ Shorter, D., Rome and her Empire (2014) p. 174
- ↑ Cambridge Ancient History, Vol. XI, The High Empire (2008) p. 81
- ↑ Watson, A., Aurelian and the Third Century (2004) p. 188
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCameron2001">Cameron (2001). El Baix Imperi romà (284-430 d. de C.), Madrit: Edicions Trobe, pp. 11. ISBN 84-7490-620-2.
- ↑ Menne, I., Power and Status in the Roman Empire, AD 193-284 (2011) p. 21
- ↑ Southern, P. The Roman Empire from Severus to Constantine (2001) pp. 12-13
- ↑ Bray, J. J., Gallienus: A Study in Reformist and Sexual Politics (1997) p. 2; Körner, C., Aurelian (A.D. 270-275), De Imperatoribus Romanis (2001)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dominado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.