Necròpolis de Guiza

Archiu:All Gizah Pyramids.jpg

Necròpolis de Guiza

La Necròpolis de Guiza (Gizèh, Gîza, Guizèh) es troba en la replanell de Guiza, a l'oest de la població homònima, a uns vint quilómetros d'El Caire, Egipte. Va començar a utilisar-se durant la segona dinastia, havent-se trobat ceràmica datada en el regnat de Nynecher. En ella es troben les famoses piràmides construïdes pels faraons de la quarta dinastia Keops, Kefrén i Micerino.

Història

Archiu:Pyramids of Geezeh.jpg

Replanell de Guiza. Litografia publicada en 1846 (Biblioteca del Congrés).

La necròpolis de Guiza és la major del Antic Egipte, en enterrament datats des de les primeres dinasties. El seu esplendor ho va alcançar durant la quarta dinastia, quan es varen erigir la piràmide de Jufu (Keops), també coneguda com la Gran Piràmide, la piràmide de Jafra (Kefrén) i la relativament chicoteta piràmide de Menkaura (Micerino), junt en vàries atres subsidiàries menors, temples funeraris, Temples del Valle, embarcaderos, calçades procesionales i fosses que contenien barques solars ceremoniales; també es esculpió en la roca del replanell la Gran Esfinge de Guiza.

Plantilla:Círcul sobre image

Mapa d'Egipte: Guiza.

Associats a estos monuments reals es troben numeroses mastabas de membres de la família real, atres concedides pel faraó a alts funcionaris i sacerdots, i alguns monuments d'époques posteriors relacionats en el cult als antepassats.

De les tres piràmides principals es conserva el seu núcleu, conformat per blocs de pedra calcàrea, pero del seu revestiment, de calcàrea polida o granit rosat, solament queden alguns restants, puix estos blocs varen ser utilisats per a construir edificis en la propenca ciutat d'El Caire.

La piràmide de Jafra (Kefrén) sembla la més alta, pero es deu a que va ser construïda sobre una zona més elevada de la replanell de Guiza; en realitat és la que s'adjudica a Jufu (Keops) la de major altura i volum. La Gran Piràmide estava considerada en l'antiguetat una de les Sèt maravelles del món, i és l'única de les sèt que encara perdura.

A finals del Imperi Antic, durant la sexta Dinastia, hi havia en Guiza varis centenars de tombes.

Patrimoni de la Humanitat

En 1979, el conjunt de Menfis en les seues necròpolis i camps de piràmides (Guiza, Abusir, Saqqara i Dahshur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, en el nom de Menfis i la seua necròpolis - Zones de les piràmides des de Guiza fins a Dahshur. Està catalogada de tipo cultural, (criteris i, iii, vaig vore) en n.° d'identificació 86.

Construcció

La majoria de les teories de la construcció es basen en l'idea de que les piràmides es varen alçar movent enormes pedres d'una pedrera i arrastrant-les i colocant-les en el seu lloc. Els desacorts se centren en la manera en la qual varen transportar i varen colocar les pedres i cuán possible era el método.

En construir les piràmides, els arquitectes podrien haver desenrollat les seues tècniques en el temps. Seleccionarien un lloc en un àrea relativament plana de llit rocós, no arena, que proporcionara una base estable. Despuix d'inspeccionar cuidadosadament el lloc i colocar el primer nivell de pedres, construirien les piràmides en nivells horisontals, un damunt de l'atre.

Per a la Gran Piràmide, la major part de la pedra de l'interior sembla haver segut extreta immediatament al sur del lloc de construcció. L'exterior pla de la piràmide estava fet d'un fi grau de pedra calcàrea blanca extreta a l'atre costat del Nilo. Estos blocs exteriors varen tindre que tallar-se cuidadosadament, transportar-se en barcaça fluvial a Giza i arrastrar-se per rampes fins al lloc de construcció. Solament queden uns pocs blocs exteriors en el seu lloc en la base de la Gran Piràmide. Durant l'Edat Mija (sigle v al sigle XV), és possible que la gent s'haja dut el restant per a proyectes de construcció en la ciutat d'El Caire.

