Cumidava
Cumidava va ser un assentament dacio i més vesprada un castrum romà situat a l'oest de Râșnov, en el llímit en la comuna de Vulcan i el riu Bârsa, en el districte de Brașov (Transilvania) de Romania.
És un monument istoric de Romania, en el còdic LMI BV-I-m-A-11284.02.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]
Despuix de la conquista romana de Dacia, la forma dacia Comidava va ser modificada pels escritors llatins a Cumidava, un fet comú en les inscripcions del llatí tardà.[2][3]
El terme és un compost de les paraules dacias dava -"ciutat"-, i comi, que segons els investigadors podria significar "amor, desig" -del iranio antic kamya[4]- o "bell".[5]
Una atra ciutat en el mateix nom, Comidava/Cumidava se situava en la zona de Remesiana.[6]
Història
[editar | editar còdic]
Les primeres referències a la localitat les trobem en la Geografia de Ptolomeo, en la forma Komidava (grec antic: Κομίδαυα). Els primers vestigis d'assentaments en el tossal de la ciutadella de Râșnov es remonten al Neolític. A continuació, una nova fase d'assentament es remonta a l'Edat del Bronze Primerenca (cultura Glina-Schneckenberg), identificant els arqueòlecs un assentament defés per muralles de terra, empalizadas i fossos en la zona este.
L'investigació arqueològica del jaciment va ser iniciada en 1856 per Johann Michael Ackner, que ho va identificar i va marcar, i continuada en 1939 per Mihali Macrea, de manera més sistemàtica.[7] Macrea va atestar la presència de ceràmica dacia en les excavacions del campament romà, demostrant que l'assentament romà va ocupar un de previ dacio.[8] Una tercera campanya d'excavacions va ser portada a terme entre 1969 i 1970 per Constantin Daicoviciu[9] Excavacions més recents han segut portades a terme des de 2010.
Una inscripció en pedra dedicada a Julia Avita Mamaea, mare de l'emperador Alejandro Sever datada entre el 222 i 235 d. C., permet la localisació de l'assentament dacio en l'àrea de l'actual Râșnov.[10] L'inscripció, trobada en els treballs de 1939 i de la que es conserven dos fragments en el Museu de Història de Brașov, diu lo següent:
Despuix de la conquista romana de Dacia, Septimio Sever (emperador de 193 a 211) per a ampliar la seua frontera va construir una série de catorze forts a entre 10 i 14 km a l'est del riu Òlt, cobrint una distància de 225 km, el Llimes Transalutanus, des de Flămânda en el Danubio a Cumidava en el nort. Es trobava conectada per una calçada militar en Oix (actual Breţcu), el campament romà més oriental en Dacia.[14] El castrum, situat just al nort de l'estratègic pas de Bran, podia albergar una cohorte milliaria o quingenaria equitata.
S'han trobat varis forts superposts en diferents fases. El més antic, de fusta i terra, data de l'época de Trajano i media 110x114 m, rodejat per un terraplé de 10 m d'ample i 2 m d'alt, en una sanga defensiva i 2 m de profunditat en els seus costats NO i SO[15] La segona fase de construcció correspon a un fort de pedra, en opus incertum, de 118 × 124 m en la porta praetoria en el flanc NE i murs d'1.5-1.7 m de gruixa. En els costats NE i SE el mur va ser dispost en la sanga de la fase anterior, reblida en les enrunes de la construcció de fusta i terra. En eixos costats de la fortalea es varen excavar tres sangues de 5×1.75 m, 5.50×1.25 m i 1.65×0.80 m, mentres que en el costat SO es varen excavar dos (3×1.25 m, 2.80×1 m), i una sola en el NO.[16] Esta segona fase està datada en l'última part del regnat d'Adriano o l'inici del d'Antonino Pío.
En 2016, noves excavacions varen revelar l'existència d'un fort més chicotet a uns 40 m a l'est del fort llarc, en unes dimensions aproximades 73×50 m, parcialment sobre el fort de pedra. Aproximadament a uns 78 m a el NE d'este fort es haa trobat un edifici de dos habitacions en àbsit semicircular orientat a el NO.
Guarnició
[editar | editar còdic]Va ser ocupada únicament per dos cohortes Vindelicorum Cumidavensis (cohors IV i V Nova)[17] que varen prendre el nom Cumidava com atesta l'inscripció trobada en el fort[10].[18][19] La seua principal missió era la defensa dels atacs dels carps i unes atres hordes bàrbares i el control dels passos de Bran i Oituz.
