Llimes Moesiae
El Llimes Moesiae o Llimes Moesicus és el terme modern dau a una série de fortalees romanes en la frontera nort de la província de Mesia a lo llarc del riu Danubio entre la costa del mar Negra i Panonia des de el I. Consistia en la secció oriental del cridat Llimes del Danubio i protegia les províncies romanes de Mesia Superior i Inferior al sur del riu. La part oriental (hui en Romania) és coneguda en ocasions com Llimes Scythiae minoris, ya que estaria més vesprada en la província d'Escitia Menor.
Característiques
El Llimes Moesiae inclou en llínees generals els forts i stationes a lo llarc del Danubio des de Singidunum (Belgrat) a la desembocadura del riu en la mar Negra.[1] No estava fortificada en empalisades o un mur fronteriç sino que els forts estaven conectats per una calçada i tenien el reforç de huit fortalees legionari, molts fortes per a tropes auxiliars i torres de vigía i senyals. Els forts del Danubi estan separats entre sí entre 10 i 30 km i a sovint no es veuen entre sí.[2]
Les fortalees legionari eren huit: Singidunum, Viminacium, Aquae, Ratiaria, Oescus, Novae, Dorostorum i Troesmis. Atres forts[3] en el Danubi incluian a Augustae, Valeriana, Variana, Almus, Regianum, Dimum, Nikópol, Dorticum, Sexaginta Prista, Scaidava, Arrubium, Bononia i Ad mare Castrum.[4]
La frontera es dividia en dos grans seccions en el riu Iskar en Oescus, marcant aixina mateix la frontera entre les províncies de Mesia Superior i Inferior. La gola del riu en Đerdap formava una barrera entre el noroest i el noreste de Mesia difícil de superar, complicant la comunicació entre els eixèrcits de Panonia i Mesia. Este problema es va solucionar en la construcció d'una carretera de tres metros d'ample baix Trajano, que va usar a la Legio VII Claudia per a excavar el camí en la roca. Una atra millora per a la navegació va ser la coonstrucció d'un canal prop de Novi Sip per a evitar els perillosos ràpits. Els seus dos extrems eren vigilats per forts. L'edifici més conegut d'est llimes va ser el Pont de Trajano en Drobeta/Turnu Severin de principis de el II, el primer pont permanent sobre el baix Danubio, en forts en cada u dels seus extrems.
Història
Establiment
Augusto va ser el primer en expandir la frontera surest de Macedònia a la llínea del Danubio per a incrementar la profunditat estratègica entre la frontera i Itàlia i proporcionar una ruta de suministraments fluvial per als eixèrcits romans en la regió.[5] Se li va donar prioritat al baix Danubi i Marco Licinio Craso, procònsul de Macedònia des del 29 a. C. va dur als bastar-nos cap al Danubio. La Legio IV Scythica va ser inicialment estacionada en Mesia (provablement en Viminacium per a contrarrestar els atacs provinents de Tracia i els agressius pobles del nort del riu. Com a resultat del continu saqueig per part dels dacios cada volta es congelava el riu, Augusto va decidir enviar contra ells a algun dels seus provats generals com Sext Elio Taste i Gneo Cornelio Léntulo Augur entre l'1 i l'11 a. C.[6] Léntulo els va tornar al nort del riu i va emplaçar numeroses guarnicions en la vora dreta del riu per a defendre-la de possibles futures incursions. Estes guarnicions serien la llavor del Llimes Moesiae.[7] En esta fase, els forts fronteriços estaven defesos per murs de terra i empalisades de fusta.
Mesia va passar a ser una província a banda en l'any 6 d. C. Les expedicions militars romanes més allà del Danubi varen aplegar fins a uns cent quilómetros al nort del delta del Danubio. Per la seua banda, els dacios incursionaron al sur del riu en 68-69[8] i a finals de l'any 85 o començos del 86 el rei Dures va atacar Mesia agarrant als romans per sorpresa, per lo que li governador, Cayo Opi Sabino, i les seues tropes, varen ser aniquilades.[9]
Just abans de la guerra de Dacia de Domiciano que va seguir a l'incursió dacia, en l'any 87 l'emperador va reemplaçar les defenses de fusta i terra dels forts del Danubi per construccions en pedra (servixca d'eixemple Taliata). Acompanyat per Cornelio Fusco, prefecto del pretori, es va dirigir a Mesia en les legions Legio IV Flavia Felix de Dalmacia, Legio I Adiutrix i Legio II Adiutrix, netejant definitivi,amentede invasores la província.
Expansió més allà del llimes
En el hivern dels anys 98-99 Trajano va aplegar al Danubio, montant els seus quarters en el forta de Diana junt a l'actual Kladovo iniciant les preparacions del seu atac a Dacia en les Portes de Ferro, construint baix el fort de Pontes un gran port en grans horrea. Entre la primera i segona guerra, entre 103 i 105, l'arquitecte Apolodoro de Damasc construiria ací el pont de Trajano, un dels majors guanys de l'ingenieria romana.