Per a garantisar que la piràmide es mantinguera simètrica, les pedres de revestiment exterior tenien que ser totes iguals en altura i ample. Els treballadors podrien haver marcat tots els blocs per a indicar l'àngul de la paret piramidal i haver retallat les superfícies en esment per a que els blocs encaixen entre sí. Durant la construcció, la superfície exterior de la pedra era calcàrea plana; l'excés de pedra s'ha erosionat pel vent i per l'arena en el pas del temps.

Propòsit

Les piràmides de Giza i unes atres es varen construir per a albergar els restants dels faraonés fallits que varen governar l'Antic Egipte. Es creïa que una part de l'esperit del faraó, el seu ka, permaneixia en el seu cadàver. El conte adequat dels restants era necessari per a que el "faraó difunt poguera eixercitar les seues noves funcions com a rei dels morts". Es teoriza que la piràmide no solament va servir com una tomba per al faraó, sino també com un pou d'almagasenament per a varis artículs que necessitaria en l'atra vida. "La gent de l'Antic Egipte creïa que la mort en la Terra era el començ d'un viage a l'atre món". El cos embalsamado del rei era sepultat en una cambra davall o dins de la piràmide per a protegir-ho i permetre la seua transformació i ascensió al més allà.

Astronomia

Els costats de les tres piràmides de Giza estaven orientats astronómicamente de nort a sur i d'est a oest en una chicoteta fracció de grau. Entre els intents recents per a explicar un patró tan clarament delliberat es troben els de S. Haack, O. Neugebauer, K. Spence, D. Rawlins, K. Pickering i J. Belmonte. La disposició de les piràmides és una representació de la constelació d'Orión segons la controvertida teoria de la correlació de Orión.

La necròpolis

La necròpolis ocupa 160 km² a abdós costats d'un uadi: a un costat es troben les piràmides, en un ampli camp ocupat per mastabas de nobles al costat. En un replanell estan els temples funeraris i la esfinge. A l'atre costat del uadi, sobre uns tossals, hi ha més tombes particulars.

Edificacions de la necròpolis

Archiu:Giza pyramid complex (multilingual map).svg

Mapa del replanell de Guiza.

1. Gran Piràmide de Guiza
2. Piràmide de Jafra
3. Piràmide de Menkaura
4. Temple funerari de Jafra
5. Temples funeraris de Jufu i Menkaura
6. Piràmide subsidiària de Jafra
7. Temple del Valle de Jafra
8. Temple del Valle de Menkaura
9. Tombes de la reina Hetepheres I
10. Piràmide de Jentkaus I

1. Piràmides de les reines de Menkaura
2. Mastabas de cortesanos de Jafra
3. Gran Esfinge
4. Temple de la Esfinge
5. Mastaba de Hemon
6. Les mastabas occidentals
7. Control d'entrada (actual)
8. Els fossos de les barques solars
9. Carretera d'accés (actual)
10. Tombes hipogeus
11. Almagasens dels artesans
12. Carretera d'accés (actual)
13. Nazlet el-Samman
14. Calçades procesionales
15. Pedrera de Menkaura
16. Cementeri actual
17. Tombes hipogeus del sur
18. Murs perimetrals
19. Mastabas i tombes hipogeus
20. Cementeri de mastabas occidental
21. Cementeri de mastabas oriental
22. Mastabas i tombes excavades en la roca.

Complex funerari de Jufu (Keops)

Pla de la necròpolis de Jufu.

Artícul principal → Gran Piràmide de Guiza.

Està situat al nort i està format per la Gran Piràmide (o piràmide de Keops), les tres piràmides de les reines, una piràmide satèlit, dos temples funeraris, el Temple del Valle, una carretera que unix abdós construccions, tombes o fosses en barques solars, mastabas de nobles i cortesanos i múltiples mastabas organisades en tres cementeris. Entre estes mastabas es troba la tomba del constructor de la Gran Piràmide, Hemiunu.

Piràmide de Keops

Interior de la Piràmide de Keops. Secció Sur-Nort: 1 - entrada; 2 - accés obert per al-Mamun, 3 - blocs de granit per a tancar l'accés superior; 4 - passadiç a la cambra subterrànea; 5 - cambra subterrànea; 6 - passadiç d'accés a la gran galeria, 7 - cambra de la reina; 8 - passadiç d'accés a la cambra de la reina; 9 - gran galeria; 10 - cambra del rei i cambres de descàrrega, 11 - antecámara; 12 - passadiç que comunica la gran galeria i la cambra subterrànea, 7 i 10 - canals de ventilació.

