Ramsés III

Erro al crear miniatura:

Ramsés III

Usermaatra-Meriamón Ramsés-Heqaiunu o Ramsés III va ser el segon faraó de la dinastia XX i l'últim sobirà important del Imperi Nou d'Egipte. Va governar de 1184 a. C. fins a 1153 a. C.

Regnat

Política interior

Fill de Sethnajt i casat en la reina Isis, va continuar durant els trenta anys que va durar el seu regnat la llabor iniciada pel seu pare, anys abans, en l'objectiu de posar fi als moments d'anarquia vixcuts a la mort de Siptah. Es va dedicar a reorganisar l'administració, toda vez que la pau i el restabliment del cult ya s'havien encaminat, i la corrupció estava desintegrant el país. Esta reforma ve determinada per la divisió administrativa en classes: funcionaris palatins, funcionaris provincials, militars i treballadors. L'economia del país es va recuperar ràpidament gràcies a la massiva arribada de tributs procedents de les províncies asiàtiques i nubias, i el comerç exterior va entrar en una etapa de plena vitalitat, aplegant a terres egipcíaques (especialment des del país de Punt) productes elegants i cars que eren molt demandats per l'alta societat. Este desenroll econòmic va motivar la recuperació de la febra constructora, alçant-se nous temples i enriquint-se els ya existents.

Política exterior

En la seua época va desaparéixer el Imperi hitita i atres entitats polítiques menys importants. Tot el Propenc Oriente es va vore afectat, pero sense la resolta intervenció de Ramsés III, Egipte hauria perdut la seua sobirania, com durant l'época dels hicsos. Ramsés III es va marcar com a objectiu alcançar la preponderancia que Egipte havia tingut anteriorment en la política exterior. La complicada situació que es vivia en Àsia exigia una contundent resposta per part egipcíaca: els pobles de la mar havien acabat en el regne hitita, ocupant també Chipre i el país de Naharina. La província egipcíaca de Canaán rebia contínues incursions d'estos invasores que podien estendre's al mateix Egipte. La zona del delta del Nilo havia rebut una creixent immigració atreta per una vida més fàcil, per lo que durant els primers anys del seu regnat, Ramsés III va tindre que fer front a dos grups de pobles indoeuropeos que es dirigien cap a la Delta. En l'any octau de regnat Ramsés es va dirigir cap a Àsia per a fer front als pobles de la mar. Es va produir una batalla naval en la desembocadura del Nilo, a on va ser aniquilada la sura enemiga, i que junt a l'enfortiment de la frontera palestina va ser suficient per a evitar la temible invasió de pobles de la mar, de la que difícilment s'haguera recuperat Egipte, corrent la mateixa sòrt que l'Imperi Hitita. La retirada dels pobles de la mar va animar a Ramsés a reprendre la colonisació asiàtica mampresa pels seus antecessors: Síria és recuperada en part, prenent quatre ciutats fortificades, aplegant inclús fins a les regions del Éufrates. Pero l'alegria per la victòria dura poc, ya que alguns anys despuix les terres de Canaán es perdran definitivament. La frontera libia també era perillosa, despuix d'una reorganisació dels pobles nómades que habitaven en eixa zona. En l'undècim any del seu regnat, l'eixèrcit libio, desijós d'assentar-se en el fèrtil territori egipcíac, va alvançar cap a Menfis; en les rodalies de la ciutat es va produir la batalla, obtenint el faraó la victòria. Els presoners varen ser numerosos, i es varen entregar com a esclaus als temples. Una volta suprimit este perill, Ramsés es va dirigir cap a Líbia, a on s'havia produït un tumult, possiblement motivada per l'imposició d'un príncip educat en la cort egipcíaca. Les tropes libias varen ser derrotades, obtenint el faraó gran cantitat de presoners.

El Papir Harris I: donacions i expedicions

Erro al crear miniatura:

Temple de Ramsés III en Medinet Habu.

El Papir Harris I va ser editat pel seu fill i successor, Ramsés IV i narra la crònica dels grans donatius del rei: estàtues d'or i construccions monumentals en varis temples d'Egipte, en Pi-Ramsés, Heliópolis, Menfis, Atribis, Hermópolis, This, Abidos, Coptos, El-Kab i atres ciutats en Nubia i Síria. Registra també que el rei va organisar una expedició comercial a la Terra de Punt i va ordenar extraure coure de les mines de Timna. Ramsés va reconstruir el temple de Jonsu en Karnak sobre la base d'un temple més antic d'Amenhotep III i va completar el temple de Medinet Habu al voltant del seu duodècim any de regnat. Es varen decorar els murs del temple de Medinet Habu en escenes de les seues batalles navals i terrestres contra els Pobles de la Mar.

Construccions de Ramsés III

Erro al crear miniatura:

Temple de Ramsés III en Medinet Habu. Interior.

Va ordenar construir importants ampliacions en els temples de Luxor i Karnak, aixina com el seu temple funerari i el complex administratiu en Medinet Habu, que estan entre els més grans i millor conservats d'Egipte. L'incertitut en temps de Ramsés està present en les grans fortificacions que va construir per a protegir-ho, i que cap temple egipcíac situat en el cor d'Egipte havia necessitat abans. Allí es va enterrar, segons la llegenda, als membres de la cosmogonia Hermopolitana, que varen rebre cult fins a l'arribada dels emperadors romans. La seua tomba (KV11) en el Valle dels Reis (Biban el-Muluk: Porta de reis) és de gran elegància. Les escenes són fidels al art egipcíac tradicional.

