Saqqara

Saqqara

Saqqara (àrap: سقارة: saqqāra[t]) és un llogaret egipcíac en la regió de Badrashin, en la Governació de Guiza, que alberga antics cementeris de la realea egipcíaca i va servir com a necròpolis de l'antiga capital egipcíaca, Menfis. Saqqara alberga numeroses piràmides, incloent la Piràmide de Zoser, a voltes cridada la Piràmide Escalonada, i vàries mastabas. Ubicada a uns 30 km al sur de l'actual El Caire, Saqqara cobrix un àrea d'aproximadament 7 per 1,5 km.

Saqqara alberga el complex d'edificis de pedra complet més antic conegut de l'història: la Piràmide de Zoser, construïda durant la Dinastia III. Atres setze reis egipcíacs varen construir piràmides en Saqqara, que ara es troben en diversos estats de conservació. Alts funcionaris varen afegir monuments funeraris privats a esta necròpolis durant tot el periodo faraònic. Va continuar sent un important complex per a sepelis no reals i cerimònies de cult durant més de 3000 anys, fins a ben entrada l'época ptolemaica i romana.

En 1979, el conjunt de Menfis en les seues necròpolis i camps de piràmides (Guiza, Abusir, Saqqara i Dahshur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, en el nom de Menfis i la seua necròpolis - Zones de les piràmides des de Guiza fins a Dahshur. Està catalogada de tipo cultural (criteris i, iii, vaig vore) en el n.° d'identificació 86.

Alguns erudits creuen que el nom Saqqara no deriva de l'antiga deidad funerària egipcíaca, Socar, sino d'una tribu bereber local cridada Beni Saqqar, encara que no hi ha cap tribu en este nom documentada en ninguna parte. Els autors medievals també es referixen al poble com Ard as-Sadr (àrap: ارض السدر, lit. 'terra del espino cerval').

Història

L'importància de la necròpolis es deu als restants de complexos funeraris, erigits pels faraons del Imperi Antic i la gran cantitat de tombes de nobles, puix el lloc, consagrat al deu Sokar, va ser elegit pels faraons de l'Imperi Antic per a establir la seua necròpolis; esta va ser saquejada des de temps antics.

Periodo arcaic

Artícul principal → Periodo arcaic d'Egipte.

Els primers sepelis de nobles es remonten a la Dinastia I, en la zona nort del replanell de Saqqara. Durant esta época, el cementeri real es trobava en Abidos. Els primers sepelis reals en Saqqara, incloent galeries subterrànees, daten de principis dels regnats de la Dinastia II d'Hetepsejemuy, Nebra i Nynecher. A açò li va seguir un hiat, en Sejemib i Jasejemuy, l'últim rei de la Dinastia II, enterrats en Abidos. No obstant, Jasejemuy també va poder haver construït un monument funerari en Saqqara consistent en un gran recint rectangular, conegut com Gisr el-Mudir, encara que este recint també podria pertànyer a Nynecher. Provablement va inspirar el mur del recint monumental que rodeja el complex de la Piràmide Escalonada.

Monuments del periodo arcaic

• Tomba del rei Hetepsejemuy i Nebra
• Tomba del rei Nynecher
• Complex funerari de Sejemjet
• Gisr el-Mudir, complex funerari de la Dinastia II

Imperi Antic

En Saqqara Imhotep (el primer arquitecte conegut del món) va dissenyar per al seu faraó Zoser (Dyeser), de la dinastia III, una tomba en un disseny revolucionari, la piràmide escalonada, la primera de grans dimensions erigida en Egipte. També es troben moltes mastabas de membres de l'èlit del Imperi Antic, que solien dispondre's pròximes a les piràmides dels seus sobirans, des de Zoser fins a Pepi II.