Artícul principal → Piràmide de Keops.

Keops va ser qui va triar la zona de Giza per a escomençar a construir el seu propi complex funerari, a uns 40 quilómetros de la piràmide construïda pel seu pare Sneferu. Per a evitar un inclinament com la que va sofrir la piràmide de Dashur es va construir una plataforma nivellada sobre la roca, deixant una massa de roca natural dins de la piràmide, construïda en blocs de pedra calcàrea del lloc colocades en rencs horisontals. També es va usar morter d'algeps en les pedres del revestiment per a facilitar el seu desplaçament. Finalment, l'obra es va revestir en pedra calcàrea blanca de Tura, encara que actualment solament queden algunes en la base de la piràmide.

Una volta terminada la piràmide, el seu perímetro es pavimentó, medint est uns dèu metros d'ample, aplegant fins a un mur que cercava tota la zona. D'este paviment solament queda una part del costat nort. L'interior de la piràmide té tres cambres. Segons la teoria de Ludwig Borchardt, que s'hagueren construït tres quartos es deu a canvis en el disseny durant la realisació de les obres. La cambra subterrànea sembla abandonada ya que mai es va aplegar a finalisar. A esta s'accedix per un angost passage. La cambra de la reina es troba en l'eix central de la piràmide i està casi terminada; com va estar tancada és possible que servira per a colocar una estàtua del faraó. La cambra del rei està revestida de blocs de granit roig; sobre esta sala hi ha cinc cambres de descàrrega en un últim sostre inclinat que servix per a distribuir el pes de l'estructura. Esta construcció va ser molt innovadora i no hi ha precedents d'una similar.

Piràmides de les reines

Keops va fer construir tres piràmides més, que s'estima devien custodiar les mòmies de les reines; es varen construir en el costat oriental de la gran piràmide. En egiptología, estes construccions es coneixen en les denominacions GIa, GIb i GIc: "G" de Giza, "I" de piràmide de Keops, i "a, b, c" per l'orde en que estan dispostes, de nort a sur. Les seues bases són rectangulars. Sobre les dimensions, les seues arestes són la quinta part de les de Keops i la pendent d'uns 52º. El núcleu interior era escalonat, en un número diferent de grades per a cada una. Les tres piràmides presenten restants del revestiment que era de pedra calcàrea polida, i totes tenen un passage interior, prop de l'eix central, per a accedir a la cambra funerària. També cal destacar una atra construcció funerària: la tomba d'Hetepheres I.

• Estructura de la piràmide GIa
  Estructura de la piràmide GIa
• Estructura de la piràmide GIb
  Estructura de la piràmide GIb
• Estructura de la piràmide GIc
  Estructura de la piràmide GIc

Cementeri occidental

Coloreado en rosa en el pla.
L'occidental és el cementeri més gran de la necròpolis i conté una multitut de mastabas que daten de la quarta a la sexta dinastia. Dividit en tres parts, els arqueòlecs distinguixen:

• El cementeri cridat «en escala», situat junt a la piràmide i compost principalment per les tombes dels sacerdots que s'ocupaven dels cults funeraris.
• La zona anomenada «poble de mastabas», a on es troba la millor construïda, la del chaty de Jufu Hemiunu (G4000), i la major de totes, la G2000.
• Per últim, hi ha un núcleu de chicotetes mastabas en l'extrem oest.

Cementeri sur

Coloreado en blau en el pla.
Ubicat just al sur de la Gran Piràmide de Jufu, està dominat per nou grans mastabas, algunes de les quals han segut atribuïdes a personages del regnat de Menkaura. Entre estes tombes hi ha també algunes que daten de la quinta i la sexta dinastia. En el surest d'este cementeri, està l'impressionant mastaba del chaty de la quinta dinastia, Seshemnefer IV. L'accés és a través d'una rampa flanquejada per dos obeliscs, i l'entrada té dos columnes.

Cementeri oriental

Coloreado en vert en el pla.
Esta part de la necròpolis estava reservada a les tombes de membres de la família real, i està situat junt a les piràmides de les reines. Entre les mastabas es troben les dels fills de Jufu, Kauab (G7120 i G7110), Dyedefhor (G7220 i G7210) i Jufujaf (G7140 i G7130), entre uns atres. En la mastaba G7340 es va trobar un sarcòfec de pedra calcàrea decorat en motius de frontera de palau. La mastaba d'Anjaf i la seua esposa Hetepheres (G7510) és la més gran, i domina l'extrem oriental de la necròpolis. Durant la seua excavació es va trobar un bust de Anjaf de pedra calcàrea pintada que es considera una obra mestra de la estatuaria del Imperi Antic.

