Periple de Pseudo-Escílax
El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del IV o principis del III a. C., que descriu un periple al voltant del mar Mediterrànea, incloent el mar Negra i les costes d'Àfrica més allà de les Columnes d'Hércules.[1]
L'obra
[editar | editar còdic]L'autor
[editar | editar còdic]Esta obra antiga en instruccions de navegació marítima té el títul de Περίπλους τῆς θαλάσσης τῆς οἰκουμένης Εὐρώπης καἰ 'Ασίας καἰ Λιβύης (Circumnavegació per les terres habitades d'Europa, Àsia i Líbia) i té com a autor, en el seu primer paràgraf introductori, el nom d'Escílax de Carianda, en lo que sembla una apelació a l'autoritat que representa este gran navegant grec al servici dels perses, famós[2] per la seua exploració de les costes del oceà Índic del riu Indo al golf Pèrsic.[3]
L'opinió comuna i general atribuïx l'obra a un recopilador anònim, d'ahí lo de Pseudo-Escílax, que seria un geógrafo baix el regnat de Filipo II de Macedònia, pare d'Alejandro Magne. Atres autors[4] consideren que este recopilador s'ha basat en una atra obra anterior i original d'Escílax, eventualment actualisada a la data de recopilació.
El text
[editar | editar còdic]Forma un conjunt unitari i coherent, a modo de manual nàutic que presenta la circumnavegació (això és lo que significa lliteralment Περίπλους, Periple), en el sentit de les agulles del rellonge, del mar Mediterrànea des del costat íbero de les Columnes d'Hércules, fins al mar Negra i regrés per la costa asiàtica i africana, aplegant de nou a les Columnes d'Hércules i més allà, seguint per la costa occidental d'Àfrica. Este últim tram té clarament les seues fonts en un periple anterior, el Periple d'Hannón. El text informa dels pobles ribereños, les ciutats costeres, ports, desembocadures de rius, vetes i atres accidents geogràfics, els llocs a on fer aguadas i aprovisionarse aixina d'aigua dolça, ademés del número de jornades de navegació, que informen sobre la navegació costera, ademés de les activitats comercials que es realisen entre alguns pobles ribereños.[5]
Els dos primers paràgrafs de l'obra tracten de les costes d'Iberia, en referències a Gadir i Emporion; el tercer i quarto, les costes franceses i ligures actuals. En el quint s'aplega fins a Roma, i el sext i sèptim descriuen Còrsega i Cerdenya, en les seues distàncies (en jornades de viage) entre sí i en la península italiana i Àfrica. Aixina fins al paràgraf 69, a on resumix la navegació per les costes d'Europa fins a la terra dels sármatas, en el llímit en Àsia en el riu Tanais (ara riu Don), en el Ponto Euxino. El Pseudo-Escílax senyala que els majors rius d'Europa són el Tanais, el Danubio i el Ródano.[6]
Del paràgraf 70 al 106 descriu les costes d'Àsia: des de les terres de les Amazones lindantes en els sármatas, passant per Cólquide (paràgraf 81), Paflagonia (90), Bitinia (92), Misia, Frigia, Tróade, Eolia, Lesbos (97), Brega, Caria, Licia, Panfilia, Cilicia (102), Chipre, Síria i Fenicia (104), Aràbia (per Palestina) i Egipte (106), fins a la boca més occidental del ric Nilo, la frontera en els libios, ya en Àfrica.[7]
Els paràgrafs 107-111 descriuen el nort d'Àfrica, en Cartago i el costat africà de les Columnes d'Hércules, mentres que el 112 dona notícies de la terra de més allà, deixant "Líbia a babor", fins a 12 dies de viage. L'autor senyala que més allà la mar no és navegable, i que els pobladors d'eixa terra, els etíops, comercien en els fenicios regularment, i que habiten eixa terra d'ahí fins a Egipte.
