Lovaina
Lovaina (Plantilla:Lang-nl, Plantilla:IPA-nl; en francés: Louvain Plantilla:AFI-fr; en alemán: Löwen) és una ciutat de Bèlgica, ubicada en la confluència dels rius Dijle i Voer. És la capital de la província de Brabante Flamenc, en la regió de Flandes.
Ubicació
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Lovaina.
La primera menció de Lovaina ("Loven") és de l'any 891, quan un eixèrcit vikingo va ser derrotat pel rei franc Arnulfo de Carintia. Segons la llegenda, els colors roig-blanc-roig de la seua bandera representen les vores tacades de sanc del riu Dyle despuix d'esta batalla.
Situada en el riu i prop de la fortalea dels ducs de Brabante, Lovaina es va convertir en el més important centre del comerç en el ducado entre els sigles XI i XIV. Una mostra de la seua antiga importància com a centre de fabricació de tela, està molt ben reflectida en el robage típic de Lovaina, conegut en texts de finals dels sigles XIV i XV com lewyn (o també Leuwyn, Levyne, Lewan(i), Lovanium, Lovaina).[1]
En el XV, una nova época dorada va començar en la fundació de la per ara més gran i més antiga universitat de Bèlgica, l'Universitat Catòlica de Lovaina, en 1425. En el XVIII Lovaina es va fer encara més important com a resultat del florecimiento de la cerveseria ara denominada InBev.
Va pertànyer al Estat borgoñón i als Països Baixos Espanyols, llevat uns pocs mesos entre l'Edicte Perpetu de 1577 i la batalla de Gembloux de 1578 en els que va estar en poder dels rebels neerlandesos. Va resistir un lloc franc-neerlandés en 1635. El 25 de maig de 1706 va ser ocupada per les tropes de l'Aliança de L'Haya.[2] Passant a formar part en 1714 dels Països Baixos Austríacs.
En el XX, les dos guerres mundials infligieron un dany considerable a la ciutat. Despuix de l'entrada dels alemans en la Primera Guerra Mundial, la ciutat va sofrir greus danys per la política alemana de Schrecklichkeit. L'alcalde, el rector de l'universitat i tots els oficials de policia de la ciutat varen ser eixecutats. La biblioteca de l'universitat va ser destruïda deliberadament per l'eixèrcit alemà el 25 d'agost de 1914, usant gasolina i pastilles incendiàries. Centenars de mils de volums i manuscrits irreemplazables del Gòtic i el Renaixença es varen perdre. El món estava indignat per açò i la biblioteca va ser completament reconstruïda despuix de la Primera Guerra Mundial en els fondos de caritat nortamericana i les indemnisacions de guerra dels alemans. Durant la Segona Guerra Mundial, l'edifici va ser incendiat en 1944 i va tindre que ser restaurat de nou. Seguix en peu com a símbol de les guerres i de la solidaritat aliada.
Demografia
[editar | editar còdic]Evolució
[editar | editar còdic]Totes les senyes històriques relatius a l'actual municipi, el següent gràfic reflectix la seua evolució demogràfica, incloent municipis despuix d'efectuada la fusió l'1 de giner de 1977.
Educació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis llingüística de Lovaina.
| Universitat | Fundació | Acrònim | Tipo | |
|---|---|---|---|---|
| Biblioteca central de l'Universitat Catòlica de Lovaina | KU Leuven | 1425 | KUL | Universitat pública i catòlica de parla neerlandesa - "Universitat Catòlica de Lovaina la Vella" |
Lovaina és una verdadera "ciutat universitària", ya que durant l'any acadèmic la majoria dels habitants del centre són estudiants. Tal és el punt d'ambient universitari que fòra de Bèlgica és coneguda com la "Salamanca europea". L'Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven), fundada en 1425, és una de les universitats catòliques més antigues que encara existixen en el món. Esta universitat és la més gran de Bèlgica i està entre les millors universitats del món segons "The Times Higher Education" 2016. Se situa en el posat número 35 a nivell global i en la 12.ª posició a nivell europeu. Segons el rànquing de Reuters, la KU Leuven és la segona universitat més innovadora d'Europa, solament superada pel Imperial College de Londres.
