Anar al contingut

Caones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Map of ancient Epirus and environs (Español).svg
Tribus del Epiro en l'antiguetat.

Els caones (Plantilla:Lang-grc,), eren un antic poble grec que va habitar la regió del Epiro en el noroest de la Grècia moderna i el sur d'Albània. Parlaven el grec del noroest, un dialecte del grec dòric. Les seues fronteres eren, al sur en el regne dels molosos, al suroest en el regne dels tesprotos, i al nort en les tribus bàrbares d'Iliria. Segons Virgilio, Caón era l'antepassat epónimo de la caones. En el V s'havien aliat en els seus veïns els tesprotos i els molosos. Varen formar part de la Lliga Epirota fins al 170 a. C., quan el seu territori va ser anexat per la República romana.

Descripcions dels escritors antics

[editar | editar còdic]

Segons Estrabón, els caones (junt en els molosos) varen ser els més famosos entre les catorze tribus del Epiro] ya que un temps va governar sobretot el Epiro. Els ilirios ocupaven les regions costeres i més al nort de l'interior, no obstant, el Periple de Pseudo-Escílax fa una clara distinció entre la caones i les tribus d'Iliria. Els ilirios i caones semblen haver tingut una relació de confrontació; Polibio narra un atac devastador en 230 a. C. realisat pels ilirios contra Fénice, la ciutat principal dels caones. L'incident va tindre importants conseqüències polítiques. Molts comerciants italians que es trobaven en la ciutat en l'época dels saquejos varen ser assessinats o esclavizados pels ilirios, lo que va provocar que la República romana declarara la primera de les dos guerres ilíricas l'any següent.

Estructura política

[editar | editar còdic]

Els caones varen formar un conjunt de viles i no una polis (a pesar de que varen cridar a la seua comunitat una polis) i varen anar un estat tribal en el V Aristófanes havia utilisat el nom de la tribu com un joc de paraules que ilustren el caos de la política exterior d'Atenes. Segons Tucídides, els seus dirigents varen ser elegits sobre una base anual, menciona dos noms d'eixos líders, Focio i Nicanor, en un mando anual «que eren membres de la família domimante».[1] Es varen unir a la Lliga epirota, fundada en 325 a. C.-320 a. C., unint els seus territoris en la dels tesprotos i els molosos en un Estat confederado que es va convertir en una gran potència en la regió fins que va ser conquistada per Roma en el 170 a. C.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière. Philip of Macedon. London, UK: Duckworth, 1994, ISBN 0801849276.
  • David Malcolm Lewis i John Boardman. The Cambridge Ancient History: The Fourth Century BC. Cambridge University Press, 1994, ISBN 0521233488, p. 434.
  • John Boardman i Nicholas Geoffrey Lemprière Hammond. The Cambridge Ancient History - The Expansion of the Greek World, Eighth to Sixth Centuries B.C., Part 3: Volume 3 (Second Edition). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1982, ISBN 0521234476, p. 284.
  • Wilkes, John. The Illyrians. Wiley-Blackwell, 1995, ISBN 0631198075, p. 104.
  • Virgil. Aeneid, 3.295.
  • Strabo. The Geography. Book VII, Chapter 7.5.
  • Prichard, James Cowles. Researches Into the Physical History of Mankind, p. 470. Sherwood, Gilbert & Piper, 1841.
  • Errington, Robert Malcolm. "Rome and Greece to 205 BC", The Cambridge Ancient History (Second Edition), Vol. 8: 81-106.
  • Nielsen, Thomas Heine and Hansen, Mogens Herman. Yet More Studies in the Ancient Greek Polis. Franz Steiner Verlag, 1997, ISBN 3515072225, p. 14.
  • Reckford, Kenneth J. Aristophanes' Old-And-New Comedy. UNC Press, 1987, ISBN 0807817201, p. 167.
  • Thucydides. History of the Peloponnesian War, 2.80.5.
  • Horsley, G. H. R. New Documents Illustrating Early Christianity, 1987, ISBN 0858375990, p. 243.
  • Hornblower, Simon. The Greek World, 479-323 BC. Routledge, 2002, ISBN 0415163269, p. 199.
  • Franke, P. R. "Pyrrhus", The Cambridge Ancient History VII Part 2: The Rise of Rome to 220 BC, p. 469, ed. Frank William Walbank, Cambridge University Press, 1984, ISBN 0521234468.
  • Strabo. The Geography. Book VII, Chapter 7.5.
  • Appian. The Foreign Wars (ed. Horace White). Ill. 1.1, The Illyrian Wars, Chapter I.
  • Herman, Mogens. An Inventory of Archaic and Classical Poleis. Oxford University Press, 2004, ISBN 0198140991, p. 348.
  • Hammond, Nicholas Geoffrey Lemprière. "Illyris, Epirus and Macedònia", The Cambridge Ancient History III Part 3: The Expansion of the Greek World, Eighth to Sixth Centuries B.C., p. 269, Cambridge University Press, 1982, ISBN 0521234476.
  • Grimal, Pierre (trans. A. R. Maxwell-Hyslop). "Chaon", The Dictionary of Classical Mythology. Malden, Massachusetts: Wiley Blackwell, 1996, ISBN 0631201025, p. 98.
  • Malkin, Irad. The Returns of Odysseus: Colonization and Ethnicity. University of Califòrnia Press, 1998, ISBN 0520211855, p. 138.
  • IG IV²,1 95 col I.1 line 29.
  • FD III 4:409 II.7
  • IG IX,1² 2:243.
  • Cabanes, L'Épire 547,16.
  • SEG 38:468.
  • SEG 48:683 (manumissió record)
  • IG II² 2313 col II.8 line 34.
  • Toynbee, Arnold Joseph. Hannibal's Legacy: The Hannibalic War's Effects on Roman Life. Oxford University Press, 1965, p. 472.


Referències

[editar | editar còdic]