Alt Imperi romà

Alt Imperi és el nom en el que usualment es coneix la primera mitat del periodo històric que cobrix l'Imperi romà, i que comprén el seu auge, en plena expansió del modo de producció esclavista i de totes les expressions de la civilisació clàssica, baix el sistema de govern denominat Principat tal com ho va establir Octavio Augusto a finals de el I, fins a la dinastia dels Severs. L'expansió territorial (que ya era característica del periodo republicà) es continua de fet (anexió de zones fronterices en directe contacte en els pobles bàrbars i en l'Imperi partixc), encara que en teoria expressada baix conceptes de contenció i consolidació més que d'agressivitat (Pax romana, llimes).

Imperi romà en temps de Trajano.

La progressiva extensió de la ciutadania romana per les províncies, a mida que es varen ser romanizando, va incloure la promoció de famílies provincials als màxims honors i rancs socials, fins a la mateixa dignitat imperial. La transformació va ser sofrida per tota la conca del Mediterràneu, pero en notables diferències en la mitat occidental (més latinizada) i oriental (a on va continuar i inclús es va profundisar l'influència helenística).

Despuix d'alcançar l'Imperi la seua màximes dimensions territorials en l'época dels Antoninos (II), la [[crisis del sigle III|crisis de el III]] va obrir un periodo de decadència que permet parlar de Baix Imperi romà, en atres condicions econòmiques i socials (la transició del esclavisme al feudalisme), i inclús en un atre sistema de govern (el Dominat).

La distinta valoració que implica l'utilisació d'estos térmens prové de la mateixa percepció dels antics romans, que ya des dels temps de la República tenien com tòpic cultural la denúncia de la corrupció del temps present (el O tempora, o mores de les Catilinarias de Cicerón) per contrast de les virtutés del temps passat, en una concepció ajustada a la seua pròpia periodizaació de l'història (idealizada Edat d'Or inicial, Edat de Bronze dels héroes i corrupta Edat de Ferro de la seua present, com va expressar Virgilio).

La consciència de la caiguda de la seua civilisació està present en els autors de el V (Agustín de Hipona, Orosio), que afigen les concepcions pessimistes en tot quant tinga que vore en el món terrenal pròpies del providencialisme cristià (a l'èxit del qual, per una atra part, els seus contradictores atribuïen la pròpia decadència de Roma).

La historiografia moderna sobre eixa diferència entre les dos fases de l'Imperi es va desenrollar sobretot a partir del célebre llibre d'Edward Gibbon The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi romà, 1776-1788), i ha segut aplicat com a model del desenroll cíclico de totes les civilisacions.

Bibliografia

• Li Gall, Joël (1995) L'Alt Imperi, des de la batalla de Actium fins a la mort de Sever Alejandro (31 a. C.-235 d. C.), Akal ISBN 978-84-460-0278-9.
• Sánchez León, María Luisa (1998) L'Alt Imperi Romà, Síntesis ISBN 978-84-7738-585-1.