Llimes Alutanus
El Llimes Alutanus és el nom modern -usat per primera volta en 1900 per Grigore Tocilescu[1]- dau a un sistema defensiu de fortificacions del Imperi romà, construït en la província de Dacia per l'emperador Adriano per a detindre les incursions i invasions des de l'est.[2]
Va ser construït seguint el curs del riu Òlt (llatí: Alutus) i estava compost per un vallum en direcció nort-sur en la vora este del riu.
En 249-250, els godos varen irrompre en el llimes Alutanus i varen destruir el castrum de Slăveni, que aparentment no va ser habitat des de llavors, ya que les últimes monedes descobertes allí daten del 258.[3]
Llista de fortes
Entre 12 i 16 forts estan atestats per la Tabula Peutingeriana, molts dels quals han segut confirmats per l'arqueologia. De nort a sur[4]:[5]
- Cincșor.
- Feldioara.
- Caput Stenarum (Boița).
- Pons Vetus (Câineni).
- Râul Vadului.
- Praetorium II (Racovița).
- Praetorium I (Copăceni).
- Arutela (punt "Poiana Bivolari" prop de Călimăneştu).
- Castra Traiana (Sânbotin).
- Buridava (Stolniceni).
- Pons Aluti (Ioneştii Govorei).
- Rusidava (Drăgăşani).
- Acidava (Enoşiştu).
- Romula (Reşca).
En el marc d'un programa de la Comissió Rumana dels Llimes (Comisiei Naționale Llimes -CNL-), en 2016 es va iniciar el registre i la cartografia d'est llimes en la finalitat d'adequar la documentació dels llimes en Romania a les normes europees, en vistes a la seua possible inclusió futura en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[6][7]
El historiadora Margot Klee creu que els següents castra tenen relació en est llimes[8]
- Slăveni en Gostavatu.
- Tia Mare en Tia Mare.
- Islaz-Racoviță en Islaz, Turnu Măgurele.
- Islaz-Verdea en (Poiana) en Islaz, Turnu Măgurele.
Referències
- ↑ Introducere în problematica istorică Plantilla:Ro.
- ↑ Mihai Vinereanu, Originea geto-daca a limbii române City University, Nova York, SUA.
- ↑ Christian Körner, Philippus Arabs: ein Soldatenkaiser in der Tradition dones antoninisch-severischen Prinzipats. Editura Walter de Gruyter, 2002, p. 153.
- ↑ Scurt Istoric.
- ↑ Adrian Bejan, Dacia Felix - Istoria Daciei Romane. Timişoara, 1998.
- ↑ Programul Național Llimes. Raport anual (2016) Plantilla:Ro
- ↑ Portal web de la UNESCO (anglés).
- ↑ Margot Klee, Grenzen dones Imperiums. Leben am römischen Llimes. Stuttgart: Theiss, 2006, p. 86. ISBN 978-3-8062-2015-5.
Bibliografia
Traian Dvorski, Archaeological Investigations on Llimes Alutanus in 1980–1994 (Dacia Inferior-Malvensis). En: Petar Petrovic, Roman llimes on the Middle and Lower Danube. Belgrat: Institut Arqueològic, 1996.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limes Alutanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.