Tebas (Egipte)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Tebas (en grec antic, Θῆβαι Thēbai; en grec modern, Θήβαι Αιγύπτου; en llatí, Thebae), coneguda pels antics egipcíacs com Uaset, era una antiga ciutat egipcíaca ubicada a lo llarc del Nilo, a uns huitcents quilómetros al sur del Mediterràneu. Les seues ruïnes es troben dins de la moderna ciutat egipcíaca de Luxor. Tebas va ser la principal ciutat del quarto nomo del Alt Egipte (nomo del Ceptre) i va ser la capital d'Egipte, principalment durant el Imperi Mig i el Imperi Nou. Estava relativament prop de Nubia i del desert oriental, en els seus valiosos recursos minerals i rutes comercials. Va ser un centre de cult i la ciutat més venerada de l'antic Egipte durant el seu apogeu. El lloc de Tebas inclou àrees tant en la vora oriental de l'Nilo, a on s'alcen els temples de Karnak i Lúxor i la ciutat pròpiament dita; i la vora occidental, a on es troba una vasta àrea de #necròpolis en grans cementeris privats i reals i complexos funeraris.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom egipcíac de Tebas era wꜣs.t, "Ciutat dels wꜣs", el ceptre dels faraons, un bastó llarc en cap d'animal i una base bifurcada. Des de finals de l'Imperi Nou, Tebas serà coneguda en egipcíac com niwt-'imn, la "Ciutat d'Amón", el cap de la Tríade Tebana de deidades que els seus atres membres eren Mut i Jonsu. El nom de Tebas apareix en la Bíblia com "Nōʼ ʼĀmôn" (נא אמון) en el Llibre de Nahum[1] i també com "No" (נא) és mencionada en el Llibre de Ezequiel[2] i Jeremías.[3][4]
Tebas és la forma latinizada del grec Koinē: Θῆβαι, la forma helenizada del egipcíac demótico ta Pe, de l'anterior ta Opet. Est era el nom local no per a la ciutat en sí, sino per al complex de temples de Karnak en la vora noreste de la ciutat. Tan pronte com en la Ilíada d'Homero,[5] els grecs varen distinguir a Tebas com "La Ciutat de les Cent Portes" (Θῆβαι ἑκατόμπυλοι, Thēbai hekatómpyloi) o "Cent Portes Tancades", de la "Tebas de les Sèt Portes" (Θῆβαι ἑπτάπυλοι, Thēbai heptapyloi) en Beòcia, Grècia.
En la Interpretatio graeca, Amón es representa com Zeus Amón. Per lo tant, el nom va ser traduït al grec com Diospolis, "Ciutat de Zeus". Per a distinguir-la de les numeroses atres ciutats en este nom, li la coneixia des de l'época helenística com la "Gran Diospolis" (Διόσπολις Μεγάλη, Dióspolis Megálē; en latín: Diospolis Magna). Els noms grecs es varen utilisar més àmpliament despuix de la conquista d'Egipte per Alejandro Magne, quan el país va aplegar a ser governat per la dinastia ptolemaica macedonia.
| El seu nom egipcíac era Uaset <ferixc> R19-t:O49</ferixc>, els grecs la varen denominar Tebas (Θῆβαι, Thēbai), els hebreus: No-Amón, i en àrap: Al-Uqsur (الأقصر), d'a on prové Luxor. |
| Plantilla:Ferixc | Plantilla:Ferixc | Plantilla:Ferixc | Plantilla:Ferixc |
Característiques
[editar | editar còdic]Geografia
[editar | editar còdic]Tebas estava ubicada a lo llarc de les vores del ric Nilo, en la part mija del Alt Egipte, a uns 800 km del Delta. Va ser construïda en gran part en les planures aluvials del vall de l'Nilo, que ací seguix una gran curva de l'Nilo. Com a conseqüència natural, la ciutat es va colocar en un eix noreste-suroest paralel al canal del riu contemporàneu. Tebas tenia una superfície de 93 km² que incloïa parts dels tossals a l'oest que culminen en el sagrat El-Qurn de 420 metros d'alt. En l'est es troba el montanyós desert aràbic en els seus uadis que drenan cap a la vall. Significatiu entre estos uadis és Uadi Hammamat prop de Tebas. Va ser utilisat com a parada en una ruta comercial per terra que anava a la costa del Mar Rojo. En el quarto nomo de l'Alt Egipte, Tebas tenia ciutats veïnes com Per-Hathor, Medamud, Djerty, Iuny, Sumenu i Imiotru.[6]
Demografia
[editar | editar còdic]Segons George Modelski, Tebas tenia al voltant de 40.000 habitants en l'any 2000 a. C. (en comparació als 60.000 de Menfis, la capital egipcíaca llavors i la ciutat més gran del món en eixe moment). Per al 1800 a. C., la població de Menfis s'havia reduït a uns 30.000 habitants, lo que feya de Tebas la ciutat més gran d'Egipte en eixe moment.[7] L'historiador Ian Morris va estimar que per al 1500 a. C., Tebas podria haver creixcut fins a convertir-se en la ciutat més gran del món, en una població d'aproximadament 75.000 habitants, una posició que va mantindre fins a aproximadament el 900 a. C., quan va ser superada per Nimrud (entre atres).[8]