La IV Vindelicorum, una cohorte peditata quingenaria va ser traslladada d'Arzbach a Râșnov en algun moment al començament de el III, i va replicar en Cumidava el seu antic fort en Germania, a jujar per la disposició dels edificis en l'interior[15]. A destacar, l'edifici del pretori té una relació llarc-ample oposta a la del fort, en un estret pati en abdós.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Registre Nacional de Monuments Històrics de Romania, Districte de Brașov.
- ↑ Jochen Garbsch, The oldest military diplomar for Dacia. Roman frontier studies 1989: proceedings of the XVth International Congress of Roman Frontier Studies. Valerie A. Maxfield, Michael J. Dobson (ed.). University of Exeter Press: 1998, pp. 281–285. ISBN 978-0-85989-364-0.
- ↑ Wallace Lindsay, The Latin Language: An Historical Account of Latin Sounds, Stems, and Flexions. Cambridge University Press, 2010, p. 34. ISBN 1-108-01240-X, ISBN 978-1-108-01240-9.
- ↑ Wilhelm Tomaschek, Els restes de la langue dace en Li Muséon, Volume 2. Lovaina: Société dones lettres et dones sciences, 1883.
- ↑ V. Parvan, Getica. Bucarest: Cultura Nationala, 1926, p. 398.
- ↑ Ion I. Russu, Limba Traco-Dacilor, 2ª ed. Editura Științifică, 1967.
- ↑ Castrul roman de la Râșnov.
- ↑ Negru Mircea, The native pottery of Roman Dacia. Archaeopress, 2003.
- ↑ Raport științific privind derularea proiectului Strategii defensive și politici transfrontaliere. Integrarea spațiului Dunării de Jos în civilisația romană (STRATEG).
- ↑ 10,0 10,1 L'Année épigraphique: revue dones publications épigraphiques relatives a l'antiquité romaine. Académie dones inscriptions & belles-lettres, Presses Universitaires de France, 1968.
- ↑ Ion I. Russu, Inscriptiile Daciei Romane: Volume 3, Part 4. Editura Academiei de Stiinte Sociale si Politise a RSR
- ↑ Fasti archaeologici, Volums 28-29. International Association for Classical Archaeology, Sansoni Editore, 1973, p. 461.
- ↑ Alin-Sebastian Pintilie, Castrul roman Cumidava.
- ↑ Paul Lachlan MacKendrick, The Dacian Stones Speak. University of North Carolina Press, 2000. ISBN 9780807849392.
- ↑ 15,0 15,1 Felix Marcu, The fort at Râșnov (Cumidava) and the Cohors Vindelicorum. Acta Musei Napocensis, 55, 2018 I: 205-226.
- ↑ Petculescu et al. Râșnov, jud. Brașov [Cumidava]. Punct: Grăvaig donarșet, Erdenburg, Cronica Cercetărilor Arheologice; 2018
- ↑ Dumitru Protase, Istoria Romanilor: Daco-Romani, Romanici, Algeni. Acadèmia Româna, Secția de Științi Istorice și Arheologie, Editura Enciclopedică, 2001.
- ↑ Morgan de Dapper, Ol' Man River: Geo-archaeological Aspects of Rivers and River Plains. Acadèmia Press, 2009. ISBN 978-90-382-1404-7.
- ↑ Kurt W. Treptow, Ioan Bolovan, A History of Romania. East European Monographs, 1996. ISBN 978-0-88033-345-0.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mihail Macrea, Cumidava, Anuarul Institutului de Studii Clasice, 4, 1941 – 1943 (1944), p. 234 – 261.
- Nicolae Gudea, I. Pop, Castrul roman de la Râșnov -Cumidava. Contribuții la cercetarea limesului de sud-est al Daciei romane. Brașov: 1971.
Sorin Olteanu, Linguae Thraco-Daco-Moesorum - Toponyms Section. Florian Matei-Popescu, Ovidiu Ţentea, The Eastern Frontier of Dacia. A Gazetteer of the Forts and Units. En: Vitalie Bârcă, Orbis Romanus and Barbaricum. The Barbarians around the Province of Dacia and Their Relations with the Roman Empire. Cluj-Napoca: Mega Publishing House, 2016. ISBN 978-606-543-755-5, pp. 7–24. Felix Marcu, The Internal Planning of Roman Forts of Dacia. Bibliotheca Mvsei Napocensis XXX. Cluj-Napoca: Mega Publishing House, 2009. ISBN 978-606-543-058-7, pp. 218–224. Ovidiu Ţentea, Britta Burkhardt, Baths on the Frontiers of Roman Dacia / Băile de pe frontierele Daciei romane. Bucarest: 2017, p. 35.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumidava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.