Es va escindir en 1968 com a conseqüència del conflicte entre flamencs i valones en una sèu flamenca (la Katholieke Universiteit Leuven o Universitat de Lovaina la vella), que permaneix en Lovaina, i una sèu francòfona (la Université Catholique de Louvain) que es va instalar en Lovaina-la-Nova, un poble creat a propòsit en el Brabante valón.
Hi ha també un número de hogescholen (universitat professional, traduït lliteralment: "escoles superiors") com la Hogeschool Catòlica de Lovaina (KHLeuven, Katholieke Hogeschool Leuven), aixina com un colege universitari: Groep T (Grup T).
En el seu Institut Superior de Filosofia es troben els Archius Husserl que fundara el pare franciscano Herman Leo van Breda salvant els més de 40 000 folis de l'obra del gran filòsof alemà Edmund Husserl de la seua segura destrucció per part del règim nazi. Els Archius Husserl són els responsables de la publicació de les obres completes del filòsof baix la denominació d'Husserliana.
Un dels millors conservatoris de música de Bèlgica té la seua sèu en Lovaina: l'Institut Lemmens, que es descriu com "Facultat de Música, Arts Escèniques i de l'Educació". És conegut per la seua educació en Musicoterapia i en Art Dramàtic.
Hi ha estudiants d'unes 120 nacionalitats de tot lo món. En la seua majoria són belgues i li seguixen els neerlandesos. Molts dels estudiants internacionals reben respal financer de beques com Erasmus mundus.
Economia
[editar | editar còdic]El principal recurs econòmic de la vila és l'universitat, lo que fa que se li conega des del barroc com a «ciutat d'estudiants i monges».
Donada la presència de l'Universitat Catòlica de Lovaina, una important institució europea per a l'investigació acadèmica i l'educació, la major part de l'economia local es concentra en els beneficis derivats de l'investigació acadèmica. Hi ha vàries empreses dedicada a la biotecnología i les TIC; Gasthuisberg és l'hospital acadèmic i centre d'investigació. Ademés, hi ha un gran número de proveïdors privats de servicis en el camp mèdic i jurídic.
En ser la capital de la regió del Brabante Flamenc, significa que hi ha moltes institucions governamentals ubicades en Lovaina, aixina com la sèu regional de les empreses de transport, tals com De Lijn. Com el més gran i una de les ciutats més antigues de l'immediat veïnat flamenc de Lovaina, en un ampli repertori de cafens, restaurants, institucions culturals i barris comercials, la ciutat també atrau a gent de les ciutats i pobles propencs.
Lovaina també és la sèu mundial de la companyia multinacional Anheuser-Busch InBev, la major companyia de cervesa del planeta. De fet, la fàbrica de cervesa Stella Artois de InBev i les oficines principals dominen tota la partix nordest de la ciutat, entre l'estació de ferrocarril i el canal de Malinas.
Deport
[editar | editar còdic]| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| Oud-Heverlee Leuven | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Segona Divisió de Bèlgica | Donen Dreef | 2002 |
| ZGL | Archiu:Futsal pictogram.svg Fútbol Sala | Primera divisió | Instalacions KU Leuven | 1996 |
| Stella Artois Leuven Bears | Archiu:Basketball pictogram.svg Bàsquet | Lligue Ethias | SportOase | 1999 |
Cultura
[editar | editar còdic]
La seua vida cultural s'articula entorn a l'universitat. La biblioteca central i el STUK (centre d'art i cultura) organisen tot tipo d'exposicions, concerts i obres de teatre.
Un dels conservatoris de Bèlgica té la seua sèu en Lovaina: l'Institut Lemmens, que es descriu com "Facultat de Música, Arts Escèniques i Educació". És conegut pel seu Music Therapy Education i el seu Wordart-Drama Education. El Kunstencentrum STUK és un centre cultural i un lloc en el centre de la ciutat per a la música, el teatre, l'art sonor i la dansa. Lovaina és coneguda pel seu festival de roc d'estiu, Marktrock. Lovaina també té algunes orquestes universitàries famoses, com l'Orquesta Simfònica de l'Universitat (USO), la Banda Simfònica de l'Universitat (UHO) i l'Orquesta de Arenberg (Arenbergorkest).[3]
En setembre de 2009, es va inaugurar en la ciutat el 'M - Museum Leuven'. És un museu d'art contemporàneu i històric, ubicat prop de het Ladeuzeplein. Ha acollit exposicions d'artistes internacionals com Angus Fairhurst, Sol LeWitt, Rosega Ethridge i Charles Burns, aixina com d'artistes belgues com Ilse D'Hollander, Jan Vercruysse, Antoon Van Dyck i Freek Wambacq.