Complex funerari de Kefrén (Jafra)

Vista de les piràmides en anochecer des d'El Caire.

El complex funerari de Jafra està molt millor conservat que el de Jufu, i inclou un bell temple revestit en granit rosa d'Asuán i conectat en el Temple del Valle per un llarc camí pavimentado de 495 metros. Al sur de la piràmide es troba la piràmide satèlit, cinc fossos en barques solars i més d'un centenar de grans habitacions, considerades almagasens o tallers al servici dels artesans.

Piràmide de Kefrén

Artícul principal → Piràmide de Kefrén.

La piràmide de Kefrén està alineada en la del seu pare Keops en direcció al suroest. És alguna cosa més chicoteta encara que pot semblar més alta per estar situada en un terreny més elevat. En els seus 143,5 metros és la segona piràmide més gran d'Egipte. En l'exterior, en la zona superior del seu vèrtiç, es conserva el revestiment de pedra calcàrea de Tura. També s'observen restants del revestiment de granit junt a la base. En la cara nort hi ha dos entrades en un passadiç descendent: un escomença a 11,50 metros del nivell de la base i l'atre, pràcticament, està situat a nivell del sol. L'estructura interior és prou diferent de la de Keops i s'assembla més a la de Djedefra, en Abu Roash. El passage inferior permet aplegar a un passadiç horisontal d'1,7 metros d'altura. Alvançant pel corredor, en el cantó, hi ha una cambra en un sostre en pendent que, se supon, servia per a almagasenar les ofrenes. Seguint el passadiç, en ascensió, s'aplega a l'intersecció en l'atre passadiç de l'entrada superior: en este punt abdós confluïxen en la cambra sepulcral. El sostre està inclinat, en voltons de pedra, i el sarcòfec és de granit negre en una tapa de dos peces. En 1818, Belzoni va poder entrar en la cambra pero la mòmia del faraó ya no estava, i en el seu lloc hi havia restants d'ossos d'un bou. L'egiptòlec Rainer Satldemann ha sugerit que estos ossos podien haver segut una ofrena posterior depositada en el sarcòfec, en acabant de que haguera segut furtat el cos del faraó.

Temple del Valle

Estàtua de Kefrén trobada en el Temple del Valle.

El Temple del Valle es troba al costat de la Gran Esfinge. Està en un bon estat de conservació, en els pilars i llindars casi intactes. L'edifici està construït en grans blocs de pedra calcàrea procedents de pedreres de la zona, revestits en granit rosat d'Asuán, situat a uns huitcents quilómetros de l'obra. La seua planta és quadrada i cada costat medix poc més de quaranta metros. Les dos entrades del temple estaven flanquejades per dos esfinges, que semblen lleons, cada una de huit metros de llarc, i els batientes de les portes segurament eren de fusta de cedre. En 1860 l'arqueòlec francés Auguste Mariette va descobrir, entre unes atres, la famosa estàtua de Khefren baixe la protecció d'Horus, realisada en diorita verda, que actualment es troba en el Museu Egipcíac d'El Caire. L'escultura posseïx 1,68 metros d'altura i es troba casi intacta. Kefrén es cobrix el cap en el mocador real, el «nemes», i en la part posterior un falcó, la representació d'Horus, ho protegix en les seues ales. Està assentat sobre un tro que té els dos braços en forma de lleó; als costats, apareix el "sematauy" símbol de l'unificació del Alt i el Baix Egipte.

Complex de la Gran Esfinge

Archiu:Giza Plateau - Great Sphinx with Pyramid of Khafre in background. caps block 37

Gran Esfinge i temple de cult.

Artícul principal → Gran Esfinge de Guiza.

La Gran Esfinge és una estàtua tallada en un eixint de roca calcàrea del replanell de Guiza. Medix uns 57 metros de llongitut i vint d'altura. Se supon que pertanyia al complex funerari de Jafra, a qui representaria.

