Caput Stenarum

Caput Stenarum -Plantilla:Lang-ro- va ser un castrum romà en la província de Dacia, fundat en el II. Es troba a uns 700 m a l'est de la localitat de Boița, en el districte de Sibiu, Romania,

És un monument istoric de Romania, en el còdic LMI SB-I-m-A-11946.01.

Història

Archiu:Transalutanus.png

El sistema de llimes en Dacia, l'Alutanus, és el central.

El fort va ser construït en un terrat fluvial per a controlar l'eixida nort de la gola del riu Òlt i el pas de Turnu Roşo (en l'accés sur es trobava el castrum Castra Traiana). Formava part del Llimes Alutanus, que assegurava la frontera de Dacia Inferior.

És mencionat en les fonts antigues, el lloc apareix registrat tant en la Tabula Peutingeriana com en la Cosmographia del geógrafo de Rávena. La primera mostra el castrum entre Pons Vetus (Câineni) i Cedonia (Gușterița, un barri de Sibiu), en la Cosmographia figura entre Betere i Cedonia, els mateixos llocs.

No es va aplegar a publicar un pla coherent com a resultat de les investigacions portades a terme en 1957-1958 per Mihail Macrea i uns atres, entre 1968-1976 per Nicolae Lupu, i en 1979 per N. Branga. No obstant, Ioana Bogdan-Cătăniciu va propondre vàries hipòtesis sobre el posicionament d'alguns elements defensius de la fortificació. Les construccions més notables descobertes es troben en el llímit superior del terrat de la vora dreta de l'Òlt, a uns 500 metros a l'est de la curva, lloc a on el camí es bifurca en dos direccions: cap al desfiladero de l'Òlt i despuix cap a Apulum.

La troballa de sagells en el nom de la Legio XIII Gemina va dur a el hipòtesis de la presència d'un destacament de la legió en els primers anys de la dominació romana en Dacia. També s'ha descobert un sagell en l'inscripció "COH I", atribuït a les cohortes I Tyriorum sagittariorum i I Commagenorum sagittariorum, sense que pel moment hi haja proves concloents que recolzen cap hipòtesis, ya que els arguments es basen en la llògica, pero sense elements suficients per a establir una cronologia.

Al voltant de la fortificació es poden vore restants de ceràmica de l'assentament civil. En les ruïnes d'un edifici de pedra i entramat de fusta a uns 60 metros al noroest de la fortificació, en el vicus, es va trobar un tesor de 214 denarios i antoninianos. La moneda més recent va ser falcada cap a l'any 243 baix Gordiano III.

El final de Caput Stenarum se supon en l'any 245, quan provablement sucmbió durant una invasió dels carps.

Dimensions

Archiu:Caput Stenarum - Plan.svg

Pla del castrum.

Es va poder determinar aproximadament la planta del fort. Comprén un àrea de 45/46 metros per 47/50 metros, lo que correspon a una superfície de 0,21 ha a 0,23 ha. El campament estava rodejat per una doble muralla d'1,50 m de gruixa en tècnica de opus incertum, davant de la qual hi havia un doble fos apuntat. La muralla exterior era més forta que l'interior, que tampoc estava present en tots els llocs. No es varen trobar restants la muralla interior oriental i part de la meridional. Només hi havia una porta en el costat occidental del chicotet fort. En un lloc es varen trobar restants de l'anterior estructura de fusta a 1,7 metros de profunditat.

A 80 metros al sur de la fortificació es va descobrir un edifici massiç (20 x 50 m), l'investigació arqueològica de la qual seguix en curs. Es varen trobar instalacions de calefacció, que molt provablement varen formar part d'un bany, un complex major, provablement els banys utilisats per les unitats ací estacionades.

Prop d'allí es varen descobrir els restants d'un edifici de 11x 10,5 m, que Lupu va descriure com un statio o fortificació.

Bibliografia

Ovidiu Țentea, Florian Matei-Popescu, Vlad Călina, Frontiera romană din Dacia Inferior. O trecere în revistă și o actualisara. Partea 1. Cercetări Arheologice, 28, 2021, pp. 9–90.

• Ioan I. Russu, Dionisie Pippidi, Inscripțiile Daciei Romane, III. 1988.

Kurt Horedt, Die südsiebenbürgische Limesstrecke Dakiens en Dorothea Haupt i Heinz Günter Horn (ret.), Studien zu donen Militärgrenzen Roms. Vorträge dones 10. internationalen Limeskongresses in der Germania inferior. Köln: Rheinland-Verlag, 1977, pp. 331-338. ISBN 3-7927-0270-3. Felix Marcu, The Internal Planning of Roman Forts of Dacia. Bibliotheca Mvsei Napocensis XXX. Cluj-Napoca: Mega Publishing House, 2009. ISBN 978-606-543-058-7, p. 184. Christian Schuster, Castelul de la Caput Stenarum şi Cohors I Flavia Commagenorum. Terra Sebus. Acta Musei Sabesiensis, 5, 2013, pp. 237–253. Cristian M. Vlădescu, Fortificațiile romane din Dacia Inferior. Craiova: Ed. Scrisul Românesc, 1986.