Principat (Antiga Roma)

El Principat és el periodo de l'història del Alt Imperi romà que va des de l'ascens d'Octavio Augusto (27 a. C.) fins a l'any 284 d. C., en la finalitat de la Crisis del sigle III. El Principat va ser seguit pel Dominat.

Estructura política del principat baix Augusto. (anglés).

Este tipo de govern és el resultat de l'evolució de les institucions republicanes, adaptant-les a les províncies imperials i el seu propi tesor (fiscus), i els antics organismes en les províncies senatorials i el aerarium o tesor públic. Pero en la pràctica el govern és un protectorat, a on el príncip ostenta tots els poders (auctoritas, maiestas i potestas) i vigila a les autoritats clàssiques.

El Principat va ser una monarquia colegiada —a la qual succeïx el Dominat que es va a caracterisar per ser una monarquia absoluta sense associats al govern, a diferència del Principat, que és una democràcia autoritària—. El Principat va evolucionar notòriament cap a una autocracia fundada en el poder militar des d'Augusto fins a Diocleciano.

El Principat va nàixer a partir de l'acumulació de càrrecs realisada per el hereu de Juliol César, César Augusto, que despuix de la batalla de Actium (any 31 a. C.) va acumular els poders de tribuno de la plebe (immunitat tribunicia i dret a vet de les decisions senatorials), cònsul (governant suprem de Roma, comandant en cap de l'eixèrcit i promulgador de lleis) i princeps senatus (primer home del Senat). Estos càrrecs varen ser els mateixos que va acumular el propi Juliol César, pare adoptiu d'Augusto, durant el seu mandat com a dictador vitalici i que varen provocar que fora assessinat per una facció conservadora que li acusava de voler proclamar-se rei de Roma.

La raó de que Augusto no fora assessinat d'igual forma es va deure a la manera en que va adquirir eixos càrrecs i el títul que es va donar a sí mateixa com a nou autócrata de l'Antiga Roma.