Economia
[editar | editar còdic]Els restants arqueològics de Tebas oferixen un testimoni sorprenent de la civilisació egipcíaca en el seu apogeu. El poeta grec Homero va enaltir la riquea de Tebas en la Ilíada, Llibre 9 (c. VIII a. C.): "en Tebas d'Egipte, les cases del qual guarden moltes riquees— cent portes donen ingrés a la ciutat".[9]
Cultura
[editar | editar còdic]Més de xixanta festivals anuals se celebraven en Tebas. Els principals festivals entre ells segons el Text Geogràfic d'Edfú varen ser: La bella Festa de Opet, el Khoiak, el Festival d'I Shemu i el Festival d'II Shemu.[10][11] Una atra festa popular va ser la Bella Festa del Valle.[12]
Història
[editar | editar còdic]Imperi Antic
[editar | editar còdic]Tebas va estar habitada des d'al voltant del 3200 a. C..[13] Era la capital homònima de Uaset, el quart nomo del Alt Egipte. En este moment encara era un menut lloc comercial, mentres que Menfis era la residència real dels faraons del Imperi Antic. Encara que en Tebas no sobreviuen edificis més antics que les parts del complex del temple de Karnak, que poden datar del Imperi Mig, la part inferior d'una estàtua del faraó Nyuserra de la V dinastia s'ha trobat en Karnak. Una atra estàtua que va ser dedicada pel rei Senusret de la XII Dinastia va poder haver segut usurpada i reutilisada, ya que l'estàtua du un cartuig de Nyuserre en el seu cinturó. Ya que sèt governants de les dinasties IV a VI apareixen en la llista de reis de Karnak, potser a lo manco hi havia un temple en l'àrea de Tebas que datava de l'Imperi Antic.
Primer Periodo Intermig
[editar | editar còdic]Per al 2160 a. C., una nova dinastia de faraons (les dinasties Novena i Dècima) varen governar el Baix Egipte i parts del nort del Alt Egipte des de la seua capital en Heracleópolis Magna. Una dinastia rival (la Undècima Dinastia) en Tebas va governar la partix restant de l'Alt Egipte. Els governants tebanos aparentment eren descendents del príncip de Tebas, Intef el Vell. El seu provable net, Intef I, va anar el primer de la família en reclamar en vida un títul faraònic parcial, encara que el seu poder no es va estendre més allà de la regió de Tebas.
Imperi Mig
[editar | editar còdic]Finalment pel 2050 a. C., el fill d'Intef III Mentuhotep II (que significa "Montu està satisfet"), va prendre als Heracleopolitanos per la força i reunificó Egipte una volta més baix un sol governant, començant aixina el periodo ara conegut com el Imperi Mig. Mentuhotep II va governar durant 51 anys i va construir el primer temple funerari en Deir el-Bahari, que provablement va servir d'inspiració per al temple posterior i més gran construït junt a ell per Hatshepsut en la XVIII Dinastia. Despuix d'estos events, la XI Dinastia va durar poc, ya que havien transcorregut menys de 20 anys entre la mort de Mentuhotep II i la de Mentuhotep IV, en circumstàncies misterioses.
Durant la XII Dinastia, Amenemhat I va moure la sèu del poder al nort a una nova urbs, Itjtawy. Tebas va continuar prosperant com un centre religiós ya que el deu local Amón s'estava fent cada volta més prominent en tot Egipte. Els restants més antics conservats d'un temple dedicat a Amón daten del regnat de Senusret I. Tebas ya era, en l'Imperi Mig, una ciutat de considerable tamany. Les excavacions al voltant del temple de Karnak mostren que la ciutat durant l'Imperi Mig tenia un disseny en cuadrícula i a lo manco un quilómetro de llarc en 50 hectàrees de superfície. També es varen trobar restants de dos edificis palatins.[14]
Començant a finals de la XII Dinastia, un grup de cananeos varen començar a establir-se en l'est de la Delta de l'Nilo. Finalment varen fundar la XIV dinastia en Avaris en el 1805 a. C. o el 1710 a. C. En fer-ho, els asiàtics varen establir una hegemonia sobre la majoria de la regió de la Delta, restant estos territoris de l'influència de la XIII Dinastia que, mentrestant, havia succeït a la XII.
