Epiro

Epiro

Epiro o Épiro (Plantilla:Lang-grc Ḗpeiros, lit. 'continent') és una regió geogràfic-històrica dels Balcans habitada en l'antiguetat per diverses tribus gregues i hui compartida per Grècia i Albània. En l'actualitat la major part d'esta regió és una de les 13 perifèria de Grècia cridada perifèria de Epiro i la part d'Albània és coneguda com Epiro Septentrional. Els seus llímits eren: al nort en Iliria i Macedònia, al sur en el golf de Ambracia i Etolia, a l'est en Tesalia i a l'oest en el mar Jónico. El sector central i septentrional de Epiro durant l'antiguetat clàssica constituïa la regió anomenada Molosia. El sistema montanyós cridat Pindo separa esta regió de Tesalia.

Va ser, i seguix sent, una regió agrària en la que es cultiva sobretot blat i uns atres cerealés, verdures, frutas, oliveras i tabac.

Tota la regió va mantindre freqüents guerres en la seua veïna Macedònia, llevat en el periodo en que els reis Molosia varen firmar llaços d'amistat en Filipo II de Macedònia que es va casar en la princesa Olimpia de Epiro filla de Neoptólemo, i futura mare d'Alejandro Magne. El seu màxim esplendor ho va tindre a finals de el IV i principis de el III a. C. en el rei Pirro. La seua principal ciutat era Dodona famosa per la seua oràcul i ubicada en el regne subordinat de Molosia. Durant el regnat d'Alejandro de Epiro, la residència real va ser establida en la ciutat de Butrinto. En l'any 146 a. C. va passar a formar part del Imperi romà. En el IV, en la divisió de l'imperi, est va passar a ser part del domini oriental, també conegut com a imperi bizantino de Constantinopla. En el XIV constituïa un regne medieval que va aplegar a ser vassall d'Albània; en 1430, la regió es trobava baix el poder del Imperi otomà.

Despuix de les guerres dels Balcans (1912-1913), el sur va passar a ser part de l'actual Grècia i la zona nort de Epiro va ser incorporada a Albània (Epiro Septentrional).

Nom i etimologia

Moneda de la Lliga Epirota, mostrant a Zeus (esquerra) i a un raig en la paraula "ΑΠΕΙΡΩΤΑΝ" – "Epirotas" (dreta).

El nom Épiro es deriva del grec: Ἤπειρος, Ḗpeiros (en dòric: Ἄπειρος, Ápeiros), que significa 'continent' o 'terra ferma'. Es creu que prové de la raïl indoeuropea apero-, 'costa', i es va aplicar originalment a la part continental front a Corfú i les illes Jónicas. El nom local va ser marcat en l'acunyament de la Lliga Epirota: ΑΠΕΙΡΩΤΑΝ (Ἀπειρωτᾶν, Āpeirōtân, en àtic: Ἠπειρωτῶν, Ēpeirōtôn, és dir, 'dels Epirotas', vore image de la moneda). El nom albanés de la regió és Epiri, que deriva del grec.

Lliga Epirota

La Lliga Epirota va ser una federació del noroest que va reunir a vàries tribus (ethnè), entre finals de el IV i inicis de el II a. C. Les principals tribus epirotas varen ser els molosos, els tesprotos i els caones. La lliga estava dirigida per un hegemon ('cap'), designat per l'assamblea federal, qui molt a sovint era el rei moloso.

La lliga es va dissoldre en 170 a. C. al principi de la tercera guerra macedónica, moment en que els molosos varen decidir aliar-se al rei de Macedònia Perseo, mentres que els tesprotos i els caones varen optar per l'aliança en els romans.

Bibliografia

• ^{[enllaç trencat]}
• N. G. L. Hammond i F. Walbank, A History of Macedònia, vol. 3: 336-167 B. C., Clarendon Press, Oxford, 1988, ISBN 0-19-814815-1.
• (1940) A Greek-English Lexicon, Oxford: Clarendon Press.
• Édouard Will, Histoire politique du monde hellénistique 323-30 av. J.-C., Seuil, col. «Points Histoire», París, 2003, ISBN 2-02-060387-X.
• Winnifrith, Tom (2002). Badlands, Borderlands: A History of Northern Epirus/Southern Albània, Londres: Duckworth. ISBN 0-7156-3201-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Epiro.
• ^{[enllaç trencat]} (anglés)
• Iliochori.com (en italià i anglés)