Edicte perpetu de 1577

Edicte perpetu de 1577

El Edicto Perpetuo (també conegut com el tratado de Marche-en-Famenne) firmat per dò Juan d'Àustria el 12 de febrer de 1577, és un document pel que es reconeix el contingut dels acorts de la Pacificació de Gante entre la Corona espanyola i els Estats Generals de les províncies dels Països Baixos. Pretenia posar fi a la guerra dels Huitanta Anys.

Per mig de l'edicte, els firmants es comprometien a:

• Acceptar els acorts continguts en la Pacificació de Gante;
• Les províncies rebels reconeixerien a Felipe II com el seu rei i a Dò Juan d'Àustria com el seu tutor;
• El respecte al catolicisme de les províncies rebels;
• Els terçs espanyols, italians, alemans i borgoñones deurien abandonar els Països Baixos (en l'excepció del Ducado de Luxemburc) vint dies despuix de la ratificació de l'edicte per Felipe II. Tampoc s'abandonaria la ciutat catòlica de Roermond, lo que va provocar un fallanc sege dels Estats entre octubre de 1577 i giner de 1578;
• Abdós parts firmants renunciarien a tota aliança contrària a l'edicte;
• Amnistia general.

L'arribada del archiduc Matías en la pretensió d'erigir-se en governador dels Països Baixos, l'utopia de la tornada al catolicisme de les províncies ya majoritàriament protestants i les diferències entre catòlics i protestants dins dels mateixos rebels varen convertir a l'Edicte Perpetu en paper mullat. Juan d'Àustria ocuparia les ciutadelles de Givet i Namur el 24 de juliol d'eixe mateix any. Reiniciant-se una guerra que solament s'interrompria trenta anys despuix en la Treua dels dotze anys.