L'ocupació militar total de la planura entre el somontano dels Cárpatos i el Danubi es va donar a finals de la primera guerra de Trajano (101-102). La majoria dels forts d'esta zona, no obstant, serien establits solament despuix de la conquista final del regne dacio en 106. Els romans no varen retirar les guarnicions d'est llimes per la necessitat de preservar el control del transport i comerç pel riu[10] i perque les tropes ací emplaçades constituïen una reserva estratègica a usar en atres fronts quan fora necessari.
L'abandó de Moldàvia i la creació del Llimes Transalutanus poden ser datats en el regnat d'Adriano. Despuix d'un llarc periodo de pau, Septimio Sever va reconstruir les defenses de Mesia Superior i baix Caracalla es varen estendre els treballs de recuperació com pot observar-se en Pontes i en atres forts de les Portes de Ferro, a on el disseny original va ser reforçat en portes i torres. Un nou fort va ser construït en una illa en el riu Porečka.
Retirada al Danubi
La retirada romana de Dacia va ocórrer durant el regnat de Galieno (260-68), abans de la data tradicional del 275 quan Aureliano va establir la província de Dacia al sur del Danubio.[11] En el periodo romà tardà, l'extendión del control i l'ocupació militar del territori al nort del Danubi és objecte de controvèrsia. El fort romà de Pietroasa de Jos, en una posició alvançada propenca a Moldàvia sembla haver segut ocupat fins al IV, aixina com uns atres fortes en la vora esquerra del riu com Sucidava (cap del Pont de Trajano), Barpşi, i la no ubicada Constantiniana Daphne.[12]
El Brazda lui Novac de Nord (o Mur de Constantino), va ser construït, segons recents investigacions en temps d'este emperador (330), al mateix temps que els Dics del Diable o Llimes Sarmatiae, una série de terraplens defensius en fos construïts entre Romania i les planures de Panonia. De manera similar, encara que aprofitant en part el Llimes Transalutanus, existix el conegut com Brazda lui Novac de Sud, la funció del qual i orígens són incerts. L'absència d'evidències de fortes romans tardans o assentaments a lo llarc del seu recorregut i al sur del miso sugerix una data més tardana, provablement migeval.
Referències
- ↑ R. Ployer, M. Polak, R. Schmidt, The Frontiers of the Roman Empire. A Thematic Study and proposed World Heritage Nomination Strategy. Vienna/Nijmegen/Munich, 2017, p. 41, 75-6.
- ↑ Emil Jęczmienowski, The Fortifications of the Upper Moesian Llimes. Topography, Forms, Garrison Sizes. Światowit: Annual of the Institute of Archaeology of the University of Warsaw, Vol. X (li), 2012.
- ↑ Emil Jęczmienowski, The Fortifications of the Upper Moesian Llimes on the Eve of Trajan’s Dacian Wars. Ad Fins Imperii Romani. Studia Thaddaeo Sarnowski Ab Amicis, Collegis Discipulisque Dedicata, 2015.
- ↑ Vici.org.
- ↑ Res gestae Divi Augusti.
- ↑ R. Syme, Danubian Papers. Londres: 1971, p. 40 i Addenda p. 69 ff.
- ↑ Floro, Epitome of Roman History, II, 28, 18-19
- ↑ Tácito, Històries, III. 46.
- ↑ András Mócsy, Pannonia and Upper Moesia: A History of the Middle Danube Provinces of the Roman Empire. Nova York: Routledge, 2014. ISBN 978-1-317-75425-1.
- ↑ Nicolae Gudea, Die nordgrenze der römischen provinz obermoesien. Materialien zu ihrer Geschichte (86–275 n. Chr.), “Jahrbuch dones Römisch-Germanischen zentralmuseums Mainz” 48, 1–118.
- ↑ Ioan Bogdan Cătăniciu, Evolution of the system of defence works in Roman Dacia. Oxford: BAR International séries 116, 1981, pp 53-55.
- ↑ Dorel Boncoc, Repertoriul fortificaţiilor de pe ripa nordică a limesului Dunării de Jos în epoca romană târzie Plantilla:Ro.
Bibliografia
Alessandro Galimberti, The Emperor Domitian. A Companion to the Flavian Age of Imperial Rome. Malden, Massachussets: Wiley Blackwell, 2016.
- Peter Heather, The Goths. Malden: Blackwell ed., 1998.
- Theodor Mommsen, The Provinces of the Roman Empire. Nova York: Barnes & Noble Books, 1996. ISBN 0-7607-0145-8.
- J.S. Wacher, The Roman world. Nova York: Routledge Publisher, 2002. ISBN 0-415-26314-X.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limes Moesiae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.