Punt



La terra de Punt (egipcíac:
pwnt, interpretacions egipcíaques alternatives: Pwene (t) /pu:nt/), també cridada Ta Nétjer (que significa "terra del deu"), va anar un antic territori descrit pels texts en jeroglífics del Antic Egipte, l'ubicació del qual encara és incerta, encara que possiblement poguera haver estat situat en la costa africana del oceà Índic. Una investigació de 2015 del Dartmouth College que rastrejava els orígens geogràfics d'alguns babuinos momificados trobats en Egipte i provinents del comerç en Punt senyala que estos animals provenen d'una àmplia regió que comprén els actuals territoris d'Etiopia, Eritrea, Djibouti, Somàlia i Yemen.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]Va haver una série d'expedicions conegudes a Punt durant les dinasties V, VI, XI, XII i XVIII d'Egipte. En la dinastia XII, el comerç en Punt va ser celebrat en la lliteratura popular en el Conte del mariner nàufrec.
Imperi Antic
[editar | editar còdic]L'expedició més antiga a Punt que es coneix es remonta al rei Sahura de la V dinastia, al voltant de el XXV, retornant en carregaments d'antyu o olíbano, resina utilisada en el cult de Amón,[4] com es menciona en el revers de la pedra de Palermo, aixina com en els blocs trobats per arqueòlecs egipcíacs en el lloc del funeral del rei en Abusir. Les escenes publicades per Tarek el Hawady mostren al rei Sahura assentat front als arbres d'incens visiblement replantados en Egipte (bloc SC/sur/2003/06), o de peu, equipat en una azuela i preparant-se per a tallar-li la corfa (bloc SC/sur/2003/07). Finalment, un últim bloc presenta una escena de navegació en persones de Punt (i animals exòtics), persones que tenen traces similars als puntitas, representats nugats en libios en la calçada del mateix complex funerari de Sahura. No obstant, es té constància de que l'or de Punt ya estava en Egipte en temps del faraó Jufu, de l'IV dinastia.[5]
Al final del Regne Antic (VI dinastia), els encarregats de les expedicions, tots enterrats en Elefantina (tombes de Qubbet el-Hawa, Asuán), varen informar de les seues activitats directa o indirectament vinculada a este país: Jnumhotep, acompanyant a Jui i Tyetyi, i Pepinajt, qui va ser responsable de tornar al rei el cos d'un líder d'una expedició, massacrat en els seus hòmens pels beduinos, durant el montage del barco per a anar a Punt. Sobre Herjuf, va reproduir a l'entrada de la seua tomba la carta del rei Neferkara, mencionant un nano (o un pigmeo) dut de Punt a Egipte baixe el regnat de Dyedkara Isesi (de la V dinastia) pel dignatario Urdyededba.
Regne Mig
[editar | editar còdic]Cap a 1950 a. C., baixe el regnat de Mentuhotep III (de la XI dinastia), un oficial cridat Hannu va supervisar l'enviament d'una flota a Punt, segons informa la seua inscripció descoberta en l'uadi Hammamat.[6]
Baixe la XII dinastia, el port de Saww, el punt de partida cap a este país, podria ubicar-se en la desembocadura del uadi Gauasis, en Mersa Gauasis, segons els primers resultats de la missió italoamericana de Kathryn Bard i Rodolfo Fattovich. Allí es varen trobar refugis, ceràmica típica del Regne Mig, rems i elements de barcos de fusta de cedre, mentres que l'egiptòlec Abd El Moneim Sayed ya havia descobert en 1976 inscripcions que daten del regnat de Sesostris I, mencionant expedicions, una d'Antefoqer (visir d'Amenemhat I, després de Sesostris I) i el seu subordinat Ameny, i l'atra de Anju. Finalment, està l'estela de l'emissari Nebsu que commemora un viage a Punt durant el regnat d'Amenemhat III. La caixa 21, que du una breu inscripció en la que es mencionen els "productes de Punt", està datada en l'octau any de regnat d'Amenemhat IV.[7] En 1836, va ser descoberta en l'uadi Gasus (al sur de Safaga), a sèt quilómetros del Mar Rojo, l'estela que narra el viage a Punt realisat per l'emissari Jenty-Ghety-Ur, el vigésimooctavo any de regnat d'Amenemhat II, reutilisada en una construcció d'época romana.
El lloc d'Ayn Sujna, excavat entre uns atres per Pierre Tallet en el Golf de Suez, també va revelar parts de barcos de fusta i ancores en una de les galeries excavades en la roca (l'activitat marítima d'este lloc està atestada des de l'IV dinastia, en direcció al Sinaí, pero els descobriments permeten unir-se als de Mersa Gauasis, sobre freqüentació del Mar Rojo).