Segon Periodo Intermig
[editar | editar còdic]Una segona ona d'asiàtics denominats Hicsos (de Heqa-khasut, "governants de les terres estrangeres" com els egipcíacs cridaven als seus líders) va emigrar al noreste d'Egipte i va invadir el centre de poder cananeo en Avaris, començant allí la XV dinastia. Els reis hicsos varen guanyar el control del Baix Egipte a principis del Segon Periodo Intermig (1657-1549 a. C.).[15] Quan els hicsos varen prendre Menfis durant o poc despuix del regnat de Merneferre Ai (c. 1700 a. C.), els governants de la XIII Dinastia varen fugir al sur, a Tebas, que va reprendre l'estatus com a capital.[16]
Els príncips tebanos (ara coneguts com la XVI Dinastia) varen permanéixer fermes sobre la seua regió immediata mentres els hicsos alvançaven des del Delta cap al sur fins a l'Egipte Mig. Els tebanos varen resistir l'alvanç dels hicsos formant un acort per a un govern pacífic com a súbdits dels invasores. Els hicsos podien navegar aigües dalt de Tebas per l'Nilo per a comerciar en els nubios i els tebanos dur les seues raberes a la Delta sense temor. El statu quo va continuar fins que el governant hicso, Apofis (XV Dinastia), va insultar a Seqenenra Taa (XVII Dinastia) de Tebas. Pronte els eixèrcits de Tebas varen marchar sobre les terres governades pels hicsos. Tao va morir en batalla i el seu fill Kamose es va fer càrrec de la campanya. Despuix de la mort de Kamose, el seu germà Amosis I va continuar fins que va capturar Avaris, la capital dels hicsos, expulsant-los d'Egipte al Alce i va reclamar les terres que abans governaven.[17]
Imperi Nou i apogeu
[editar | editar còdic]Amosis va establir Tebas com la capital del regne de nou unificat. Es va convertir en una gran metròpoli donada la demanda d'una administració més complexa i les conquistes dels nous sobirans, que varen aplegar a controlar Nubia i Síria, derramant part dels rics tributs estrangers sobre el gran temple del deu Amón, en agraïment a les seues victòries. L'apogeu va aplegar en Amenhotep III, que va ampliar i va embellir el gran temple de Karnak i va erigir en la vora occidental els enormes complexos del seu temple funerari i el palau de Malkata, en un immens estany artificial.
Durant un breu periodo, durant el regnat del seu fill i successor Akenatón, Tebas va ser abandonada per la cort i el cult a Amón proscrit. El faraó va alçar una nova capital al nort, a mig camí entre Tebas i Menfis, Aketatón. Pero a la seua mort, el seu fill Tutankamón va retornar a Tebas i la religió tradicional.
En la XIX dinastia, la capital es va traslladar a la delta, pero Tebas va conservar els ingressos i prestigi en Seti I i Ramsés II, que residien part de l'any en ella. Ramsés també va embellir i va ampliar el gran temple de Amón, i durant el seu llarc regnat, la capital i el país varen igualar la prosperitat alcançada cent anys arrere en Amenhotep III.
Encara que les donacions varen continuar en Ramsés III, a finals del seu regnat les dificultats econòmiques varen aumentar, ejemplificado en la folga d'obrers de Deir el-Medina i una conspiració en l'harem que va terminar en l'assessinat del sobirà. Les dificultats es varen agravar en els seus successors, i la crisis econòmica i pèrdua de les conquistes exteriors va provocar el saqueig generalisat en les #necròpolis reals i privades de la vora occidental.
Tercer periodo intermig i Baixa Época
[editar | editar còdic]Els sums sacerdots de Amón varen prendre el control en Tebas, mentres les dinasties XXI i XXII governaven la delta. Matrimonis entre elles varen enfortir els seus llaços i filles dels sobirans tanitas varen eixercir com a grans esposes de Amón en la ciutat de Tebas.