Junt a ella hi ha un temple per al seu cult, construït durant l'Imperi Antic, i un atre més al nort, front a la esfinge, alçat durant l'Imperi Nou. Abdós estan comunicats en la piràmide de Jafra per una calçada procesional.

Tutmosis IV (1425-1417 a. C.) la va restaurar. Quan va pujar al tro va construir una capella entre les pates del lleó i va afegir una gran estela de granit en la part central, cridada Estela del Somi. L'obra narra l'història de Tutmosis IV, quan era príncip, que en una expedició de caça es va quedar dormit prop de l'esfinge i en somis se li va aparéixer la esfinge i li va oferir el tro del Alt i el Baix Egipte pero demanant a canvi que reparara el monument. En l'estela també es poden vore gravades les ofrenes i libaciones fetes per Tutmosis IV a la esfinge. El seu cult es va revivar durant la dinastia XVIII. Amenhotep II va construir un temple nou en la part noreste, que està dedicat a la esfinge, com Horemjet (Horus en l'horisó). Entre atres esteles que es varen colocar en ocasió de les visites de la realea, durant esta dinastia, i més vesprada durant l'Imperi Nou, hi ha inscripcions que es referixen al santuari de la Esfinge com Setepet (L'elegit).

Complex funerari de Micerino (Menkaura)

El conjunt té els diversos components d'un complex piramidal. La piràmide del faraó, el temple per al cult del difunt rei situat en la cara este de la piràmide i un Temple del Valle, conectat per una calçada procesional de 600 m. Este camí està alineat en l'eix de la piràmide, no com les dels seus antecessors que formaven un àngul. Entorn es troben atres tombes de príncips o reines.

Ademés de les tres piràmides de les reines construïdes al sur de la del faraó, al surest del temple funerari hi ha una necròpolis per als sacerdots destinats al cult del rei, junt a la pedrera que es va utilisar per a la construcció dels monuments. El cult a Menkaura es va mantindre durant tot en Imperi Antic.

Piràmide de Micerino

Artícul principal → Piràmide de Micerino.

La piràmide de Micerino està ubicada en un extrem del replanell de Guiza, en direcció cap al sur. És la més chicoteta de les tres piràmides principals. En el seu complex es va utilisar pedra calcàrea i revestiment de granit roig que era un material més costós. L'entrada està situada en la cara nort. Posseïx un passage descendent, que presenta un inclinament de 26º i una llongitut de 31 metros. El passage conduïx a una cambra anomenada cambra dels panels, per l'existència d'una série de portes falses; des d'ací, per un passage horisontal, s'aplega a una antecámara rectangular, a on hi ha un atre passage ascendent cap al centre de la piràmide, pero que està inacabat perque es va abandonar la seua construcció. En la part central del sol d'esta antecámara està la cambra sepulcral a la que s'accedix per un passage molt curt. La cambra sepulcral és un espai rectangular excavat en la roca, pero en un sostre de granit curvat. A la dreta, abans d'entrar en la cambra, hi ha una sala en sis casetes excavades molt profundament en les parets nort i est. El sarcòfec de basalt que es va descobrir en la cambra sepulcral es va perdre quan era transportat a Anglaterra ya que el barco Beatrice va naufragar front a les costes de la ciutat espanyola de Cartagena el 13 d'octubre de 1838. També es va trobar un sarcòfec de fusta que contenia alguns restants d'ossos, pero estos datats en data molt posterior al regnat de Micerino, uns mil huitcents anys més vesprada.

Complex funerari de Jentkaus

Artícul principal → Piràmide de Jentkaus I.

Complex funerari de Jentkaus I.

Hi ha una atra necròpolis que està instalada al nort de la calçada de Menkaura, dominada per la tomba de reina Jentkaus I, a la que a voltes es menciona com la Quarta Piràmide de Guiza. Té un chicotet temple funerari a l'est de la tomba, accessible per una calçada que l'unix al desembarcadero situat junt al Temple del Valle de Menkaura. No hi ha restants d'un Temple de la Vall pròpia, lo que sugerix que la reina va tindre que compartir el de Menkaura.

Junt a la calçada es va construir una ciutat de sacerdots, que s'estén pel desert al voltant d'unes terres de cultiu. Per la ceràmica trobada, se sap que la reina va rebre cult durant les dinasties quinta i sexta. Sembla clara l'intenció de destacar l'importància de Jentkaus, parent dels últims faraons de la quarta dinastia i nexe d'unió en els de la quinta, en casar-se en Userkaf i llegitimar el seu ascens al tro com Gran Esposa Real.

