Anar al contingut

Macedònia (província romana)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia (en llatí, Macedònia) va ser una província romana establida oficialment en 146 a. C., en acabant de que el general romà Quint Cecilio Metelo derrotara a Andrisco de Macedònia en 148 a. C., i les quatre repúbliques clients de Roma en la regió anaren dissoltes. La nova província estava formada per Macedònia, Epiro, Tesalia, i parts d'Iliria, Peonia i Tracia.

La província romana de Macedònia comprenia tota l'extensió de territori que va des del Adriático fins al riu Nesto d'oest a est, i des de la llínea que formen els monts Escarde, Orbelo i l'extrem occidental del Ródope fins a Tesalia i l'Epiro en el sur.

Per una atra part, dins de la mateixa es distinguia entre la Macedònia Inferior i la Macedònia Superior. La primera es corresponia en la regió de Macedònia contigua a la mar, llimitat pel Peneo, que la separava de Tesalia i Magnesia, i pel riu Haliacmón, que la separava de la Macedònia Superior. Esta última també cridada Lliure, es corresponia en la regió interior de Macedònia, comprenent els territoris de Linco, Pelagonia, Oréstide i Elimia a l'oest del Haliacmón.

Descripció

Organisació

Despuix de les reformes de Diocleciano a finals de el III, Epirus Vetus va ser dividida i en algun moment de el IV, la província de Macedònia en sí va ser dividida en Macedònia Primera (en el sur) i Macedònia Salutaris (en el nort).

Estes províncies estaven totes subordinades a la diòcesis de Macedònia, una de les tres diòcesis que varen ser incloses en la prefectura pretoriana de Ilírico, organisada en 318. Quan la prefectura de Ilírico va ser dividida entre l'Imperi romà d'Occident i l'Imperi d'Orient en 379, les províncies macedonias varen ser incloses en Ilírico Oriental. En la divisió permanent de l'Imperi en 395, Macedònia va passar a l'Oriental, que més vesprada evolucionaria per a convertir-se en l'imperi bizantí.

Les províncies romanes de Epirus vetus i Epirus nova en relació en els llímits moderns.

Epirus Vetus

Epirus vetus o Epiro Antic va ser una província en l'Imperi romà que es correspon en la regió d'Epiro. Entre l'any 146 a. C. i 395, va ser incorporat a la província romana de Macedònia. La capital[1] de Epirus vetus va ser Nicópolis, una ciutat fundada per Octaviano en memòria de la seua victòria sobre Antonio i Cleopatra en Accio.

Epirus Nova

Epirus nova o Epiro Nou o Illyria Graeca[2][3][4] o Illyris proper va ser una província del Imperi romà establida per Diocleciano (244-311) durant la seua reestructuració dels llímits provincials. La província, pertanyent a la província romana de Macedònia.[5][6] Més tart es va convertir en un thema[7] del Imperi bizantí. Dirraquio (o Epidamno) va ser establida com la capital de Epirus nova.[8] La regió de Epirus Nova es correspon[9] en una part d'Iliria que era ara en part helènica[10] i en part helenizada.[11] La regió era la llínea de divisió[12] entre les províncies d'Ilírico i Macedònia. La regió va patir terribles terremots.

Els ostrogodos guiats per Teodorico varen ser detinguts en Epirus nova per Sabiniano.[13] Varen entrar en 479, a on varen permanéixer fins a 482.[14]

Una figura important de la Macedònia romana és el sant patró de la ciutat de Salónica, Sant Demetrio, que va ser martirisat en 306.

Economia de la Macedònia romana

L'Imperi romà baix Adriano (va governar 117-38), mostrant la província senatorial de Macedònia en el surest d'Europa.

El regnat d'Augusto va ser el començ d'un llarc periodo de pau, prosperitat i riquea per a Macedònia, encara que si ben la seua importància en la posició econòmica del món romà disminuïa comparada en el seu veí, Àsia Menor.