Imperi Nou
[editar | editar còdic]Una expedició que s'ha mantingut famosa és la que l'alt funcionari Nehesy va supervisar per a la reina Hatshepsut, al voltant de el XV, per a buscar mirra, incens, or, pells de lleopart, armes arrojadizas i esquejes d'arbres d'incens (que varen ser replantados en el camí que conduïx al tram d'escales del temple funerari d'esta reina, en Deir el-Bahari). Este viage va ser tan important que es va conservar en els murs del pòrtic nort del segon terrat del temple.
Varis dels seus successors, inclós Tutmosis III, tenien relacions en Punt. Escenes de les tombes tebanas de Puimra (TT39), Amenmose (TT89), Rejmira (TT100) i un desconegut en la tomba TT143, representen la presentació del tribut del poble de Punt. L'absència d'escenes de navegació marítima es deu potser al fet de que la frontera sur d'Egipte es troba entre la quarta i quinta catarates baix Tutmosis I, com s'indica en l'inscripció d'Hagar el-Merua en Kurgus. Llavors s'haurien fet contactes per terra en la XVIII dinastia.
Note's el relat del viage realisat en la XX dinastia, baixe el regnat de Ramsés III (abans de l'any 22 segons Pierre Grandet), registrat en el papir Harris I (llínees 77.8 a 78.1, a on es mencionen les "maravelles misterioses" dutes d'este país, com la mirra). Este rei va cridar als productes de Punt oferits a Amón els més notables en el seu temple en Medinet Habu: goma, mirra, pigment roig i "tota bona herba fragant".
Característiques
[editar | editar còdic]La primera narració d'una expedició a estes terres es remonta a el 2500 a. C., enviada pel faraó Sahura, de la dinastia V d'Egipte, per a dur fustes precioses, mirra, electrum (una aleació d'or i argent), mones i nanos.[8]
També Pepi II, faraó de la dinastia VI, va decidir enviar un barco al país de Punt, «un lloc situat en la costa de Somàlia. El punt d'embarque devia trobar-se sobre la costa asiàtica del mar Rojo» (E. Driotón, J. Vandier, 1964).[9]
Mentuhotep III, de la dinastia XI, va enviar una atra expedició, la qual va quedar registrada en inscripcions gravades en les roques de la vall d'Uadi Hammamat.
El canceller Henu va manar una expedició de tres mil hòmens; la seua inscripció relata:
L'expedició més célebre va ser l'enviada per la reina Hatshepsut, de la dinastia XVIII, acontenyiment que està gravat en el seu temple en Deir el-Bahari:
Duen moltes maravelles i tota classe de productes típics de la Terra de deu a per els que el teu majestad els va enviar: montons de gleves de mirra i arbres de mirra fresca en cepellón, plantats en el pati de cerimònies per a ser vists per tots els deus...
El cap de Punt, Palhu, la seua esposa Aty, els seus dos fills, de la seua filla i de l'asno que carrega en la seua esposa...
Carregant pesadamente els barcos en les maravelles del país del Punt: totes les bones fustes aromàtiques de la Terra del deu, montons de resina de mirra, jóvens arbres de mirra, ébano, marfil pur, or vert de Amu, fusta de cinamomo, fusta-hesyt, incens-ibemut, incens, pintura d'ulls, mones, babuinos, gossos, pells de pantera del sur, i siervo i els seus fills...»
Ta netjer
[editar | editar còdic]En ocasions, els antics egipcíacs cridaven a Punt Ta netjer (tꜣ nṯr), que significa "Terra de Deu".[10] Açò feya referència a que es trobava entre les regions del Deu Sol, és dir, les regions situades en la direcció de l'eixida del sol, a l'est d'Egipte. Entre els recursos d'estes regions orientals figuraven els productes utilisats en els temples, especialment l'incens. La lliteratura més antiga sostenia que l'etiqueta "Terra de Deu", interpretada com "Terra Santa" o "Terra dels deus/ancestros", significava que els antics egipcíacs consideraven la Terra de Punt com la seua pàtria ancestral. Flinders Petrie creïa que la Raça Dinàstica procedia d'o passava per Punt i que "Pa, o Punt, era un districte situat en l'extrem sur de la Mar Rojo, que provablement comprenia tant la costa africana com l'àrap"[11] Ademés, Ernest Wallis Budge va afirmar que "la tradició egipcíaca del Periodo Dinàstic sostenia que la llar aborigen dels egipcíacs era Punt...".[12] James Breasted, en 1906, va argumentar que el terme Ta netjer no només s'aplicava a Punt, situada al surest d'Egipte, sino també a regions d'Àsia a l'est i noreste d'Egipte, com Líban, que era la font de fusta per als temples.[13]
En els murals del temple de Hatshepsut en Deir el-Bahri, apareixen representats el rei i la reina de Punt junt en el seu sèquit. Pel seu inusual aspecte, a voltes s'ha plantejat el hipòtesis de que la reina patia una esteatopigia[14] o elefantiasis.[15]
Possibles ubicacions de Punt
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ eLife.9
- i60860.ISSN 2050-084X.doi:10.7554/eLife.60860.Consultat el 2021-07-17.
