Llimes Transalutanus
El Llimes Transalutanus[1] és el nom modern dau a un sistema defensiu de fortificacions del Imperi romà, construït en el llímit occidental dels boscs de Teleorman en la província romana de Dacia, en l'actual Romania[2].
Característiques
[editar | editar còdic]En 235 km de llongitut,[3] la ruta per est llimes acurtava en un 30% la llínea de comunicació al fort d'Oix (actual Breţcu), abans abastit per la ruta del Llimes Alutanus.[4][2] Es creu que el llimes es va traslladar cap a l'est, perque la ruta del Òlt no permetia l'alvanç a l'est.[5] El desplaçament es va produir molt pronte, en Antonino Pío. La construcció es va iniciar en Quint Marcio Turbón (107), va progressar en Sext Juliol Sever (120-126), i va finalisar en época de Septimio Sever (193-211).
El Llimes Transalutanus consistia en una muralla de terra en una altura mija de tres metros i un esgambi de dèu a dotze metros, en un fos davant.[5]. A lo llarc d'esta llínea, es varen construir un total de vint castrum a lo llarc de la calçada romana que discorria paralela a la muralla de terra. Estos forts figuren en la documentació de el CNL sobre el Llimes.[6]
Durant l'época de Filipo l'Àrap es va abandonar esta frontera militar entre 244 i 247 pels atacs de carps i getas o godos (confusió de Jordanes). Es va conseguir retornar despuix d'assegurar la ruta del pas de Bran. Un atre llimes es construiria en época posterior, la coneguda com Muralla de Constantino. Part del vallum va ser aprofitat pel ferrocarril rumà en el sector de via Curtea de Argeş-Chiuleștu-Roşiori de Vede-Turnu Măgurele.
En el marc d'un programa de la Comissió Rumana dels Llimes (Comisiei Naționale Llimes -CNL-), en 2016 es va iniciar el registre i la cartografia d'est llimes en la finalitat d'adequar la documentació dels llimes en Romania a les normes europees, en vistes a la seua possible inclusió futura en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[7][8]
Algunes seccions d'est llimes varen ser catalogades com monument istoric de Romania
- LMI: AG-I-s-A-13357. Sector nort del Llimes Transalutanus de Câmpulung.
- LMI: AG-I-m-A-13371.02. Sector del Llimes Transalutanus de Purcăreni.
- LMI: AG-I-m-A-13376.05. Sector del Llimes Transalutanus de Săpata de Jos.
- LMI: AG-I-m-A-13385.04. Sector del Llimes Transalutanus d'Urlueni.
Llista de fortes
[editar | editar còdic]- Flămânda (actual Poiana en Ciuperceni).
- Putineiu (actual Putineiu).
- Băneasa 1 (Băneasa).
- Băneasa 2 (Băneasa).
- Roșiorii de Vede 1 (Roșiorii de Vede).
- Roșiorii de Vede 2 (Roșiorii de Vede).
- Gresia (Stejaru).
- Ghioca (Crâmpoia).
- Urlueni 1 (Urlueni).
- Urlueni 2 (Urlueni).
- Fâlfani (Fâlfani).
- Săpata de Jos 1 (Săpata).
- Săpata de Jos 2 (Săpata).
- Albota (Albota).
- Purcăreni (Purcăreni).
- Câmpulung Muscel 1 (Câmpulung).
- Câmpulung Muscel 2 (Câmpulung).
- Voineștu (Voineștu.
- Rucăr (Rucăr).
- Cumidava, (Râșnov).
En relació en el nou alçament topogràfic del Llimes Transalutanus (vore més arriba), en els últims anys s'han descobert atres jaciments romans de caràcter militar que podrien estar relacionats en est Llimes:
- Valea Totiţa, entre els castra de Flămănda i Putineiu.
Els castra de Movila Şarpelui i Movila Tătaru, entre Ghioca i els castra de Urlueni. Chiuleștu (castrum Mărăcineni?) entre Albota i Purcăreni.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eugen S. Teodor, Donen Ştefan, Technological challenges on the Llimes Transalutanus.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Eugen Teodor, Uriaşul invizibil: Llimes Transalutanus. O reevaluare la sud de râul Argeş. Târgovişet: Editura Cetatea de Scaun, 2013.
- ↑ Dragoş Măndescu, Then and Now. The Llimes Transalutanus 130 Years after Its Discovery. Beitrage zoom welterbe Llimes - Bayerisches Landesamt für Denkmalpflege · Deutsche Limeskommission Llimes XXIII Proceedings of the 23rd International Congress of Roman Frontier Studies, Ingolstadt: 2015. C. Sebastian Sommer, Suzana Matšic (Hrsg.) · In Kommission: Nünnerich-Asmus Verlag · Mainz, 2018.
- ↑ Eugen Teodor, Maria-Magdalena Ștefan, Landscape archaeology along Llimes Transalutanus. Journal of Ancient History and Archaelogy, 1. 10.14795/j.v1i3.68, 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Margot Klee, Grenzen dones Imperiums. Leben am römischen Llimes. Stuttgart: Theiss, 2006, p. 87. ISBN 978-3-8062-2015-5.
- ↑ LIMES (anglés).
- ↑ Programul Național Llimes. Raport anual (2016) Plantilla:Ro
- ↑ Sitie web de la UNESCO (anglés).
- ↑ Eugen Teodor, De pauă pe Llimes Transalutanus. Despre turnurile de pe segmentul sudic, en: Arheologia peisajului și frontiera romană. Târgovișet: Editura Cetatea de Scaun, 2016, pp. 67–96.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llimes Transalutanus.- Dorel Bondonc, Repertoriul fortificaţiilor de pe ripa nordică a limesului Dunării de Jos în epoca romană târzie Plantilla:Ro.
- Llimes Transalutanus - proiect de cercetare Plantilla:Ro
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limes Transalutanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.