En la dinastia IV Saqqara va ser abandonada com a lloc real d'enterrament, elegint-se Guiza com a nova necròpolis real. Shepseskaf va tornar a utilisar-la, aixina com els faraons següents de la dinasties V i VI. Les piràmides de les Dinasties V i VI no estan construïdes íntegrament en enormes blocs de pedra, sino en un núcleu d'enrunes. Per tant, estan pijor conservades que les mundialment famoses piràmides construïdes pels reis de la Dinastia IV en Guiza. Unes, l'últim governant de la Dinastia V, va anar el primer rei en adornar les cambres de la seua piràmide en Texts de les Piràmides. Durant l'Imperi Antic, era costum enterrar als comerciants en mastabas prop de la piràmide del seu rei. Aixina, es varen formar grups de tombes privades en Saqqara al voltant dels complexos piramidals d'Unes i Teti.

Monuments de l'Imperi Nou

• Piràmide escalonada de Zoser
• Mastaba de Shepseskaf
• Piràmide de Userkaf
• Piràmide de Dyedkara-Isesi
• Piràmide del rei Menkauhor
• Mastaba de Tu
• Mastaba de Nianjnum i Jnumhotep
• Piràmide d'Unes
• Mastaba de Ptahhotep
• Piràmide de Teti
• Mastaba de Mereruka
• Mastaba de Kagemni
• Mastaba de Ajetetep
• Piràmide de Pepi I
• Piràmide de Merenra
• Piràmide de Pepi II
• Tomba de Perneb (actualment en el Museu Metropolità d'Art de Nova York)

Monuments de l'I Periodo Intermig

• Tomba de Kakaura Ibi

Imperi Mig

Durant l'Imperi Mig Menfis va deixar de ser la capital i els faraons es varen enterrar en atres llocs. L'única tomba real trobada pertany al faraó Jendyer de la Dinastia XIII.

Imperi Nou

Durant l'Imperi Nou, Menfis va ser un rellevant centre administratiu i militar, convertint-se en la capital despuix del periodo amarniense. Des de la dinastia XVIII, molts alts oficials es varen construir tombes en Saqqara. Encara com a general, Horemheb es va construir una gran tomba, encara que més vesprada va ser enterrat com a faraó en el Valle dels Reis en Tebas. Atres tombes rellevants varen pertànyer al visir Aperel, el visir Neferrenpet, l'artiste Tutmose, el sacerdot Bakenhori i la nodriça de Tutankamón, Maia.

Molts monuments de periodos antics encara es mantenien en peu, encara que varen ser derribats en l'Imperi Nou. El príncip Jaemuaset, fill del faraó Ramsés II, va restaurar alguns edificis com la piràmide d'Unes i va afegir una inscripció en la seua frontera sur per a commemorar este fet. Va ampliar el Serapeum de Saqqara, lloc d'enterrament dels momificados bous Apis. El Serapeum va ser redescubierto per l'egiptòlec francés Auguste Mariette en 1851.

Monuments de l'Imperi Nou

• Varis enterrament d'alts oficials, com les tombes d'Horemheb, el tesorer Maya i Merit. Els relleus i estàtues d'estes dos últimes varen ser traslladats al Museu d'Antiguetats de Leiden, Països Baixos, i al Museu Britànic.

Despuix de l'Imperi Nou

Vista de la piràmide de Unis (izq), la piràmide escalonada (centre) i la piràmide de Userkaf (dreta)

Despuix de l'Imperi Nou, quan vàries ciutats del Delta varen ser capitals d'Egipte, Saqqara va continuar sent lloc d'enterrament per a nobles. Ademés, la zona es va convertir en un centre de pelegrinage religiós. La majoria d'activitats es varen desenrollar entorn al Serapeum. A partir del periodo tardà es varen enterrar en el nort de la necròpolis, possiblement per la relació que té la zona en Imhotep, gran número d'animals sagrats, sobretot bous sagrats (encarnació d'Apis), aixina com babuinos, falcons i ibis. Una miqueta més cap a l'est hi ha sepulcros de gossos, chacals i gats, aplegant fins a época grecorromana.