El penúltim paràgraf (113) indica les distàncies entre les illes del Egeo en un parell d'itineraris molt concorreguts d'Europa cap a Àsia: un d'interior, des de Calcis en Eubea fins a Mícala, front a Samos passant per Andros, Esmes, Miconos i Icària; i un atre exterior, des del veta Malea en el Peloponeso fins a la costa asiàtica front a Rodas, passant per Citera, Aigila, Creta i Karpatos.[8]
El 113 i últim paràgraf és una classificació de les vint illes més grans del mar Mediterrànea. Com a nota, indicar que no es descriuen les Balears (Pitiusas i Gimnesias en aquella época).
Publicacions modernes
[editar | editar còdic]El Periple de Pseudo-Escílax s'ha conservat en un únic manuscrit dins del cridat Còdex P. (Parisinus 443), i va ser publicat per primera volta, junt en atres obres de geógrafos grecs menors, en 1600, en Augsburc, per Hoeschel. Vossius ho va publicar en Ámsterdam, en 1639; despuix va ser publicat per Hudson en la seua recopilació Geographi Graeci Minores. En París, es va publicar en 1826 per Gail, i en Berlín lo va ser en 1831 per R. H. Klausen. Entre 1855 i 1861 per Karl Müller. En Espanya ha segut publicat en traducció a càrrec de Luis A. García Moreno i F. Javier Gómez Espelosín en l'obra Relats de viages en la lliteratura grega antiga, d'Aliança Editorial, Madrit 1996.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Agathemerus (1697). Geographica antiqua: hoc est, Scylacis Periplus Maria Mediterranei. Anonymi Periplus Maeotidis Paludis & Ponti Euxini. Agathemeri Hypotyposis geographiae, omnia Graeco-Llatina. Anonymi Expositio totius mundi Llatina, Apud Jordanum Luchtmans.
- ↑ HERÓDOTO, Història, IV. 44.
- ↑ Scylax (1878). Anonymi vulgo Scylacis Caryandensis periplum maris interni cum appendice iterum recens. B. Fabricius.
- ↑ PERETTI, A., Il periple vaig donar Scilace. Studio sul primer portolano del Mediterraneo, Bibl. vaig donar Studi Ant. XXIII, Chafa 1980.
- ↑ Scymnus of Chios (1840). Fragments dones poemes géographiques de Scymnus de Chio et du faux Dicéarque, restitués principalement d'après un manuscrit de la Bibliothèque royale: précédés d'observations littéraires et critiques sur ces fragments; sur Scylax, Marcien d'Héraclée, Isidore de Charax, li stadiasme de la Méditerranée; pour servir de suite et de supplément à toutos els éditions dones petits géographes grecs, Gide, pp. 1–.
- ↑ Karl Müller (1882). Hannonis Carthaginiensis Periplus. Scylacus, ut fertur, Periplus. Dicæarchi, ut fertur, Periegesis. Agatharchidis De mari Erythraeo libri. Scymni Chii, ut fertur, Periegesis. Dionysii Calliphontis f. Periegesis. Isidori Characeni Mansions parthicae. Anonymi Periplus maris Erythraei. Arriani Indica et Ponti periplus. Anonymi Periplus ponti Euxini. Anonymi Stadiasmus maris magni. Marciani Heracleensis Peripli, Firmin-Didot, pp. 18–.
- ↑ Hecataeus (of Miletus.) (1831). Hecataei Milesii fragmenta. Scylacis Caryandensis Periplus [really by an unknown author]. Ed. [with a Lat. tr. of the Periplus] R. H. Klausen.
- ↑ Scymnus of Chios (1840). Fragments dones poemes géographiques de Scymnus de Chio et du faux Dicéarque, restitués principalement d'après un manuscrit de la Bibliothèque royale: précédés d'observations littéraires et critiques sur ces fragments; sur Scylax, Marcien d'Héraclée, Isidore de Charax, li stadiasme de la Méditerranée; pour servir de suite et de supplément à toutos els éditions dones petits géographes grecs, Gide, pp. 1–.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periplo de Pseudo-Escílax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.