- ↑ «a-descobrir-a on-estava-llegendari-pais-punt_16000 Mòmies de babuinos egipcíacs per a descobrir on estava el llegendari país del Punt» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2021-07-17.
- ↑ «Mummified baboons shine new light on the lost land of Punt» (en en). EurekAlert!. Consultat el 2021-07-17.
- ↑ Proyecte Djehuty.
- ↑ Breasted & 1906–07 vol. 1, p. 161
- ↑ Breasted & 1906–07 vol. 1, p. 427–433
- ↑ El-Sayed Mahfouz: "Amenemhat IV at Wadi Gawasis", Bulletin de l'Institut français d'archéologie orientale A. (BIFAO), 2010, vol. 110, p. 165–173, 485, 491 ISBN 978-2-7247-0583-6
- ↑ «Dos cràneus de babuinos de fa 3.300 anys revelen el lloc d'orige d'una misteriosa civilisació» (en és). EL PAÍS. Consultat el 2021-07-17.
- ↑ Cortés López, 1984, pp. 52, 54.
- ↑ Breasted 1906-07, p. 658, vol. II.
- ↑ A history of Egypt, Vol. I, p. 13. Ademés The Making of Egypt (1939) afirma que la Terra de Punt era "sagrada per als egipcíacs com a orige de la seua raça".
- ↑ Breu història del poble egipcíac, per E. A. Wallis Budge. Budge afirmava que "la tradició egipcíaca del Periodo Dinàstic sostenia que la llar aborigen dels egipcíacs era Punt... "
- ↑ Breasted 1906-07, p. 451,773,820,888, vol. II.
- ↑ D. W. Phillipson. 2005. Arqueologia africana, pàgina 81 de 389 pàgines
- ↑ “Regna de Punt” . Clinical Infectious Diseases 42 (9): 1344-5. doi:. PMID 16586397.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cortés López (1984). «De l'antiguetat clàssica al sigle X», Espasa-Calp (ed.). Introducció a el història d'Àfrica Negra, Món Negre. OCLC 12794410. ISBN 9788423916481.
- .
- .
- El-sayed, Mahfouz. “Amenemhat IV au ouadi Gaouasis”. BIFAO 110: 165–173.
- Fattovich, Rodolfo. 1991. "The Problem of Punt in the Light of the Recent Field Work in the Eastern Suen". In Akten dones aboquen internationalen Ägyptologen Kongresses, München 1985, edited by Sylvia Schoske. Vol. 4 of 4 vols. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 257–272.
- ———. 1993. "Punt: The Archaeological Perspective". In Sesto congresso internazionale de egittologia: Atti, edited by Gian Maria Zaccone and Tomaso Ricardi vaig donar Netro. Vol. 2 of 2 vols. Torino: Italgas. 399–405.
- Herzog, Rolf. 1968. Punt. Abhandlungen dones Deutsches Archäologischen Instituts Kairo, Ägyptische Reihe 6. Glückstadt: Verlag J. J. Augustin.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Relleus de l'expedició a Punt.- Text de l'expedició en Deir el-Bahari
- L'expedició a Punt en Deir el-Bahari. [1] archivat en Wayback Machine.
- «Ancient African History: The Land of Punt». En cites de Breasted (1906) i Petrie (1939)
- "La reina Hatasu i la seua expedició a la Terra de Punt".
- Archivat el 6 de maig de 2023 archivat en Wayback Machine. Per Amelia Ann Blanford Edwards (1891)
- «Deir el-Bahri: Temple mortuorio de Hatshepsut».
- «Saló de Punt».
- «¿On queda Punt?». Discussió del Dr. Karl H. Leser
- Síndrome de la reina de Punt
- Informes en els noticiosos sobre excavacions en Wadi Gawasis
- "Els arqueòlecs descobrixen naus antigues en Egipte" (Boston University Bridge, 18 març de 2005). Excavacions en Wadi Gawasis, possiblement l'antic port egipcíac de Saaw.
- "Descobriment de restants d'antigues naus marineres egipcíaques" (New Scientist, 23 de març de 2005).
- «Navegant cap a terres lluntanes». Al Ahram.
- «Restants d'una nau antiga són descoberts». Deutsche Press Agentur.
- "Descobriment d'una drassana de 4000 anys de antiguetat en Egipte" (MSNBC, 6 de març de 2006).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.