Vallum
Es denomina vallum a la totalitat o a una part de les fortificacions d'un campament romà. La vallum normalment es componia d'un terraplé de terra o herba (agger), en una empalizada de fusta en la part superior, i disponia d'un fos exterior (fossa). El nom significa pròpiament l'empalizada que es va desenrollar a lo llarc de la vora exterior de la part superior del terraplé o agger, pero s'utilisa generalment per a referir-se al conjunt de la fortificació.
Les valli (χάρακες) gregues, imitades i millorades pels romans, són descrites per Polibio[1] i Tito Livio,[2] que comparen entre la vallum dels grecs i la dels romans, adjudicant ventaja a esta última. Abdós sistemes utilisen arbres jóvens o les branques dels arbres més grans, pero les valli dels grecs eren molt més grans i no tallaven les branques secundàries, deixant que anaren les ramificacions i els fulls les que sagellaren l'espai entre un tronc i el següent. Pel contrari els romans varen dispondre els troncs junts, entrellaçat les branques, i esmolant l'arremate superior. Esta diferència permetia que els atacants pogueren remoure els troncs tirant de la brancada en les valli gregues, mentres que pel contrari l'empalizada romana fora molt difícil d'extraure, i que l'eliminació d'un poste rebujara un buit molt estret.
Degut en part a estes diferències, les valli gregues es conformaven en troncs tallats en el propi lloc, mentres que el vallum romà preparava els postes de bestreta.[3] L'entancat podia confeccionar-se en qualsevol fusta forta, pero generalment es va preferir roure.
Durant la marcha, cada soldat romà duya tres o quatre estacas de fusta forta, a lo manco d'1,5 m (5 peus) de llarc, i puntagudes en abdós extrems. Vàries d'estes estacas han segut trobades en excavacions, lo suficientment ben conservades com per a demostrar que s'estretien en el centre. Ya que eixa geometria per sí mateixa no podria haver segut utilisada per a formar l'empalizada de la vallum d'un campament, s'ha sugerit que l'estretament es realisava per a facilitar el nugat de les estacas en grups de tres, a l'objecte de formar una estructura tridimensional en forma de "erizo", que es podria colocar sobre el promontori (ager) de la vallum. És provable que, a l'estil grec, este entramat es complementara en el material que es poguera trobar a mà, com a branques d'arbres o arbusts espinosos.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vallum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.