Lovaina també té una rica cultura de la cervesa, sent el lloc de naiximent de vàries cerveses com Stella Artois,[4] Leuvense Tripel, Domus[4] i Keizersberg.També té varis bars que es enorgullecen d'oferir una àmplia varietat de cerveses locals i internacionals, inclós un bar que diu oferir més de 3000 cerveses diferents.
l'Institut Superior de Filosofia és famós en tot lo món pels archius del filòsof alemà Edmund Husserl.
Monuments
[editar | editar còdic]
Entre els seus monuments cal destacar la biblioteca de l'universitat, incendiada durant la Primera Guerra Mundial i reconstruïda en aportacions de les universitats nortamericanes. També és interessant la plaça Major o «Grote Markt», en un esplèndit Ajuntament típic de l'arquitectura flamenca. La «Oude Markt», o plaça vella, centre de la nit universitària. Especial atenció mereix el beaterio o begijnhof o Beguinaje, que l'Unesco va declarar patrimoni de la humanitat i que és en realitat un vell monasteri habilitat com a colege major d'estudiants.
l'iglésia de Sant Pedro (1425-1500) va ser acabada per Jan Keldermans i Matheus de Layens. Durant la Segona Guerra Mundial l'iglésia va resultar danyada; durant la seua restauració es va trobar una cripta romànica de el XI. En l'iglésia en sí hi ha vàries pintures dels sigles XVII i XVIII, pero la més famosa és la gòtica Últim sopar de Dirk Bouts. Ací es troba la tomba del duc Enrique I de Brabante. La torre, de 50 metros d'altura, estava pensada per a alcançar els 169 metros, pero mai es va completar. Alberga un carillón. La torre va ser inclosa en la llista de l'Unesco de «Campanars de Bèlgica i França» en 1999.
Membre de la Ret Internacional de Ciutats Cervantinas
[editar | editar còdic]Des de 2023 Lovaina forma part de la Ret Ret Internacional de Ciutats Cervantinas. Els motius de la seua elecció són diversos:
- La ciutat manté vínculs històrics, culturals i llingüístics duradors en el món hispànic, influenciats pel regnat de Felipe II en els Països Baixos durant l'época de l'escritor Miguel de Cervantes. Eixemples d'esta conexió inclouen la cooperació entre les universitats de Lovaina i Alcalà, aixina com l'agermanament entre l'Iglésia de Sant Pedro de Lovaina i la Basílica d'Alcalà, les úniques iglésies magistrals.[5]
- Lovaina conta en uns 1500 estudiants que anualment deprenen espanyol en el Centre de Llengües Modernes (CLT), l'Universitat de Lovaina i atres centres educatius. Ademés, colabora activament en l'Universitat d'Alcalà, la ciutat cervantina per excelència, i atres ciutats de la ret cervantina, promovent l'art, la lliteratura, la diversitat llingüística, l'intercanvi cultural, l'innovació, la creativitat i valors universals com la llibertat, els drets humans i la solidaritat, inspirats en l'obra de Cervantes.[5]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Lovaina està hermanada en les següents ciutats:
- Bolduque (Països Baixos)
- Cracovia (Polònia)
- Lüdenscheid (Alemània)
- Rennes (França)
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Blaeu Atles (UCLA Library - YRL Reference and Instructional Services)
- ↑ (1706) Europische mercurius (en nl), by Andries van Damme.
- ↑ arenbergorkest.ulyssis.be (holandés)
- ↑ 4,0 4,1 Fodor's Travel Publications, Inc. Fodor's Belgium, Fodor's Travel Publications, p. 27. ISBN 978-1-4000-0881-0.
- ↑ 5,0 5,1 «Lovaina - Ret de ciutats cervantinas» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2025-01-28.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lovaina.
- Sitie web oficial de Lovaina
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lovaina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.