Folgues en la tomba de Ramsés III en Deir-el-Medina

En l'any 29 (1155 a.C.) del regnat de Ramsés III (1184-1153 a. C.) es varen produir una série de conflictes laborals entre el contingent de treballadors de la tomba del faraó (KV-11) en el Valle dels Reis (a l'oest de Tebas) que varen desembocar en l'esclat de fins a tres folgues. El conflicte va tindre lloc en l'entorn de l'actual Deir-el-Medina, a on es trobava el llogaret en la qual residien els treballadors. A partir del relat del conegut com a «Papir de la Folga de Torí» este conflicte s'ha identificat fins al moment com la primera folga documentada de l'història.

Interior de la tomba de Ramsés III en la Vall dels Reis, KV-11.

Marque econòmic de l'Antic Egipte

L'anàlisis de la folga dels treballadors de la tomba de Ramsés III requerix de la comprensió del funcionament de l'el seu modo de producció de l'Egipte antic: quines relacions s'establien entre el marc geogràfic-climàtic i l'explotació dels recursos naturals, entre els treballadors i l'aparat estatal: quàn, on i cóm es generava i amprava l'excedent. A pesar de la localisació de les folgues a finals del Regne Nou (1550-1069 a. C.). Les característiques de la formació econòmica de l'antic Egipte venien mantenint-se en llínees generals des del Regne Antic (ca. 3000-2100 a. C.) i perdurarien un atre mileni més.

Vista satelital del Nilo al seu pas per Egipte

L'economia egipcíaca —especialment en lo referit a la construcció d'obres públiques— s'associa popularment a un supòsit «esclavisme» com a forma de treball, potser com a errònea proyecció del modo de producció esclavista de l'Antiguetat grecorromana cap a una societat 2000 anys més antiga. En qualsevol cas, en l'àmbit acadèmic hi ha hagut interminables debats sobre la denominació del sistema econòmic egipcíac (modo de producció tributari, «asiàtic», teocràcia hidràulica etc.). En tot i en això, es poden distinguir tres pilars bàsics en el sistema econòmic egipcíac:

1) una ret d'explotacions agràries indisolublement lligades al règim fluvial del Nilo (per a un reflex mític-lliterari d'este fenomen vore l'episodi del somi del faraó en Génesis 41, 1-8)

2) l'apropiació i el control estatal dels excedents agrícoles i la seua reinversión en la construcció d'arquitectura monumental, especialment de caràcter funerari

i 3) una organisació social en el rei divinizado (faraó) en el cim i en la que destaquen com a grups la burocràcia estatal i la gran massa de treballadors assalariats (agraris i de la construcció d'obra pública) que cobraven salaris en espècie (gra).

Organisació del treball en la tomba de Ramsés III

Valle dels Reis, àrea de enterrament reals a l'oest de Tebas.

Dins d'este conjunt que engloba distints aspectes econòmics, per a este episodi històric de conflictivitat sociolaboral interessa profundisar en els aspectes organisatius de la construcció d'obres públiques, en concret les funeràries. Gràcies a les fonts escrites (el Papir de Torí) es té un gran coneiximent del funcionament, l'organisació del treball i la cotidianeitat dels obrers en la construcció de la tomba de Ramsés III.

«La Gran i Noble tomba dels millons d'anys a l'oest de Tebas», també coneguda com a «Horisó d'Eternitat» ocupava a un important número de persones, des dels obrers rasos als encarregats polítics, passant pels distints nivells de treballadors especialisats. El domini de la tomba (pa jer), aixina com la comunitat dels treballadors (pa demi, a cada u se li assignava una casa i un lloc per a construir la seua tomba) eren depenents del visir del sur (primerament, un personage cridat Hori i posteriorment Ta). El visir era l'autoritat estatal al càrrec de l'equip (interior) de la tomba, la direcció de la qual («caps de tomba») recaïa en els capataços (dos, un per a cada «costat» de la tomba) i els escrigues; el gros de l'equip interior ho constituïen els obrers artesans especialisats (canteros, escultors, dibuixants, pintors…), també podien incloure's atres obrers jóvens contractats segons necessitat. Per un atre costat, es trobava l'equip de l'exterior, també associat a la «institució» de la tomba. Est estava conformat per treballadors que assistien a l'equip interior en diverses tasques: des de servicis auxiliars (talladors de llenya, alfareros, aguadores, lavanderos, yeseros, recogedores de dátiles…) fins a vigilància (guardians o porters i cos de policia o meyday —dos grups de quatre persones, les vivendes de les quals s'ubicaven fòra del llogaret—). Les ferramentes eren propietat del faraó, sent custodiades pels guardians.