L'economia va ser molt estimulada en la construcció de la Via Egnatia, l'instalació de comerciants romans en les ciutats, i la fundació de colónies romanes. El govern imperial va dur, en les seues carreteres i sistema administratiu, a un bum econòmic, que va beneficiar tant a la classe gobernant romana com a les classes més baixes. En vastes terres de cultiu i riques pastures, les grans famílies gobernant amasaron enormes fortunes en una societat basada en el treball esclavista.


La milloria de les condicions de vida de les classes productives va dur a un aument del número d'artesans en la regió. Canteros, miners, ferrers, etc. varen ser amprats en cada tipo d'activitat comercial i d'artesania. Els grecs varen ser àmpliament amprats com a tutors, educadors i doctors a lo llarc del món romà.

Les exportacions estaven basades essencialment en l'agricultura i el ganado, mentres que el ferro, coure, i or i els productes com la fusta, resina, alquitrà, cànem, lli i peix ern també exportats. Una atra font de riquea eren els ports de la zona, com els de Díon, Pella, Tesalónica i Casandrea.[15]

Difusió del cristianisme en la província

En la ciutat de Filipos, fundada pel rei Filipo II va existir una naixent comunitat cristiana, a la qual l'apòstol Pablo, escriu al voltant de l'any 61 l'Epístola als filipenses.[16]

Referències

  1. ↑ "The visible past: Greek and Roman history from archaeology 1960-1990", per Michael Grant, 1990, ISBN 0-684-19124-5, pàgina 98
  2. ↑ The Loeb Editor's Notes, 28 Nova Epirus or Illyris Graeca
  3. ↑ A new classical dictionary of Greek and Roman biography, mythology, and geography: partly based upon the Dictionary of Greek and Roman biography and mythology per Sir William Smith, 1851, pàgina 392
  4. ↑ Catholic Encyclopedia - Durazzo
  5. ↑ Handbook of Ancient Geography and History per Ptz Wilhelm, ISBN 1-113-19974-1, La (734) porció meridional, o Illyria Graeca, pertanyia a la província de Macedònia.
  6. ↑ Atles of Classical History per R. Talbert, 1989, pàgina 175: "... va dividir la diòcesis de Mesia en dos, cridades Tracia i Macedònia, l'última formada per les províncies de Epirus Nova i Macedònia cap al sur. Pero hi ha evidències de que Constantinoconsideró ..."
  7. ↑ "Encyclopedia of ancient Greece" per Nigel Guy Wilson, 2006, ISBN 0-415-97334-1, pàgina 246
  8. ↑ Hendry, p. 299. La geografia és totalment correcta per al temps de Servio, ya que la reorganisació de Diocleciano dels llímits provincials varen incloure la creació de la província de Epirus Nova a partir del Ilírico meridional en Dirraquio (=Epidamno) com la seua capital.
  9. ↑ Wilkes, J. J. "The Illyrians", 1992, ISBN 0-631-19807-5, pàgina 210
  10. ↑ "American journal of philology", Τόμοι 98-99, per JSTOR (Organization), Project Muse, 1977, pàgina 263, la parcialment helènica i parcialment helenizada Epirus Nova
  11. ↑ "American journal of philology", Τόμοι 98-99, per JSTOR (Organization), Project Muse, 1977, pàgina 263, l'en part helènica i en part helenizada Epirus Nova
  12. ↑ "Migrations and invasions in Greece and adjacent areas" per Nicholas Geoffrey Lemprière Hammond, 1976, ISBN 0-8155-5047-2, pàgina 54: La llínea de divisió entre Ilírico i la regió grega Epirus nova
  13. ↑ "A history of the Ostrogoths" per Thomas S. Burns, 1991, ISBN 0-253-20600-6, pàgina 63
  14. ↑ "Epirus Vetus: The Archaeology of a Clapix Antique Province" (Duckworth Archaeology) per William Bowden, 2003, ISBN 0-7156-3116-0, 2003, pàgina 196
  15. ↑ Macedònia - Province of the Roman Empire
  16. ↑ «Coneixent la carta de Pablo als Filipenses» (en és-es). Coalició pel Evangelio. Consultat el 2022-10-16.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Macedònia_(província_romana)&oldid=1249689»