Deir el-Medina

Deir el-Medina

Deir el-Medina (lit., 'Convent de la Ciutat') va ser un antic poblat egipcíac fundat per Tutmosis I, faraó de la dinastia XVIII. A l'entrada del Valle de les Reines i prop del dels Reis, es troben els restants del que fora el més pròsper poblat d'obrers i artesans de l'Antic Egipte: Set Maat "El lloc de la Veritat" (nom egipcíac), Deir el-Medina (nom àrap), localitat situada en una chicoteta vall en la regió tebana, pròxim al tossal de Qurnet Mura, en la ribera occidental del Nilo, front a Tebas, actual Luxor (Egipte). Durant molt temps va sofrir saquejos per l'espoli d'antiguetats, ya que era un lloc molt conegut per l'abundància, bellea i riquea dels objectes que es trobaven en les seues rodalies. No obstant, encara es conserven moltes evidències arqueològiques: tombes, cases, aixovar, que fan d'este lloc el poblat de l'Antic Egipte millor conegut.

Història

Al començ del Imperi Nou, Tutmosis I, decidix abandonar la construcció de mastabas i piràmides pels saquejos a que eren someses, i ordena començar la seua tomba en un lloc més protegit, excavant l'ala de la montanya, fundant Set Maat (Deir el-Medina) com a lloc de residència per als obrers i artesans ocupats en la construcció. Els seus successors varen construir les seues tombes en el mateix lloc durant uns 500 anys, temps durant el qual el poblat va estar habitat.

Es va fundar en dimensions reduïdes: quaranta cases rodejades per una muralla, pero mai va deixar de créixer, alcançant el seu màxim esplendor en temps de Seti I i Ramsés II, en cinquanta cases en l'interior del recint amurallado i setanta anara d'ell. Va ser abandonat en temps d'Esmendes I, al voltant del 1170 a. C. Una segona renaixença es va produir en la Dinastia Ptolemaica, pero no va aplegar a la prosperitat anterior i pronte va ser de nou abandonat.

El poblat

Poblat d'artesans, en Deir el-Medina.

El poble es dia simplement Pa Demi, el poblat. La muralla delimitava un àrea rectangular dins de la qual es distribuïen les vivendes a lo llarc d'un carrer que començava en la porta del recint i travessava tot el poble. El mur posterior de cada edifici estava adossat a la muralla.

Eren cases d'una sola planta, en paviment de pedra i parets d'atobó, materials que compartien en el restant dels edificis, exclosos els temples i tombes. Es techaban en troncs coberts de fulls de palmera i fanc i quedaven separades entre sí per un mur.

De planta rectangular, tenien quatre chicotetes sales, una despuix d'una atra: la primera era un vestíbul en un altar, i l'última sembla ser la cuina, ya que en ella s'han trobat restants de cendra. D'allí partia una escala per a pujar al terrat.

El mobiliari i demés objectes quotidians, com a espills, jocs de taula, es coneixen gràcies a la tomba de l'arquitecte Kha i la seua esposa Merit, que nos ha aplegat intacta en un ric aixovar, encara que provablement el dels treballadors anara més modest.

Vore també

• Valle dels Artesans
• Panbeb, criminal egipcíac

Referències

Fonts

• Montet, Pierre (1990). La vida quotidiana en Egipte en temps dels Ramsés, Madrit: Temes de Hui. ISBN 968-406-016-5.
• Hernández, David(1998).Molt especial.(33, pág. 22)
• Parsons, Marie. «Deir el-Medina» (en anglés). Consultat el 08, 10, 2008.