Llimes

Archiu:Limes03.jpg

Llimes

Es coneix com llimes (singular, en llatí; plural: llimites) cada u dels llímits fronteriços del Imperi romà. El terme llimes significa «llímit», «frontera», en llatí. En Europa s'ubicava a lo llarc dels rius Rin i Danubio per a aprofitar el caixer d'estos caudalosos rius com a fronteres naturals. Per a completar esta frontera natural, els romans varen construir grans murallas fronterices que es varen alçar a partir de finals de el I en aquelles zones que no es podien defendre eficaçment de les cada volta més freqüents invasions bàrbares, encara que les defenses més importants i més estructurades són de el II. Cada certa distància, s'unia una torre o qualsevol atra fortificació a la muralla. Els llimites solien atraure als comerciants, i les famílies dels soldats s'instalaven també en les rodalies, per lo que a la llarga es varen convertir en núcleus de població romana, a pesar d'estar exposts a les incursions estrangeres, i en centres d'intercanvi comercial i cultural entre llatins i bàrbars.

Les Fronteres de l'Imperi romà varen ser declarades com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, i específicament el Mur d'Adriano en 1987 i el Llimes de l'Alta Germania-Retia i Mur de Antonino en 2005 i 2008, respectivament. És un dels llocs transfronterizo que existixen en el món.

Descripció

Originalment, la paraula llimes designava en llatí a qualsevol camí vigilat per patrulles fronterices. Per això, la paraula s'usa per a nomenar tant autèntiques muralles de pedra (província de Britania) com a cadenes de fortes de fusta o pedra a certa distància uns d'uns atres. Este últim model era l'imperant en la vasta i perillosa frontera en Germania llibera, en aquells llocs a on no es podien amprar els grans rius com a frontera. En el temps, els propis romans varen aplegar a contractar a les tribus germàniques com a soldats per a resguardar el llimes.

Els principals llimites fortificados durant l'Imperi varen ser els següents:

Archiu:NdhRoemerturm.jpg

Reconstrucció d'una torre de vigilància romana en el Llimes Germanicus (Alemània).

• Mur d'Adriano i Mur de Antonino en Britania.
• Llimes Germanicus, en les províncies de Germania Inferior i Germania Superior, seguint el curs del riu Rin fins a les estribaciones dels Alps. El Castell de Saalburg, al nort de Fráncfort, formava part del llimes romà en una espècie de província romana que penetrava cap a l'est del Rin, en la finalitat d'obtindre sal en uns jaciments propencs del massiç del Taunus, en l'estat federat d'Hesse. Varis castells construïts pels romans en esta zona aprofiten esta espècie de cordillera o més be, massiç, per a penetrar cap a l'est dellà el Rin.
• Llimes Alutanus, en alguns trams al nort del Danubio al seu pas per Dacia i Panonia, que eren províncies de l'Imperi romà.
• Llimes Transalutanus, la frontera en el baix Danubio.
• Llimes Moesiae, la frontera a l'est de Romania i Moldàvia.
• Llimes Tripolitanus, separant l'Àfrica romana dels territoris controlats per tribus bereberes en el Sàhara i la cordillera del Atles.
• Llimes Arabicus, separant el territori romà del desert d'Aràbia, consistent en una cadena de fortes construïts en els punts de aguada, comunicat per una densa ret de vies, per a defendre de les incursions dels nómades del desert i protegir l'arribada de les caravanes.
• Llimes oriental: recolzat en el curs del Éufrates, separant les províncies Síria i Capadocia del Imperi partixc i, més vesprada, del Imperi sasánida, format per una cadena de ciutats i llocs fortificados controlant els punts de aguada i els vaus del riu, en les fortalees legionari a retaguàrdia, a uns tres a cinc dies de marcha.
• Fossatum Africae, en el nort d'Àfrica.