Dirraquio
Dirraquio [lower-alpha 1] va ser una antiga ciutat costera del Ilírico. Correspon a l'actual ciutat albanesa de Durrës.
Nom
[editar | editar còdic]Encara que els grecs li varen donar majoritàriament el nom d'Epidamno, l'acunyament de moneda de la ciutat només utilisava les abreviatures del nom ___protected_title_1___.[1] va ser elegit com a nom casi únic de la ciutat en els texts llatins en acabant de que la República romana obtinguera el control de la regió despuix de les Guerres ilíricas en el 229 a. C.[2]
Encara que el nom Epidamnos/Epidamnus era més comú entre els autors grecs antics, va ser canviat el seu nom pels romans. Alguns autors opinaven que el grec era un nom de mal agüero i que el canvi es va fer per a donar el regrés a esta situació.[3] No obstant, el nom «Dirraquio» és també d'orige grec i va ser amprat pel poeta Euforión de Calcis. Estrabón ampra el nom per a nomenar tant a la península com a la ciutat construïda sobre ella [4] i lo mateixa fa el poeta Alejandro. Segons Pausanias, no ocupava exactament el mateix lloc que la grega Epidamno,[5] per lo que és provable que heretara el nom d'esta pel seu millor emplaçament.
Història
[editar | editar còdic]Despuix de passar a domini romà i canviar de nom, és mencionada com un Estat lliure per Cicerón.[6] Durant la segona guerra civil de la República romana, va ser escenari d'una important batalla entre Juliol César i Pompeyo, en la que el segon va eixir victoriós despuix d'una série de notables operacions.[7] Més vesprada, la ciutat es va posar del costat de Marco Antonio en les últimes etapes de les guerres civils romanes i despuix de la seua conquista va ser entregada per Augusto als seus soldats. Durant el Baix Imperi romà es va convertir en la capital de la província de Nou Epiro i en época bizantina li la menciona com un lloc d'importància.[8] La seua patrona va poder ser la deesa Venus.[9]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Cabanes, Pierre (2008). «Greek Colonisation in the Adriatic», ocha R. Tsetskhladze (ed.). Greek Colonisation: An Account of Greek Colonies and Other Settlements Overseas, Brill, pp. 166, 169. ISBN 9789047442448. Dirraquio (___protected_title_2___)
- ↑ Demiraj, Shaban (2006). The origin of the Albanians: linguistically investigated, Acadèmia de Ciències d'Albània. ISBN 9789994381715.
- ↑ Plinio el Vell. III, 23.
- ↑ Estrabón. 316.
- ↑ Pausanias. VI, 10.
- ↑ Cicerón, Cartes als familiars. XIV, 1.
- ↑ Juliol César, Guerra civil. III, 42-76; Apiano, Guerres civils. II, 61.
- ↑ Cedreno. 703; Nicéforo Calisto, XVII, 3.
- ↑ Catulo. XXXIV, 11.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dirraquio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>