Misia
Misia (Μυσία; lat.: Mysia) és una antiga regió situada en la part nort-occidental de la península d'Anatolia. Tenia eixida a la costa del mar de Mármara i a la del mar Egeo. Llimitava en la Tróade al noroest, Frigia i Bitinia a l'est i Brega al sur. Les ciutats més important de la regió eren Pérgamo, Cícico, Lámpsaco i Nicomedia. El riu Caico (actual Ak-el seu o Aksou, o Bakır Çay) és el principal riu que travessa la regió, d'est a oest. El seu territori es correspon aproximadament en l'actual província de Balikesir, en l'actual Turquia.
Mitologia
[editar | editar còdic]Misia és nomenada per Homero en la Ilíada (sigle VIII a. C.) com una de les regions participants en la guerra de Troya com aliada dels troyanos.
pero no es va defendre en auguris de la negra parca,
puix va sucumbir a mans del velocípet Eácida
en el riu, just a on va aniquilar també a atres troyanos.
En atres poemes, es dona notícia de que l'expedició dels aqueos, la primera volta que va partir d'Áulide rumbo a Troya, es va equivocar de rumbo i va aplegar a les costes de Misia. Allí Télefo, fill d'Heracles i rei de la regió, va combatre als aqueos en les seues tropes i va matar a un de les seues caudillos, Tersandro, fill de Polinices, pero el propi Télefo va ser després ferit per Aquiles.[1][2]
La tradició situava la tomba de Tersandro en la ciutat d'Elea, en la planura del riu Caicos.[3]
Posteriorment Aquiles va curar a Télefo i est va indicar als aqueos el rumbo correcte a Troya.[4]
No obstant, Eurípilo, fill de Télefo, també va participar en la guerra de Troya com a aliat dels troyanos. Es presenta a Eurípilo com un guerrer formidable, que va acabar, entre uns atres, en la vida de Macaón. Va ser mort en batalla per Neoptólemo, fill de Aquiles.[5]
En el mit del viage dels argonautas també apareix Misia com un dels llocs per a on va passar l'Argo, encara que en este cas per la costa de la mar de Mármara en lloc de la del Egeo.
Els Argonautas varen aplegar a les terres de rei Cízico, que regnava sobre una tribu anomenada dels doliones. Varen ser rebuts amistosament pero despuix de partir de la ciutat, vents adversos varen dur de nit de nou als argonautas a les terres de Cízico. Estos no s'havien donat conte del lloc a a on havien retornat per la confusió produïda en l'obscuritat, es va entaular una batalla entre els doliones i els argonautas a on va morir Cízico. Posteriorment els argonautas es varen llamentar del seu error i varen rendir honors fúnebres al rei.[6]
Despuix d'este succés varen continuar per la costa de Misia:
En aquella regió va ser a on Hilas, el protegit d'Heracles, va ser raptat per les nimfes a causa de la seua bellea. Heracles i Polifemo varen abandonar en eixe moment l'expedició posat que varen partir busca de Hilas pero mentrestant el Argo va partir sense ells.[8]
Lico, fill de Dáscilo i net de Tàntal, era el rei dels mariandinos, una tribu de Misia, i va acollir als argonautas. Va ser ajudat per estos en la seua guerra contra els bébrices.
Història
[editar | editar còdic]En l'Edat de Bronze Misia formava part del territori que els hititas cridaven Assuwa, encara que hi ha controvèrsia sobre si el que els hititas coneixien com país del riu Seha correspon al territori de Misia, ya que es discutix si el riu Seha era el posteriorment conegut com Caicos o, en canvi, el Hermos, que està situat més al sur, en Lidia.
També es discutix si Misia és la regió que era aliada dels hititas i que estos coneixien en el nom de Taula. Per un atre costat, els egipcíacs coneixien des del sigle XIV a. C. pel nom de meshwesh a un poble que posteriorment va formar part dels denominats pobles de la mar. Ademés, una atra tribu que està documentada en fonts egipcíaques durant el regnat de Ramsés III es dia keykesh. Encara que els erudits situen abdós tribus en Líbia, alguns investigadors han relacionat el nom de meshwesh en la regió de Misia i el de keykesh en el riu Caicos, per lo que s'ha supost que varen existir relacions culturals entre la regió de Misia i els libios.[9]
En l'época de la Grècia arcaica, varen ser fundades colónies en el seu territori per immigrants de Mileto.
Des de principis del sigle VI a. C., Misia va estar baix domini del Imperi persa. La regió de Misia va participar en la cridada tumult jónica contra els perses un sigle despuix, pero despuix de sofocar la rebelió, les ciutats de Misia varen ser castigades.
Alejandro Magne va véncer als perses en 334 a. C. despuix de creuar el Helesponto i va passar a controlar la regió. Despuix de la seua mort, Misia va ser territori controlat pels seléucidas.
A mitan del sigle III a. C., va estar en el seu territori el regne de Pérgamo. Durant el regnat de Nuga-ho I, els macedonios i els gálatas varen ser derrotats. Després, despuix del regnat de Nuga-ho III, en 133 a. C., Misia va passar a formar part dels territoris de la República romana.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro. Epítome 3,17.
- ↑ Carlos Moreu, en el llibre La guerra de Troya, Madrit, Oberón, 2005, pàgina 177, comenta que alguns han volgut identificar a Télefo en el rei hitita Telepinu.
- ↑ Pausanias. Descripció de Grècia, ix, 5, 14.
- ↑ Apolodoro. Epítome, 3, 20.
- ↑ Quint de Esmirna. Posthoméricas, vaig vore-viii.
- ↑ Apolodoro. Biblioteca mitològica, i, 9, 18.
- ↑ Apolonio de Rodas. Argonáuticas i,1178.
- ↑ Apolodoro. Biblioteca mitològica i, 9, 19.
- ↑ Carlos Moreu. La guerra de Troya. Madrit, Oberon, 2005. ISBN 84-96052-91-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.