El conjunt de les tasques de respal (semedet) funcionava com a pagament en treball als obrers de l'equip interior. Coneixent este fenomen s'entén el protagonisme dels treballadors del semedet en la folga: eren ells els qui no varen rebre el seu salari pròpiament dit en gra; aixina mateix, la presència d'obrers especialisats de l'equip interior era escassa en el moment de l'esclat del conflicte. En este punt entropecem en la següent qüestió: ¿esta jerarquia tan clara dins del conjunt de treballadors, que un nivell de treball constituïa el salari d'un atre superior va llimitar la solidaritat entre ells, reduint l'impacte de la folga? A pesar de la falta investigacions que tracten en profunditat este aspecte, es poden senyalar un parell de certees: 1) el protagonisme (liderage en certa manera) va recaure principalment en els treballadors del semedet, destacant els membres del meyday; 2) la falta de pagament en gra va afectar primera i principalment als treballadors de l'equip exterior; els obrers especialisats es vorien afectats ulteriorment per detenció de les prestacions laborals dels obrers externs i 3) com es vorà infra, disponem d'un conjunt d'evidències que atesten moments d'aliança entre abdós nivells de treballadors de la tomba.

En qualsevol cas, fòra de la «institució» de la tomba cal destacar el treball femení, en llabors diverses, especialment significatiu en la molienda de gra, això sí, per un quarto del salari dels seus companyers masculins. La llectura de les fonts primàries les identifica com a «esclaves», lo que també seria una divergència sobre el marc de relacions de producció dels obrers masculins. Descollen també la figura dels supervisors i el mege.

Bibliografia

• Benjamin, Walter, Tesis Sobre El Concepte de Història i Atres Ensajos Sobre Història i Política (Madrit: Aliança Editorial, 2021)
• Cerny, Jaroslav, A Community of Workmen at Thebes in the Ramesside Period (Institut Français d’Archéologie Orientale du Caire, s.f.)
• Edgerton, William F., ‘The Strikes in Ramses III’s Twenty-Ninth Year’, Journal of Near Eastern Studies, 10.3 (1951), 137–45

• ‘Egyptian Calendar’, Wikipedia, 2022 <https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Egyptian_calendar&oldid=1118739708> [accedit 7 novembre 2022]
• Espasa, Jesús Trello, ‘Tumult en “Pa Demi”; consideracions sobre la folga obrera de l'any 29 de Ramses III.’, Bolletí de l'Associació Espanyola de Egiptología, 11, 2001, 63–94
• Gardiner, Alan, Ramesside Administrative Documents (Oxford, 1995)
• Shaw, Ian, Història De l'Antic Egipte, ed. Ian Shaw (Madrit: L'Esfera dels Llibres, 2007)
• Leonard H. Lesko, Pharaoh’s Workers : The Villagers of Deir El Medina, 1994, eBook Collection (EBSCOhost), 1837562 <https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=nlebk&AN=1837562&site=eds-live> [accedit 21 September 2022]
• ‘Papyri Museu Egizio’ <https://collezionepapiri.museoegizio.it/en-GB/document/131/?inventoryNumber=1880> [accedit 10 Novembre 2022]
• ‘Ramsés III va ser degollat’, història.nationalgeographic.com.és, 2012 <https://història.nationalgeographic.com.és/a/ramses-iii-va ser-degollat_6882> [accedit 26 setembre 2022]
• ‘Ramses Online’ <http://ramses.ulg.ac.be/search/simple> [accedit 10 novembre 2022]
• ‘The Turin Strike Papyrus’, 1824, Museu Egizio Turin <https://collezionepapiri.museoegizi o.it/en-GB/document/131/?inventoryNumber=1880>
• Van Dijk, Jacobus, ‘El Periodo Amárnico i El Final Del Regne Nou (c. 1302-1069 a.C.)’, en Història De l'Antic Egipte, ed. Ian Shaw (Madrit: L'Esfera dels Llibres, 2007), pp. 359–410