Anar al contingut

Abusir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Abusir (egipcíac pr wsir; copto: ⲃⲟⲩⲥⲓⲣⲓ Busiri La Casa de Osiris; grec: Βούσιρις; en idioma àrap: ابوصير) és el nom donat a un jaciment arqueològic egipcíac, concretament a una necròpolis del Imperi Antic situada en la ribera occidental del riu Nilo. Rep el nom d'un poble veí. En egipcíac arcaic (época del Imperi Antic) rebia el nom de Dyedu.

Abusir està localisat varis quilómetros al nort de Saqqara, en la regió de Menfis, i va ser utilisat com un dels cementeris principals de la elite de l'antiga capital.

Existixen atres tres ciutats egipcíaques en el mateix nom: Abusir, o Busiris, la capital del nomo IX del Baix Egipte (Per Usir, Dyedu; Taposiris Magna), una atra ciutat en El Fayum i una localitat destruïda per Diocleciano en 292 d. C.

En 1979, el conjunt de Menfis en les seues necròpolis i camps de piràmides (Guiza, Abusir, Saqqara i Dahshur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, en el nom de «Menfis i la seua necròpolis - Zones de les piràmides des de Guiza fins a Dahshur».

Descripció

[editar | editar còdic]

Plantilla:Jeroglífic

Abusir és una part relativament chicoteta de l'extens camp de piràmides que s'estén del nort de Guiza al sur de Saqqara, sent el cementeri dels reis i nobles de Menfis durant la quinta dinastia, de la mateixa manera que Guiza lo havia segut durant la quarta.

Abusir ha segut el lloc de la major troballa de papirs del Imperi Antic, els papirs de Abusir. A finals de el XIX, varis museus occidentals varen adquirir coleccions de fragments de papirs administratius en els registres del temple funerari de Neferirkara-Kakai. Este descobriment va ser complementat a finals de el XX quan una expedició checa va trobar papirs en atres dos complexos funeraris, el del faraó Neferefra i el de la reina Jentkaus II (esposa de Neferirkara kakai).

També hi ha catacumbes prop de la ciutat de Busiris, segons indica Plinio.[1] Al sur de Busiris un gran cementeri apareix haver-se estirat sobre el pla. El Heptanomite Busiris era de fet un llogaret que està a una extremitat de la necròpolis de Memfis.

Restants arqueològics

[editar | editar còdic]

En Abusir es troben importants vestigis de la dinastia V:

Les piràmides de Abusir

[editar | editar còdic]
Archiu:Abusir map 2.png
Mapa de la necròpolis de Abusir.

Hi ha un total de 14 piràmides en Abusir, en lo que va anar la principal necròpolis real durant la quinta dinastia. La calitat de la construcció de les piràmides de Abusir és inferior a les construïdes durant la quarta dinastia, lo que pot ser indicatiu d'una disminució del poder real o d'una economia menys rica: són més chicotetes que les seues precursores i estan construïdes en pedra local de baixa calitat.

Les tres piràmides principals són les de Nyuserra-Iny (que és també la millor conservada), Neferirkara-Kakai i Sahura. També es troba ací la piràmide incompleta de Neferefra. Totes les piràmides principals en Abusir varen ser construïdes com a piràmides escalonades, encara que la major d'elles, la de Neferirkara-Kakai, despuix de construïda com a escalonada va ser transformada en una piràmide verdadera, reblint els seus escalons en mampostería de poca consistència.

Piràmide de Sahura

[editar | editar còdic]
Archiu:Abousir Sahoure 01.jpg
Piràmide de Sahura.
Artícul principal → Piràmide de Sahura.

La piràmide de Sahura (denominada actualment com L. XVIII) té una base de 79 metros i una altura de 47 metros.

Esta piràmide es troba en molt mal estat de conservació, no obstant el temple funerari està prou ben conservat i seguix el pla típic dels temples funeraris del Imperi Antic, la calçada procesional es conserva també be. El Temple del Valle es troba inundat en l'actualitat i en molt males condicions. La piràmide va ser investigada per Perring i Morgan en el XIX, i excavada per Borchardt a principis de el XX.[2]

Piràmide de Neferirkara

[editar | editar còdic]
Archiu:Neferirkare.jpg
Piràmide de Neferirkara.

La piràmide de Neferirkara Kakai (denominada com L. XXI) s'alça escalonada, degut a que durant la seua construcció no es va revestir per a quedar en cares planes. És la major piràmide del complex funerari en una base de 105 metros i una altura de 72 metros.

A la mort del faraó la tomba encara no estava terminada per lo que es va acabar en rajola i fusta. En l'interior del temple funerari es varen trobar una série de papirs que detallaven el dia a dia del temple. De la mateixa manera que la de Sahura la piràmide de Neferirkara-Kakai va ser explorada per Perring i Morgan, i excavada per Borchardt.[3]

Piràmide de Neferefra

[editar | editar còdic]
Archiu:Abousir Neferefre 01.jpg
Piràmide de Neferefra.
Artícul principal → Piràmide de Neferefra.

La "piràmide" de Neferefra Isi (L. XXVI) no és realment una piràmide, sino una mastaba. La causa d'açò és que quan va fallir el monarca tan solament s'havia alçat una ínfima part de l'estructura, lo que va obligar als constructors a reblir a tota pressa de grava lo poc construït i deixar-ho en una mastaba quadrada. Té una base de 65 metros. Pel poc alvanç de les obres, la calçada i el temple de la vall a penes s'havien començat a erigir per lo que es va optar per suprimir la calçada i anexionar el temple de la vall al temple funerari.

El complex de Neferefra Isi presenta una gran pèrdua de material degut sense dubte al robo de pedres per a construccions posteriors i a que gran part de la construcció està feta de rajola. Açò es va deure al repentí decés del faraó, que va fer necessari acabar corrents el temple funerari.[4] Va ser examinada per Borchardt i excavada per Verner i Bárta a finals de el XX.

Archiu:Abousir Niouserre 01.jpg
Piràmide de Nyuserra.

Piràmide de Nyuserra

[editar | editar còdic]

La Piràmide de Nyuserra Iny (L. XX) seguix el model típic de l'época en la que es va construir. La seua base medix 79 metros i té una altura de 52 metros. Lo més destacat d'este complex és que no es construïx calçada procesional ni Temple del Valle, sino que s'aprofiten els de Neferirkara Kakai.[5]

De la mateixa manera que les piràmides anteriors també va sofrir gran pèrdua de material pel robo de pedres. Va ser examinada per Perring i De Morgan, i excavada per Ludwig Borchardt.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plinio XXXVI. 12, 16).
  2. Verner: op. cit., pp. 42-50.
  3. Verner: op. cit., pp. 51 i ss.
  4. Parra Ortiz: op. cit., pág. 74.
  5. Parra Ortiz: op. cit., pág. 75.
  • Parra Ortiz, José Miguel (2001). Les piràmides, Ed. Editorial Complutense. ISBN 84-7491-625-9.
  • Verner, Miroslav (2002). Abusir, Ed. American Univ in Cairo Press. ISBN 977-424-723-X.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]