En posterioritat, ya en época copta, es va establir el monasteri copto de Apa Jeremias, un chicotet assentament, al sur de la calçada procesional d'Unis, utilisant materials d'antigues construccions.

Monuments del periodo tardà, ptolemaico i posteriors

• Vàries tombes d'oficials del periodo tardà
• El Serapeum de Saqqara, la major part del periodo ptolemaico
• El denominat "Círcul dels filòsofs", monument a grans filòsofs i poetes grecs en escultures a Hesíodo, Homero o Platón

• Varis monasteris coptos, com el monasteri de Apa Jeremías.

Arqueologia

Archiu:Saqqara caps block 30 1.jpg

Recint funerari de Zoser

En 1842 i 1843, com a part d'una expedició prusiana, Karl Richard Lepsius va estudiar, va cartografiar i va publicar sobre el jaciment de Saqqara. L'expedició va ser la primera en enumerar els monuments de Saqqara.

Des de 1851 a 1855 Auguste Mariette va excavar en Saqqara, descobrint el Serapeum. Va retornar a Egipte com a director d'Antiguetats en 1858 i va treballar en Saqqara periòdicament fins al seu decés en 1881. Els següents directors, Gaston Maspero i Jacques de Morgan, es varen enfocar en Saqqara i, de la mateixa manera que en el restant del país, varen descobrir monuments que varen aumentar el turisme. Alessandro Barsanti va realisar excavacions entre 1899 i 1901.

Saqqara va ser excavada de nou entre 1905 i 1914 per James Edward Quibell. Un dels informes de les excavacions es va retardar fins a 1927. Cecil Mallaby Firth, colaborador de Quibell, va excavar des de la década de 1920 fins al seu decés.

l'Egypt Exploration Society va treballar en el jaciment, especialment en el nort de Saqqara, en les décades de 1950 i 1960, en excavacions dirigides per Walter B. Emery, Geoffrey T. Martin i Harry Smith.

Descobriments recents

Saqqara, independentment del Serapeum per als bous Apis, va anar un important centre de cult a on es produïen grans cantitats d'animals momificados per a la seua venda i posterior enterrament en zones especialisades en a on es depositaven. Estos animals momificados servien com a intermediaris en les seues oracions entre els fidels i els seus deus.

Durant les excavacions de 2011 en la catacumba del gos (dedicada a Anubis) de la necròpolis, un equip internacional d'egiptòlecs al front de Salima Ikram i un equip internacional liderat per Paul Nicholson de l'Universitat de Cardiff varen descobrir allí casi huit millons de mòmies d'animals. Entre els animals momificados, es troben principalment gossos, pero també hi havia gats i mangostas. S'està estudiant qué tipo de relació podia existir per a que en un lloc de cult a Anubis, es trobaren depositats atres animals diferents als caninos.

Recentment s'han trobat 5 tombes en Saqqara d'antics oficials egipcíacs d'alt ranc que varen treballar per a Merenre I, en murals de 4.200 anys i que es troben casi intactes, els quals reflectixen passages de les seues vides en jeroglífics de persones, menjars, tinajas, i figures geomètriques en els seus pigments originals. Pertanyen al regnat de la dinastia VI al voltant dels anys 2323 a 2150 a. C. i entre ells el d'una sacerdot (com una antiga ministra) que dirigia el cult a la deesa Hathor.^{cita requerida}

Vore també

• Llista Real de Saqqara
• Necròpolis de Teti

Enllaços externs

• seua-esposa-en-la-necropolis-de-saqqara-d.php Troben estàtua de fusta d'un escriga i la seua esposa en la necròpolis de Saqqara. febrer de 2007.
• Un equip d'arqueòlecs egipcíacs ha descobert dos tombes construïdes fa 2500 anys, les més antigues trobades fins a la data en el lloc arqueològic de Saqara. Notícia del 4 de giner de 2010.