Al voltant de 750 a. C. els nubios o kushitas varen aumentar la seua influència en l'Alt Egipte i varen atacar als sobirans del nort, unificant el país baix una dinastia nubia de faraons negres, que varen realisar obres en Tebas. El rei Taharqa va ser atacat pels assiris i en 663 a. C. el rei assiri Asurbanipal va atacar i va prendre Tebas, incloent el seu nom entre les ciutats conquistades.
Tebas ya mai va recuperar el seu passat esplendor. Els assiris varen posar en el tro a Psamético I que va nomenar a la seua filla Nitocris Divina Adoratriz de Amón. En 525 a. C. el rei persa Cambises II va invadir Egipte, proclamant-se faraó i convertint el país en una satrapía del imperi aqueménida.
Periodo grecorromano
[editar | editar còdic]La bona relació dels tebanos en el poder central en el nort va terminar quan els faraons egipcíacs natius varen ser finalment reemplaçats per grecs, liderats per Alejandro Magne. Va visitar Tebas durant una celebració del Festival Opet. A pesar de la seua visita de benvinguda, Tebas es va convertir en un centre per a la dissidència. Cap a finals de el III, Horunnefer, possiblement d'orige nubio, va encapçalar un tumult contra els Ptolomeos en l'Alt Egipte. El seu successor, Anjunnefer, va ocupar gran part de l'Alt Egipte fins al 185 a. C. Este tumult va ser recolzat pel sacerdoci tebano. Despuix de la supressió del tumult en 185 a. C., Ptolomeo V, que necessitava el respal del sacerdoci, els va perdonar.
Mig sigle despuix, els tebanos es varen alçar de nou, elevant a un tal Harsiesi al tro en 132 a. C.. Harsiesi, havent-se dut els fondos del banc real en Tebas, va fugir a l'any següent. En el 91 a. C., va esclatar un atre tumult. En els anys següents, Tebas va ser somesa i la ciutat es va convertir en enrunes.[18]
Durant l'ocupació romana (30 a. C.-349 d. C.), els poblats es varen agrupar al voltant del pilón del gran temple de Luxor en ruïnes. Tebas es va convertir en part de la província romana de Tebaida, que més tart es va dividir en la Tebaida Superior, centrada en la ciutat, i Tebaida Inferior, centrada en Ptolemaida Hermia. Una legió romana tenia la seua sèu en el temple de Luxor en el moment de les campanyes romanes en Nubia.[19] La construcció no es va detindre bruscament, pero la ciutat va continuar declinant. A principis de el I d. C., Estrabón va descriure Tebas ya solament com un menut poble.[20]
Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]En 1979, les ruïnes de l'antiga Tebas varen ser classificades per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, en el nom de "Antiga Tebas en les seues #necròpolis". Els dos grans temples, el Temple de Luxor i Karnak, i el Valle dels Reis i el Valle de les Reines es troben entre els grans guanys de l'antic Egipte.
Des del 25 d'octubre de 2018 fins al 27 de giner de 2019, el Museu de Grenoble va organisar en el respal del Louvre i el Museu Britànic, una exposició de tres mesos sobre la ciutat de Tebas i el paper de la dòna en la ciutat en eixe moment.[21][22]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]Tebas és un enclavament indispensable per al coneiximent de l'història egipcíaca; les seues sorprenents ruïnes perduren encara, estenent-se a abdós costats del Nilo. En la ribera oriental hi ha dos poblacions, Luxor i Karnak, distants mija hora de camí, construïdes en mig de les ruïnes milenàries; en la ribera occidental hi ha un conjunt de temples funeraris vinculats a extenses #necròpolis.
El temple de Luxor i el conjunt de Karnak estaven units per una llarga passejada procesional (dromos), flanquejat per un doble renc d'esfinges, que va deure contindre més de mil estàtues. D'estos temples, el major va ser l'erigit en honor del deu Amón, en Karnak, rodejat per un mur de més de dos quilómetros de llarc en la célebre sala hipóstila, o vestíbul de columnes, el més gran del món, puix té una llongitut d'uns cent metros, albergant 134 columnes, dotze de les quals en més de vint metros d'altura.