Vila dels treballadors

El treball d'extraure, moure, colocar i esculpir l'enorme cantitat de pedra utilisada per a construir les piràmides podria haver segut realisat per varis mils de treballadors calificats, no calificats i treballadors de respal. També es necessitaven panaders, carpinteros, aguadores i uns atres per a cobrir les necessitats de les colles d'obrers involucrats en el proyecte. Junt en els métodos utilisats per a construir les piràmides, també existix una àmplia especulació sobre el número exacte de treballadors necessaris per a un proyecte de construcció d'esta magnitut. Quan l'historiador grec Heródoto va visitar Giza en 450 a. C., els sacerdots egipcíacs li varen dir que "la Gran Piràmide havia necessitat 400 000 hòmens durant 20 anys per a construir-la, treballant en tandes de tres mesos, 100 000 hòmens al mateix temps". L'evidència de les tombes indica que una força laboral de 10 000 persones que treballaven en tandes de tres mesos va prendre al voltant de 30 anys per a construir una piràmide.

El complex de la piràmide de Giza està rodejat per un gran mur de pedra, fòra del com Mark Lehner i el seu equip varen descobrir un poblat a on s'estajaven els treballadors de les piràmides. El poble està ubicat al surest dels complexos de Kefrén i Micerino. Entre els descobriments en el llogaret dels treballadors es troben dormitoris, forns, cerveseries i cuines comunals (en evidència que demostra que el pa, la carn de res i el peix eren els elements bàsics de la dieta), un hospital i un cementeri (a on es varen trobar alguns dels esquelets en signes de traumes associats en accidents en un lloc de construcció). La "ciutat dels treballadors" sembla datar de mitan de l'IV Dinastia (2520–2472 a. C.), despuix de l'época acceptada de Keops i la finalisació de la Gran Piràmide. Segons Lehner i l'equip de AERA: "El desenroll d'este complex urbà deu haver segut prou ràpit. Tota la construcció provablement va ocórrer en els 35 a 50 anys que varen comprendre els regnats de Kefrén i Micerino, constructors de la Segona i Tercera Piràmides de Giza". Sense la datació per carbono, utilisant sol fragments de ceràmica, impressions de sagells i estratigrafia per a datar el lloc, conclou l'equip. L'image que emergix és la d'un assentament planificat, un dels primers plans urbans del món, datat en seguritat en els regnats de dos constructors de piràmides de Giza: Kefrén i Micerino.

Bibliografia

• Lehner, Dr. Mark, "The Complete Pyramids," Thames & Hudson (1997). ISBN 0-500-05084-8
• Manley, Bill (Ed.), "The Seventy Great Mysteries of Ancient Egypt". Thames & Hudson. ISBN 0-500-05123-2
• "Mysteries of Egypt", National Geographic Society, 1999. ISBN 0-7922-9752-0
• Aufrère, Sydney; Golvin, Jean-Claude i Goyon, Jean-Claude (1997). L'Égypte restituée, Ed. ERRANCE. ISBN ISBN 978-2-87772-148-6.

• Maragioglio, Vito i Rinaldi, Celest (1966). L'Architettura delle piramidi menfite partix V Li Piramidi vaig donar Zedefrâ i vaig donar Chefren, Ed. Artale.
• Wirsching, Armin, "Die Pyramiden von Giza - Mathematik in Stein gebaut," Books on Demand (2nd ed. 2009). ISBN 978-3-8370-2355-8

Isabella Brega i Simonetta Crescimbene (2006). Una passejada pels llocs i l'història d'Egipte. Edicions Foli S.A. Barcelona. María Cristina Guidotti i Valeria Cortese (2006). Antic Egipte. Art, història i civilisació. Susaeta Edicions, S.A. Madrit.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Necròpolis de Guiza.
• Presentació multimèdia sobre Guiza.
• La ciutat dels constructors de les piràmides de Guiza.
• La piràmide perduda: la quarta piràmide de Guiza.
• George Andrew Reisner (1867 – 1942): A History of the Giza Necropolis Volume I, (Selections) (Selecció del vol. I de la Història de la Necròpolis de Guiza).
  • Text anglés en el Proyecte Perseus.