Vore també: Arquitectura de l'antic Egipte

Folga en Deir el-Medina

La comunitat obrera de les tombes reals (situada en lo que hui coneixem com Deir el-Medina) va desenrollar tres folgas baix el regnat de Ramsés III. Estes folgues varen ser les primeres documentades en l'història de la humanitat, algunes de les quals s'arrepleguen en un papir que hui es conserva en el Museu Egipcíac de Torí. Les folgues varen sorgir pel retart de les racions alimentícies (en Egipte no va existir la moneda falcada fins a la dinastia XXX, en el IV) que formaven part dels sòus dels obrers. Els treballadors duyen més de vint dies sense rebre el sustente perque el governador de Tebas oriental i els seus seguidors havien interceptat l'enviament. Quatre mesos despuix, el conflicte es va revivar. L'entrega d'aliments s'havia demorat de nou, esta volta díhuit dies, i els obrers es varen vore obligats a reclamar lo que era seu, pero varen rebre partides insuficients. Per esta raó varen interrompre el treball i es varen dirigir al temple de Ramses III en Medinet Habu, a on varen presentar les seues queixes, exigint que el propi rei fora informat i proclamant: «Tenim fam, han passat díhuit dies d'este més... hem vingut ací espentats per la fam i per la set; no tenim vestits, ni oli, ni peix, ni llegums. Escriguen açò al faraó, el nostre bon senyor, i al visir, el nostre cap. ¡Que nos donen nostre sustente!». Els sacerdots varen tindre que soportar dures negociacions i folgues intermitents, i encara que no es coneix en seguritat quin va ser el desenllaç de la situació sí sabem que a partir d'eixe moment els robos en les necròpolis es varen incrementar.

Vore també: Folgues en la tomba de Ramsés III en Deir-el-Medina

Conspiracions

La tranquilitat es va vore frustrada per les conspiracions que es varen viure en el periodo final de la vida del faraó. El seu visir Atribis va intentar acabar en la seua vida, conseguint Ramsés escapar sano y salvo. La segona esposa real, Tiyi, ho intentarà de nou al vore com el seu fill, Pentawere, era apartat de la llínea successòria. A pesar de contar en el respal d'alts funcionaris reals, el complot sembla que va fracassar ya que es va descobrir en l'últim moment, detenint als conspiradores i duent-els davant la justícia. Tiyi i el seu fill varen ser condenats junt a uns atres. Sobre Pentawere, va ser condenat al suïcidi, ya que les persones de la realea eren intocables. La informalmente denominada "mòmia que crida" va ser una gran revelació ya que es va descobrir per mig d'anàlisis genètic que era el seu fill, lo que ya se sospitava puix havia segut sepultat de manera inusual per a senyalar-ho com a indigne: envolt en pells, no varen escriure el seu nom en la tomba. En perir, Ramsés III deixava el tro d'Egipte en situació de gran debilitat. La seua mort va ser causada pels conspiradores, puix investigacions publicades en 2018, varen descobrir en la seua mòmia evidencies de violència: la seua gola va ser tallada profundament.

Ramsés IV, fill seu i de la reina Isis, li va succeir i va preferir tancar l'assunt: en motiu de la seua solemne coronació, va declarar l'amnistia general pero no va conseguir detindre la deterioració del poder real.

Titulatura

Atres transcripcions de la seua titulatura:

Nom d'Horus:

• Anemnesumitemmerituefabatuefmihememra
• Bityuermenuerbiautmejepetsuthorenef
• Enhorserejmisaset
• Kanajtdemehenutmenibuerpehtihorbauenqenu
• Kapehtisejemjepeshnajtnebneruemtaujasutfenjutemehu
• Kenaanesyt
• Kendemejenumenibuerpehtihorbauenqen
• Kenmaypehtinajtnebjepesheqasetiu
• Kensusejkemetuserjepeshnajtsematejenu
• Menajmenusehotepnebradyermenayefajut
• Nebjaumitefra
• Nebhabusedmitatenen
• Sajaumiajtiubenfanjrejyt
• Samenu
• Sejempehtihedhefenudejnapusudemedhorjebauief
• Tejenjau.

Nom de Nebty:

• Irimaatenpesdyetsehabraupera
• Uerhebusedmitatenenpetpetejenuemiunuhorsetsen
• Userpehtimitefmentuseksekpedyetdermitasen.

Nom d'Hor-Nub:

• Anetyelemesutnetyerunetyerutqababetsen
• Netyerimeperifemhotsujejequretsebeqetenhorajti
• Qenunebjepeshuiritashremeriefemsajaftiuf.

Vore també

• Temple funerari de Ramsés III

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramsés III.
• archive. org/web/20071223112608/http://www. tierradefaraones. com/imperio_nuevo/dinastia_20/20-02/20-02. htm Titulatura, en Tierradefaraones. com

Predecessor: Sethnajt

Faraó Dinastia XX

Successor: Ramsés IV