Els principals restants i conjunts d'edificacions sacras, funeràries i civils són:
Ribera oriental
[editar | editar còdic]- Temple de Luxor
- Temples de Karnak
Ribera occidental
[editar | editar còdic]La Ciutat dels artesans, Deir el-Medina,
les #necròpolis denominades:
- Valle dels Reis (KV)
- Valle de les Reines (QV)
- Valle dels Nobles (vall de l'oest) (WV)
i els temples funeraris:
- Temples de Deir el-Bahari
- Temple de Amenhotep I
- Temple de Amenhotep II
- Temple de Amenhotep III / Kom el-Hetan
- Temple de Amenhotep, fill de Hapu
- Temple d'Ai i de Horemheb
- Temple de Mentuhotep (Seanjkara)
- Temple de Merenptah
- Temple de Merenptah-Siptah
- Temple de Ramsés II (Nebunenef)
- Temple de Ramsés II (Ramesseum)
- Temple de Ramsés III (Medinet Habu)
- Temple de Ramsés IV
- Temple de Qurna (Sethy I)
- Temple de la reina Tausert (esposa de Sethy II)
- Temple de Thutmosis II
- Temple de Thutmosis III (Henqet anj)
- Temple de Thutmosis IV
- Temple de Uadymes (fill de Thutmosis I)
- Temple sur
Personalitats
[editar | editar còdic]- Verena (aprox. 260-320), santa cristiana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nahúm 3:8 ¿Eres tu millor que Tebas, l'assentada junt a l'Nilo, rodejada d'aigües, el baluart de les quals era la mar i les aigües la seua muralla?». bibliaparalela.com. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Ezequiel 30:14–16
- ↑ Jeremías 46:25
- ↑ Huddlestun, John R. “Nahum, Nineveh, and the Nile: The Description of Thebes in Nahum 3:8–9.” Journal of Near Eastern Studies, vol. 62, no. 2, 2003, pp. 97–98.
- ↑ Ilíada, IV.406 i IX.383.
- ↑ «CIVIL WAR - The Rise and Fall of Ancient Egypt» (en en). erenow.net. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «"Cities of the Ancient World: An Inventory (−3500 to −1200)». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2014. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Social Development». Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2011. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «La Ilíada - Cante 9». és.wikisource.org. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Weeks, Kent R. (2006). Els tesors de Luxor i la Vall dels Reis, LIBSA. OCLC 73969485. ISBN 8466212949.
- ↑ «The Inscriptions Of The Temple Of Edfu». archive.org. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Dorman, Peter, 1948-; Bryan, Betsy Morrell., {{{nom2}}} (2007). Sacred space and sacred function in ancient Thebes, 1st ed edició, Oriental Institute of the University of Chicago. OCLC 144764160. ISBN 9781885923462.
- ↑ «Karnak (Thebes), Egypt.». www.ancient-wisdom.com. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Kemp, Barry J. (2006). Ancient Egypt : anatomy of a civilization, 2nd ed edició, Routledge, p. 225-229. OCLC 191793662. ISBN 9780203468821.
- ↑ Wilkinson (2011), pp. 188 ff.
- ↑ Daphna Ben Tor: Sequences and chronology of Second Intermediate Period royal-name scarabs, based on excavated séries from Egypt and the Levant, in: The Second Intermediate Period (Thirteenth-Seventeenth Dynasties), Current Research, Future Prospects edited by Marcel Marege, Orientalia Lovaniensia Analecta, 192, 2010, p. 91
- ↑ Margaret Bunson. «Encyclopedia of Ancient Egypt».
- ↑ «The destruction of Thebes by Ashurbanipal». archive.is. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2019. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Dorman, P. (2015). "Luxor". Encyclopædia Britannica. Consultat el 27 de febrer de 2016, des de http://www.britannica.com/place/luxor
- ↑ Dorman, P. (2015). "Thebes|Ancient city, Egypt". Encyclopædia Britannica. Consultat el 07 de febrer de 2016, des de http://www.britannica.com/place/thebes-ancient-Egypt
- ↑ Gombert, Florence (1969-....).; Payraudeau, Frédéric (1974-....)., {{{nom2}}}; Tosatto, Guy (1958-....)., {{{nom3}}}; Martinez, Jean-Luc (1964-....)., {{{nom4}}}. Servir els dieux d'Égypte : divines adoratrices, chanteuses et prêtres d'Amon à Thèbes : [exposition au musée de Grenoble du 25 octobre 2018 au 27 janvier 2019]. OCLC 1078390843. ISBN 9782757214800.
- ↑ «Servir els dieux d'Égypte (Serving the Gods of Egypt, Adoratrices, Songstresses, and Priests of Amun at Thebes).». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 17 de setembre de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tebas (Egipte).- Tebas en institutoestudiosantiguoegipto.com
- Theban Mapping Project. #Necròpolis tebana (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tebas (Egipto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.